Dividix i elegix
Dividix i elegix (també "curta i elegix" o "yo curt, tu elegixes" ) és un procediment per a la divisió justa o acceptable d'un recurs continu entre dos parts. Implica un ben o recurs heterogéneu i dos socis en diferents preferències sobre les porcions del pastiç (abdós desigen la major part possible). El procediment es desenrolla de la següent manera: una persona dividix el recurs en dos parts; l'atra persona selecciona una d'elles i la que curta rep la porció restant.
Des de l'antiguetat s'ha utilisat este procediment per a dividir terres, aliments i atres recursos entre dos parts. Actualment, existix tot un camp d'investigació, denominat «tall just», dedicat a diverses extensions i generalisacions del método «dividix i elegix». Este método no genera enveja en el següent sentit: cada u dels socis pot actuar de manera que, segons el seu propi gust subjectiu, la part que li correspon siga a lo manco tan valiosa com la de l'atre, independentment de lo que faça este atre.
Descripció
editarDividix i elegix és un procediment per a la distribució justa d'un recurs, com un pastiç, entre dos parts. Implica un ben o recurs heterogéneu ("el pastiç") i dos agents en diferents preferències sobre les parts del pastiç (pero abdós desigen la major cantitat possible). El procediment es desenrolla de la següent manera: una persona ("el tallador") talla el pastiç en dos trossos; l'atra persona ("el que elegix") selecciona un dels trossos; el tallador rep el tros restant. [1]
Història
editarDes de l'antiguetat s'ha utilisat este procediment per a dividir la terra, els aliments i atres recursos entre dos parts.
Dividix i elegix es menciona en la Bíblia, en el llibre del Génesis (capítul 13). Quan Abraham i Lot varen aplegar a la terra de Canaán, Abraham va propondre que la dividiren. Abraham va dividir la terra en una part de l'oest i l'atra part de l'est, i va deixar que Lot triara. Lot va elegir la part oriental, que contenia Sodoma i Gomorra, i Abraham es va quedar en la part occidental, que incloïa Beerseba, Hebrón, Betel i Siquem.
La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar aplica un procediment similar a el de "dividix i elegix" per a assignar àrees en l'oceà entre els països. Un estat desenrollat que solicita un permís per a extraure minerals de l'oceà deu preparar dos àrees de valor aproximadament similar i deixar que l'autoritat de la ONU elegixca una per a reservar-la per als estats en desenroll i quedar-se en l'atra àrea per a la seua mineria: [2] [3]
Cada solicitut... deurà comprendre un àrea total... suficientment gran i de suficient valor comercial estimat per a permetre dos operacions mineres separades d'igual valor comercial estimat... En el terme dels 45 dies següents a la recepció de dits senyes, l'Autoritat designarà qué part es reservarà exclusivament per a la realisació d'activitats per l'Autoritat directament o en associació en Estats en desenroll... L'àrea designada passarà a ser un àrea reservada tan pronte com s'aprove el pla de treball per a l'àrea no reservada i es ferma el contracte. [4]
Referències
editar- ↑ «The problem of fair division».Econometrica.16(1)
- 101–4.
- ↑ Young (1995-01-01). Equity, Princeton University Press. doi:10.1515/9780691214054. ISBN 978-0-691-21405-4.
- ↑ Walsh, Toby (2011). «Online Cake Cutting», Brafman (ed.). (en en), Berlin, Heidelberg: Springer, pp. 292–305. doi:10.1007/978-3-642-24873-3_22. ISBN 978-3-642-24873-3.
- ↑ United nations. «Annex III: Basic conditions of prospecting, exploration and exploitation. Article 8.». un.org. Archivat des d'el original, el 2001-09-14.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Divide y elige» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.