Museu d'Arqueologia d'Àlaba

Museu d'Arqueologia d'Àlaba

El Museu d'Arqueologia d'Àlaba és un museu públic dedicat a la conservació, catalogació, exhibició i difusió del patrimoni arqueològic alavés. El museu, fundat en 1975 en Vitòria per la Diputació Foral d'Àlaba, està designat depòsit oficial de materials arqueològics pel Govern Vasc. Des de 2009 forma partix del complex museístic BiBat junt en el Museu Fournier de Naïps.

Orígens i història

Els antecedents del Museu d'Arqueologia d'Àlaba es remonten a el XVIII i als fondos reunits en les coleccions particulars de diversos erudits locals, alguns dels quals varen ser membres destacats de la Real Societat Bascongada d'Amics del País, com Lorenzo Prestamero o Joaquín José Landázuri.

Durant el XIX, Federico Baráibar reunix materials provinents de diversos jaciments per a fundar al començament de el XX lo que denomina Museu Incipient, ubicat en l'antic Institut Ramiro de Maeztu de Vitòria (actual sèu del Parlament Vasc).

Més tart, durant les primeres décades de el XX, es van depositant en l'Escola d'Arts i Oficis de Vitòria els materials procedents de les excavacions portades a terme pels arqueòlecs Jose Miguel de Barandiarán i Enrique Eguren.

Despuix de la Guerra Civil, a petició de la Diputació Foral d'Àlaba, l'arqueòlec Dumenge Fernández Medrano agrupa en el Palau Agustín els diversos fondos dispersos per la província, reunint-los en la coneguda com a Casa d'Àlaba.

En 1965, per l'aument de les excavacions i al creixent volum dels materials arreplegats, es traslladen els fondos a la Casa Armera dels Gobeo-Guevara (actualment coneguda com a Palau Gobeo-Landázuri-Guevara), un edifici de finals de el XVI ubicat en el centre històric de Vitòria, en les proximitats de la Catedral de Santa María. Allí compartixen espai durant una década en diverses coleccions d'armes, uniformes i atres objectes bèlics procedents també de coleccions particulars.

Finalment, en 1975 es funda el Museu d'Arqueologia, els fondos de la qual permaneixen en la Casa Gobeo-Guevara. Les coleccions d'armes i objectes bèlics es traslladen a unes dependències anexes del Palau de Ajuria Enea, que havia segut adquirit per la Diputació per a convertir-ho en museu d'art vasc, donant lloc al Museu de Armería d'Àlaba.

Sèu

Al començament de el XXI, per la falta d'espai, es planteja la construcció d'una nova sèu contigua al Palau Bendaña, ubicat també en el centre històric de la ciutat i que ya albergava des de 1994 el Museu Fournier de Naïps. El disseny de la nova sèu s'encarrega a l'arquitecte navarrés Francisco Mangado, el proyecte del qual concep el museu com un cofre de bronze i vidre en l'interior del qual es guarda i es conserva el passat d'Àlaba.

Les obres de construcció s'adjudiquen en decembre de 2003 i el museu s'inaugura el 26 de març de 2009, en un retart de tres anys sobre lo previst per diverses incidències (entre elles, el robo de 22 tonellades de planches de bronze destinades a la frontera de l'edifici) i en un cost de 10,7 millons d'euros front als 6,1 presupostats inicialment.

Una volta finalisada la nova sèu, el complex format per abdós museus, Naïps i Arqueologia, rep el nom de BiBat (del vasc: bi, dos i bat, un): dos museus, dos coleccions, un patrimoni.

En setembre de 2009, l'edifici resulta guanyador en la XIV Edició dels Premis Europeus Coure en l'Arquitectura, organisats per l'Institut Europeu del Coure (ECI), que reconeixen i premien l'us del coure en totes les seues formes en l'arquitectura.

Vore també

• Jaciment arqueològic de Iruña-Veleia
• Jaciment arqueològic del Poblat de l'Hoya
• Jaciment arqueològic de Atxa