Dolmen de Baradal (Tineo)

El Dolmen de Baradal és una construcció megalítica, situada en el poble de Baradal, de la parròquia d'El Baradal, pertanyent al municipi asturià de Tineo.

Este dolmen túmulo (construccions conegudes en la zona com cutruyos o covayos), va ser descobert en 1951, a les afores de Baradal, en una chicoteta vall situada a un nivell més baix que les cases del llogaret. Desgraciadament, va ser destruït en la seua major part, poc despuix del seu descobriment, pero gràcies a l'intervenció de Luis Tenreiro, que eixercia com a mestre nacional en Tineo, es va conseguir evitar que la destrucció fora total.

Les primeres llabors d'excavació i erejat de les terres remogudes durant l'espoli, varen ser realisades per Francisco Jordá Cerdá, trobant-se solament uns pocs restants del achelense, com una chicoteta astral, una pedra d'esmolar, una atra pedra de molí de mà i finalment una atra en restants de pintura. Persones que varen intervindre en la seua destrucció, varen reconéixer aixina mateix, haver trobat estretes i llargues lajas de pedra, similars a gavinets, que no va ser possible recuperar.

Respecte a la seua planta i alçat, queden en peu quatre grans ortostatos, junts i alineats, que presumiblement perimetraban part d'una cambra poligonal, aixina com atres dos ortostatos, separats dels anteriors i disposts en sentit travesser a aquells, el primer dels quals formaria part de dita cambra, mentres que l'atre pertanydria al corredor d'accés. Se sap, per afirmacions de veïns del llogaret, que en el moment del seu descobriment, el dolmen tenia també lloses de coberta, lloses de les que caria en iniciar-se les primeres excavacions, ya que havien segut desplaçades i trencades.

Archiu:Dolmen d'El Varadal (Tineu) (06).jpg

Ortostatos. Vista del costat nort del dolmen.

De tots els ortostatos, el que oferix major interés, és el situat més al sur dels quatre que es troben alineats. Presenta un gravat en forma d'O, d'uns cinc cm d'esgambi i uns tres mm de clavill, que sembla penjar de la part superior decorant-la com un collar. Mai abans s'havia trobat en un dolmen este tipo de gravat, observant-se solament una certa semblança en alguna estela portuguesa o algun ídol megalític de la vall del Tajo.

Les blocs que componen este dolmen, de quarsita, tenen unes dimensions que apleguen a alcançar fins a 2,35 metros d'altura, per uns 60 cm d'ample i una gruixa de 25 a 30 cm, i el seu pes oscila entre els 1000 i 1500 kg.

A pesar de l'escassea dels restants trobats, un d'estos és d'un gran valor. Es tracta d'una peça aplanada de arenisca molt porosa, de forma pareguda a un pentàgon, en arestes redonejades, i unes dimensions de 20 x 13 x 5 cm., i que ha segut considerada com un ídol. Està decorat en abdós cares en restants de pintura roja violácea de molt difícil interpretació, ignorant-se el seu simbolisme, encara que cal supondre que haja eixercitat funcions religioses, relacionades en un cult funerari. Este ídol es troba expost en la sala dedicada al Neolític i Edat dels Metals del Museu Arqueològic d'Astúries, en Oviedo.

Archiu:Dolmen d'El Varadal (Tineu) (07).jpg

Astral descoberta en el dolmen, i exposta en el Museu Arqueològic d'Astúries en Oviedo.

Les senyes que es coneixen sobre els pobles megalítics d'Astúries, són molt escassos, lo que impedix deduir d'una manera precisa, la raó de l'alçament d'estes construccions en uns determinats emplaçaments. Els experts sugerixen l'existència de dos grups dolménicos diferents. Un d'ells seria l'integrat per aquells situats en terrenys montanyosos i relativament alts, pròxims a vies de pas de ganados, i que per lo abrupte del terreny, solament permetrien la seua utilisació com a pastures per al ganado (eixemple d'este tipo de dolmen seria el de Merillés, situat també en el municipi de Tineo). El segon grup dolménico, estaria format pels situats en la part central de terrenys plans i propencs a algun riu, a on es practicaria l'agricultura, aixina com una ganaderia de praderia. És en este segon grup dolménico, en el que s'enquadraria el dolmen de Baradal.

En l'any 2019, per a facilitar les visites al dolmen, es va acondicionar el terreny circumdant, pero la falta de manteniment ha originat que en molt poc temps, haja segut invadit per la maleza, lo que provoca que a penes siguen visibles la part superior d'alguns dels ortostatos, sense tindre una visió de conjunt.

Bibliografia

• Francisco Jordá Cerdá. Història d'Astúries. Prehistòria. Ayalga Edicions. 1984.
• Gran Enciclopèdia Asturiana. Tom 2. Gran Enciclopèdia Asturiana. 1970.
• Enciclopèdia Temàtica d'Astúries. Tom 4. Silverio Cañada Editor. 1984.
• Francisco Jordá Cerdá. Archivum. Tom 12. Notes sobre la Cultura Dolménica en Astúries. Revista de la Facultat de Filosofia i Lletres. 1962.
• Guia Catàlec del Museu Arqueològic Provincial. Oviedo. Museu Arqueològic d'Oviedo. 1974, (pag. 33).
• Catàlec de les Edats dels Metals del Museu Arqueològic. Oviedo. Museu Arqueològic d'Oviedo. 1982, (pag. 20).