Siquem
Siquén[1] o Siquem (שְׁכֶם / שְׁכָם) va ser una ciutat de Canaán construïda fa 4000 anys. La ciutat es va convertir en una ciutat israelita de la tribu de Manasés i la primera capital de l'antic Regne d'Israel.[2] Les seues ruïnes estan situades dos quilómetros a l'est de l'actual ciutat cisjordano de Nablus (Naplusa).[3]
Història
[editar | editar còdic]Estudis arqueològics evidencien que la ciutat va ser demolida i reconstruïda fins a 22 voltes abans de la seua fundació definitiva en l'any 200 a. C. Per la seua ubicació, Siquén va ser un centre comercial en la regió, comercialisant raïms, olives i blat.
Calcolítico
[editar | editar còdic]L'assentament més antic de Siquem es remonta a fa uns sis mil anys, durant el periodo Calcolítico (4000-3500 aC). En eixe moment ya es practicava l'agricultura.[4]
Edat del Bronze
[editar | editar còdic]Posteriorment, durant l'Edat del Bronze antic, l'activitat sembla haver-se traslladat a l'àrea propenca de Khirbet Makhneh el-Fauqa.[5] Algunes publicacions afirmen que Siquem es menciona en les tablillas de Ebla del tercer mileni, pero varis arqueòlecs competents ho han negat.[6]
La primera activitat constructiva substancial en Siquem data de l'Edat del Bronze Mig IIA (c. 1900 a. C.).[5] Es va convertir en un assentament cananeo molt important i va ser atacat pel faraó Sesostris III (c. 1880-1840 a. C.), com es menciona en l'estela Sebek-khu, una estela egipcíaca d'un noble en la cort del faraó.
En les Cartes de Amarna d'aproximadament 1350 a. C., Šakmu (és dir, Siquem) era el centre d'un regne creat per Labaya (o Labayu), un senyor de la guerra cananeo que va reclutar mercenaris entre els Habiru. Labaya va ser l'autor de tres cartes de Amarna (EA 252, EA 253 i EA 254), i el seu nom apareix en 11 de les atres 382 cartes, a les que es fa referència 28 voltes, sent el tema bàsic de la carta el mateix Labaya, i el seu relaxió en els rebels, els llauradors Habiru.[7]
Siquem pot ser idèntic al ___protected_title_0___ mencionat en un relat que data de la XIX Dinastia d'Egipte (al voltant del 1200 a. C.).[8][9][10][11]
Edat del Ferro
[editar | editar còdic]Segons les fonts bíbliques, el rei Jeroboam I va manar realisar proyectes de construcció i fortificació en Siquem, la qual cosa està corroborat pel registre arqueològic.[12][13]
L'evidència arqueològica sugerix que va haver una destrucció de la ciutat durant el regnat de Menajem. En el 724 a. C., la ciutat va tornar a caure en mans dels assiris i va quedar reduïda a un montó de ruïnes junt en totes les demés ciutats del Regne del Nort.[3]
Història posterior
[editar | editar còdic]Durant esta época, Siquem va ser l'assentament principal dels samaritanos, el centre religiós dels quals es trobava en el mont Guerizín, a les afores de la ciutat. En l'any 6 d. C., Siquem va ser anexat a la província romana de Síria. Dels samaritanos de Siquem, no pocs es varen alçar en armes en el mont Guerizín en el moment de la rebelió de Galilea (67 d. C.), que va ser part de la primera guerra judeo-romana. És molt provable que Cerealis destruïra la ciutat durant eixa guerra.[14]
En l'any 72 d. C., Vespasiano va construir una nova ciutat, Flavia Neapolis, a 2 quilómetros a l'oest de l'antiga. El nom d'esta ciutat finalment es corrompió al modern Nablus. Josefo, escrivint al voltant de l'any 90 d. C., va colocar la ciutat entre el mont Guerizín i el mont Ebal. En una atra part es referix a ella com Neapolis.[15]
Durant el regnat de l'emperador Adriano, el temple del mont Guerizín va ser restaurat i dedicat al deu romà Júpiter.[16]
Com Siquem, Neapolis tenia una comunitat cristiana molt primerenca, inclós el sant primitiu Justino Màrtir; se sap inclús de bisbes de Neapolis.[17]En vàries ocasions els cristians semblen haver sofrit a causa dels samaritanos. En 474, l'emperador, per a venjar lo que els cristians consideraven un atac injust dels samaritanos, va privar a estos últims del mont Guerizín i li'l va donar als cristians, que varen edificar en ell una iglésia dedicada a la Santíssima Verge.[17]
En la Bíblia
[editar | editar còdic]Segons Génesis 12, 6: "i va passar Abram per aquella terra fins al lloc de Siquem, a on està la carrasca de More. El cananeo vivia llavors en la terra."[18]
Segons Génesis 35, 4: "Ells varen entregar a Jacob tots els deus aliens que tenien en el seu poder, i els zarcillos que duyen en les seues orelles, i Jacob els va amagar baix d'una carrasca que hi havia junt a Siquem."[18]
D'acort al Nou Testament, Esteban, primer màrtir cristià, afirma en el seu discurs: "Aixina va descendir Jacob a Egipte, a on va morir ell i també els nostres pares, els quals varen ser traslladats a Siquem i llocs en el sepulcro que Abraham, a preu de diners, havia comprat als fills de Hamor, en Siquem (Fets 7, 15-16).[18]
La ciutat de Siquem: "és molt més vella que Jerusalem. Es menciona 48 voltes en la Bíblia i es relaciona en el història bíblica des de Abraham fins a Crist."
D'acort al llibre de Josué 24, 32: "Varen enterrar en Siquem els ossos de José que els fills d'Israel havien pujat d'Egipte, en la part del camp que Jacob va comprar, per cent monedes, dels fills de Hamor, pare de Siquem, i que va passar a ser possessió dels fills de José.".[18] Esta tradició es manté fins a l'actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Siquén» (en castellà). Glossari.
- ↑ «Shechem» (en en). AllAboutArchaeology.org. Consultat el 2021-10-25.
- ↑ 3,0 3,1 «Shechem (Nablus)». www.jewishvirtuallibrary.org. Consultat el 2021-10-25.
- ↑ Tell Balata Archaeological Park: guidebook. Palestine. Ministry of Tourism and Antiquities. 2014 unesco.org
- ↑ 5,0 5,1 The New Encyclopedia of Archaeological Excavations in the Holy Land [1] archivat en Wayback Machine., Volume 3. Ephraim Stern, ed. Israel Exploration Society & Carta, 1993
- ↑ «Ur and Jerusalem Not Mentioned in Ebla Tablets, Say Ebla Expedition Scholars, James D. Muhly, BAR 9:06, Nov-Dec 1983.» (en en-us). Center for Online Judaic Studies. Consultat el 2021-10-25.
- ↑ William L. Moren, The Amarna Letters (Baltimore: Johns Hopkins, 1992), p. 307 ss
- ↑ Robarts - University of Toronto (1920). An Egyptian hieroglyphic dictionary: with an index of English words, king list and geological list with indexes, list of hieroglyphic characters, coptic and semitic alphabets, etc., London : J. Murray.
- ↑ Gauthier, Henri (1928). Gauthier, Henri - Dictionnaire dones Noms Géographiques Contenus dans els Textes Hiéroglyphiques T.5 (1928), p. 10.
- ↑ Muller, ___protected_title_1___, p. 394, Leipzig, 1893.
- ↑ von Rainer (1995). Großés Handwörterbuch Ägyptisch-Deutsch (2800 – 950 v. Chr.), p. 1385. OCLC 887078559. ISBN 978-3-8053-1771-9.
- ↑ Edward F. Campbell Jr., “___protected_title_2___” in The New Encyclopedia of Archaeological Excavations in the Holy Land, Volume 4 (Simon & Schuster, 1993) 1345–1354
- ↑ cf. Plantilla:Bíblia
- ↑ Flavio Josefo, La guerra dels judeus, III, vii, 32
- ↑ Antiguetats judeues 4.8.44
- ↑ Dion Casio, xv, 12
- ↑ 17,0 17,1 «Siquem - Enciclopèdia Catòlica». ec.aciprensa.com. Consultat el 2021-10-25.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Segons la Bíblia, versió Regna-Valera 1995
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siquem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.