El dolmen de Sorginetxe és un monument megalític funerari del Neolític, declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Monumental: Dólmenes de les terres baixes del Territori Històric d'Àlaba.[1][2] Està situat en la localitat d'Arrízala (en vascuence Arrizala), terme municipal d'Agurain/Salvatierra, província d'Àlaba (Espanya).[3] Segons la mitologia vasca, va ser construït en grans pedres alçades, dutes de nit per les sorginak o sorgiñak sobre la punta de les seues rueques.[4][5]

Dolmen de Sorginetxe
Una atra vista del dolmen

Etimologia

Sorginetxe és un terme vasc que significa «casa de bruixes»: de Sorgina «bruixa» i etxe, sufix vasc que significa «casa». Sorgina és semblat al terme francés «Sorgina - «bruja»», procedent del llatí vulgar sortiarius, «echador de sòrts», derivat de sors (gen. sortis). Molts llocs i monuments megalítics en el País Vasc duen un nom que fa referència a les Sorgin (Sorgin zilo, Sorginetxe).[6]

Història

En la segona mitat del XIX es varen succeir els descobriments de nous monuments megalítics en Àlaba. En 1871 es descobrix l'estació dolménica de Cuartango; en 1879 es produïxen les primeres troballes en Sorginetxe, de la mà de Federico Baráibar; eixe mateix any es descobrixen monuments dolménicos en Eskalmendi i Kapelamendi (1879, Becerro de Bengoa) o Jentillari (1879, Ramón Adán de Yarza). Dèu anys despuix, en 1889, Julián Apraiz Sáenz del Burgo estudia el monument de Geniva.[7]


El dolmen de Sorginetxe va ser construït aproximadament en l'any 2500 a. C. En este lloc enterraven als seus sers volguts els antics pobladors de la vall, ganaders en la seua majoria. Va ser descobert i descrit per volta primera cap a 1833. En 1879 va ser excavat per Federico Baraibar i en 1890, parcialment, per Julián Apraiz qui va arreplegar una punta de pedúnculs i aletes i restants òsseus humans, que hui es troben en parador desconegut.[8][9][10]

En 1909, Federico Baraibar va adquirir el terreny a on se situa Sorginetxe a Onofre Pérez de Sant Román, veí d'Opacua, en l'objectiu d'assegurar la seua conservació. Posteriorment, en 1913, li'l donó a la Diputació Foral d'Àlaba, de qui depén la seua conservació.[9][11]

Morfologia

Monument funerari ben conservat, presenta cinc lloses de pedra calcàrea que delimiten una cambra poligonal arrematades per una gran llosa horisontal que les cobrix (2,30 m x 1,90 m i altura de 2,35 m). No es conserva el túmulo que en orige va deure cobrir esta estructura.[2][12]

Referències

  1. ↑ Les construccions megalítiques declarades pel Govern Vasc com Ben Cultural Calificat en la categoria de Conjunt Monumental. dólmenes més espectaculars d'Àlaba, en el diari Gasteizhoy.com, per Aitor Sancho, 31 d'octubre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Patrimoni cultural. ONDAREA. Dolmen de Sorginetxe.».
  3. ↑ «Dolmen de Sorginetxe - GeoAraba» (en es). geo.llaurava.eus. Consultat el 2025-06-11.
  4. ↑ Ventureira, Aitor (2024-09-04). «Dolmen de Sorginetxe: la lamia constructora» (en es). Deia. Consultat el 2025-06-11.
  5. ↑ García, Juan. «Dolmen de Sorginetxe» (en es). www.monumentalnet.org. Consultat el 2025-06-11.
  6. ↑ «Mitologia - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en es). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2025-06-11.
  7. ↑ Fernández Eraso, Javier (2011). «Santimamiñe en la prehistòria vasca». Diputació Foral de Viscaya. Consultat el 1 d'abril de 2020.
  8. ↑ Dolmen de Sorginetxe, en la web Turisme.euskadi.eus, consultada l'1 d'abril de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Llanada Alavesa. Sorginetxe» (en es-es). llaurava. Consultat el 2025-06-11.
  10. ↑ «SORGINETXE | Luberri.net». luberri.net. Consultat el 2025-06-11.
  11. ↑ Gondra, Ander (2025-02-28). «La teatralizaació de Baraibar» (en es). Microhistoria Alavesa. Consultat el 2025-06-11.
  12. ↑ «Estudie petrográfico de les roques dels dólmenes de Aizkomendi i Sorginetxe (Àlaba)».

Bibliografia

  • José Miguel Barandiaran (trad. Olivier de Marliave, préf. Jean Haritschelhar, fotogr. Claude Labat), Mythologie basque, Toulouse, E.S.P.E.R, col. « Annales Pyrénéennes », 1989, 120 págs. ISBN 2907211056.
  • Claude Labat, Lliure parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions, Bayonne; Sant Sebastià, Lauburu ; Elkar, 2012, 345 págs. ISBN 9788415337485.
  • Wentworth Webster (trad. Nicolas Burguete, postface Un essai sur la langue basque parell Julien Vinson.), Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd, Anglet, Aubéron, 2005, 328 págs. ISBN 2844980805.
  • Jean-François Cerquand, Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans els provinces de Soule et de Basse-Navarre, Bordeaux, Aubéron, 2006, 338 págs. ISBN 2844980937.

Vore també


Referències