Anar al contingut

Districte fitogeográfico patagónico central

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Parage d'Uzcudun, en l'est de Chubut. Ací es produïx el canvi florístico entre el districte fitogeográfico del mont de planures i replanells de la província fitogeográfica del mont i el districte fitogeográfico patagónico central de la província fitogeográfica patagónica.
Erro al crear miniatura:
Punta Tombo, Chubut, Argentina, Districte fitogeográfico Patagónico Central.
Erro al crear miniatura:
Cerros Mare i Filla, propencs a Jaramillo, Districte fitogeográfico Patagónico Central.
Erro al crear miniatura:
Sarmiento, província de Chubut, Argentina.
Erro al crear miniatura:
Vista de la baïa de l'Orso Marí, Districte fitogeográfico Patagónico Central.
Erro al crear miniatura:
Vista cap al surest de l'illa Castell i punta Nort, província de Santa Creu, Argentina.
Erro al crear miniatura:
La estepa patagónica prop de Fitz Roy, província de Santa Creu, Argentina. Esta és la zona de contacte entre el Districte fitogeográfico del golf Sant Jorge i el Districte fitogeográfico Patagónico Central, abdós pertanyents a la Província fitogeográfica Patagónica.

El Districte fitogeográfico Patagónico Central és un dels Districtes fitogeográficos en que es dividix la Província fitogeográfica Patagónica. Li'l troba en la regió central de la patagonia de l'Argentina. Inclou en el seu major partix formacions d'estepas graminosas en abundància d'arbusts.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Formació Patagónica, Estepa Patagónica, Desert Patagónico, Erial Patagónico, Semidesierto Patagónico.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació de Ángel Lulio Cabrera,[1] este districte fitogeográfico comprén tot el centre de la regió patagónica de l'Argentina. Part en el nort des de la localitat de Pilahué en el centre de la província del Riu Negre, seguix pel centre de Chubut, i en Santa Creu s'expandix, cobrint bastes superfícies d'eixa província, aplegant a les costes del mar Argentina del oceà Atlàntic.

Al nort i noreste contacta en la Província fitogeográfica del Mont; a l'est en les costes de la mar Argentina entre Punta Llops i veta Rasa; més cap al sur llimita en el Districte fitogeográfico Patagónico del golf Sant Jorge de la Província fitogeográfica Patagónica; cap al sur ho fa en el Districte fitogeográfico Patagónico Subandino, per l'oest contacta en el Districte fitogeográfico Patagónico Occidental, els dos últims també són districtes de la mateixa província fitogeográfica mencionada. Cap al suroest voreja la Província fitogeográfica Subantártica. Cap al sudesde torna a llimitar en les costes de la mar Argentina des de punta Casamayor cap al sur.

Les altituts generalment van des del nivell de la mar fins als 1500 m s. n. m.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
  • Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografía d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
  • Chébez, J. C.; Els que es van. Espècies argentines en perill, Editorial Albatros, 1994.
  • Chébez, J. C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 1: Patagonia Nort. pp 192. Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410564.
  • Chébez, J. C.; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 2: Patagonia Austral. pp 192. Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410572.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D. C..