Anar al contingut

Documentació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Discutido

Arqueòlec de la Missió Arqueològica de Chodlik explora els sepelis de cremació de principis de l'Edat Mija en Chodlik, Polònia.

En sentit restringit, la documentació[1] o documentologia, és una disciplina que tracta sobre processament d'informació i que proporciona un compendio de senyes en un fi determinat, d'àmbit multidisciplinar o interdisciplinar.[2]

Segons l'autora Fonts i Pujol, la documentació és una ciència auxiliar i instrumental. Una de les finalitat primordials de la documentació és informar,[3] en sentit general, si el context no pertorba l'intenció de l'emissor, és dir, si no es distorsiona el mensage de l'interlocutor per a que no es done ambigüitat semàntica.


Documentació informativa

La documentació en els centres de prensa es basa en els següents aspectes:

  • Conceptualisació: "El modo informatiu que té per objecte la valoració, selecció, classificació i archiu per al seu posterior us de texts i referències sobre idees, fets, juïns i opinions, en la finalitat d'elaborar l'informació periodística i/o difondre informació documental de base periodística". [4]
  • Naturalea: Texts i referències escrits sobre qualsevol soport o format, incloent images fixes, gràfics i documents sonors o audovisuales.
  • Finalitat:
  1. Verificació: Comprovació de senyes i aporte d'informació sobre els temes sobre els que es va a treballar.
  2. Contextualisació: Permet explicar les causes i conseqüències dels acontenyiments i establir relacions espai-temporals per a descriure els acontenyiments i oferir una interpretació fefaent d'ells.
  3. Respal visual de l'informació: Proporcionant el material icònic i visual necessari per a editar les peces informatius.
  4. Soport de la llínea editorial del mig o dels artículs d'opinió.
  5. Investigació: Preparar material per a redactar treballs d'investigació sobre personages, acontenyiments, temes, situacions.


Documentació en la biblioteconomia

La documentació com a part de la biblioteconomia s'elabora de distintes formes depenent del text i del mig. En una obra científica, és la bibliografia d'un informe final, tant la que ha segut utilisada com la sugerida d'ampliació. En cinematografia, és la recopilació de fonts escrites o audiovisuals per a una película.

En l'obra científica o de no ficció, formarà part dels crèdits de la calitat del treball o bibliografia utilisada, i és part del treball desenrollat, a on deuran figurar llistes de fonts. Atres tècniques de documentació són els glossaris, els índexs temàtics i d'autors citats, les taules auxiliars, entre uns atres.

Com a funcions d'un bibliotecari-documentalista professional, com a autor o com a colaborador, l'especialiste en documentació coneix totes les variants descrites i utilisa programes de còmput específicament desenrollats per programadors i que ell mateixa pot adaptar a cada tasca. Per eixemple, es pot construir de forma instantànea un índex de matèries pel mètoto de paraules utilisades i les seues freqüències, fer un anàlisis de contingut, construir algun tipo d'indicador de mida de l'informació, investigar sobre algoritmes de busca o sobre motors de busca en l'àmbit de l'informàtica.

El model d'un sistema d'informació serà com un model sistémico aplicat a un sistema complex. Inclourà la captació de fonts i la seua adequació al problema a documentar; esta serà la tasca primordial. El propòsit és fer màxima la cantitat d'informació captada i mínima la bàsica utilisable.


La documentació en Espanya

L'investigació en este camp {B i C} en Espanya ha experimentat en l'última década canvis importants, degut especialment a l'ampliació del número d'investigadors com a conseqüència de l'aparició dels centres universitaris de ByD.

Front a la procedència majoritària del món professional (en l'excepció dels investigadors del CSIC), en la década dels setanta i principis dels huitanta, els autors escomencen a procedir més del món universitari des de mediats dels huitanta (Jiménez-Contreras, 1997; Álvarez-Ossorio, 1998). Este canvi va dur en si uns atres que varen afectar als temes i les metodologia d'investigació. Els primers es diversificaron i les últimes varen passar de ser bàsicament descriptivas o històriques a ser en ocasions empíriques i inclús esporàdicament experimentals sense abandonar les anteriors tendències.

En resum, es va produir des de mediats dels huitanta un progressiu aument de l'investigació en ByD a expensas bàsicament de l'universitat, que va introduir al mateix temps alguns nous hàbits, lo que va ocasionar aixina mateix una diversificació temàtica i metodològica que pot apreciar-se en les publicacions de l'especialitat (Moya, 1998).


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Tramullas, Jesús (2006). Tendencias en documentación Digital, Gijón: Trea. ISBN 84-9704-270-0.
  3. ↑ Fuentes y Pujol, Mª E. (1997) Documentación y periodismo. Pamplona: Eunsa.
  4. ↑ Galdón, Gabriel(1985).«Principios configuradores de la actividad documental periodística».Documentación de las ciencias de la información.Consultat el 02-01-2024.


Bibliografia

Luis Fernando Ramos Simón, 2003. Introducció a l'administració de l'informació, Universitat Complutense de Madrit: Síntesis. Jiménez Contreras, Evaristo i Moya Anegón, Félix de. “Anàlisis de l'autoria en revistes espanyoles de biblioteconomia i documentació, 1975-1995”. En: Revista Espanyola De Documentació Científica. 1997, v. 20, n. 3, pp. 252-66. Moya Anegón, Félix de, Jiménez Contreras, Evaristo i Moneda Corrochano, Mercedes de la. “Research fronts in library and information science in Spain (1985-94)”. En: Scientometrics. 1998, v. 42, n. 2, pp. 229-246. Francisco Torregosa, J.,2007. Introducció a la documentació informativa. Madrit: Universitas

Enllaços externs