Dodecacarbonilo de trihierro
El dodecacarbonilo trihierro és el compost organohierro en la fòrmula Fe3(CO)12. És un sòlit vert obscur que sublima al buit. És soluble en dissolvents orgànics no polars per a donar solucions de color vert intens. La majoria dels clústers de baixa nuclearidad són de color groc pàlit o taronja. Les solucions calentes de Fe3(CO)12 es descomponen en un espill de ferro, que pot ser pirofórico en l'aire. El sòlit es descompon llentament en l'aire, per lo que les mostres normalment s'almagasenen fredes baix una atmòsfera inerte.[1] És una font de ferro (0) més reactiva que el ferro pentacarbonilo.
Síntesis
[editar | editar còdic]Va ser un dels primers grups carbonilo metàlics sintetisats. Ocasionalment es va obtindre a partir de la termólisis de Fe(CO)5 :
- 3 Fe(CO)5 → Fe3(CO)12 + 3 CO
Els rastres del compost es detecten fàcilment pel seu característic color vert intens. La fotólisis UV del Fe(CO)5 produïx Fe2(CO)9, no Fe3(CO)12.
La síntesis habitual de Fe3(CO)12 comença en la reacció del Fe(CO)5 en una base:[2]
- 3 Fe(CO)5 + (C2H5)3N + H2O → [(C2H5)3NH][HFe3(CO)11] + 3 CO + CO2
seguit de l'oxidació del grup hidrur resultant en àcit:
- [(C2H5)3NH][HFe3(CO)11] + HCl + CO → Fe3(CO)12 + H2 + [(C2H5)3NH]Cl
La síntesis original de Walter Hieber et al. va implicar l'oxidació d'H2Fe(CO)4 en diòxit de manganeso. El grup es va formular originalment de forma incorrecta com "Fe(CO) 4 ".[3]
Estructura
[editar | editar còdic]
La elucidación de l'estructura del Fe3(CO)12 va resultar ser un desafiu perque els ligandos de CO estan desordenats en els cristals. Les primeres evidències de la seua distintiva estructura C2v varen provindre de medicions espectroscópicas de Mössbauer que varen revelar dos doblets cuadrupolos en desplaçaments d'isòmers similars pero diferents (1,13 i 0.13 mm s−1) constants d'acoplament cuadrupolar.
El Fe3(CO)12 consistix en un triàngul d'àtoms de ferro rodejats per 12 ligandos CO. Dèu dels ligandos CO són terminals i dos comprenen una vora Fe---Fe, lo que dona com resultat una simetria de grup puntual C2v. Pel contrari, el Ru3(CO)12 i el Vos3(CO)12 adopten estructures D3h -simètriques, en a on els 12 ligandos CO estan units terminalment als metals. En solució, el Fe3(CO)12 és fluxional, lo que dona com resultat l'equivalència dels 12 grups CO en l'escala de temps de RMN de 13C.[4]
El anión [HFe3(CO)11] − està relacionat estructuralment en Fe3(CO)12, i l'hidrur reemplaça a un lligant CO pont. Es descriu l'enllaç en la subunidad Fe-H-Fe utilisant conceptes desenrollats per al diborano.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elschenbroich, C.; Salzer, A. ”Organometallics: A Concise Introduction” (2nd Ed) (1992) from Wiley-VCH: Weinheim. ISBN 3-527-28165-7
- ↑ McFarlane, W.; Wilkinson, G. W., {{{nom2}}} (1966). Triiron dodecacarbonyl, pp. 181–3. doi:10.1002/9780470132395.ch47. ISBN 978-0-470-13239-5.
- ↑ (1932).«Über Metallcarbonyle. XII. Die Basenreaktion dones Eisenpentacarbonyls und die Bildung dones Eisencarbonylwasserstoffs (Metal carbonyls. XII. The Reaction of Iron Pentacarbonyl with Bases and the Formation of Iron Hydrocarbonyl)».Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.204
- 145–64.doi:10.1002/zaac.19322040115.
- ↑ «Dynamics and Fluxionality in Metal Carbonyl Clusters: Some Old and New Problems».Journal of the Chemical Society, Dalton Transactions.(11)
- 1783–1792.doi:10.1039/A608514H.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dodecacarbonilo de trihierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.