Disseny ambiental
Disseny ambiental és el procés de dirigir-se als paràmetros envolts en l'ambient quan es desija concebre plans, programes, normes, edificis o atres productes. El disseny clàssic cauteloso pot ser que sempre haja considerat factors ambientals; no obstant, el moviment ambiental començat en la década de 1940 va fer el concepte més explícit.[1]
El disseny ambiental també pot referir-se a aquell aplicat a les arts i ciències que tenen que vore en crear un ambient específicament dissenyat per a l'home. Estos camps inclouen Arquitectura, Ingenieria ambiental, Geografia, Planificació urbana, Arquitectura de paisage i Disseny d'interiors. El disseny de l'ambient també pot incloure àrees interdisciplinàries com Preservació històrica i dissenye llampada. En térmens de llarc alcanç, el disseny ambiental té implicacions per al disseny de productes: autos innovadors, generadors d'electricitat per mig de l'energia eòlica, equip per a generar electricitat per mig de l'energia solar i atres tipos d'equip que poden servir com a eixemples. Actualment el terme s'ha expandit en ser aplicat a problemes de caràcter ecològic i sustentables.
Història
[editar | editar còdic]
Els primers conceptes identificats sobre el disseny ambiental es varen centrar específicament en calefacció solar, la qual va començar en la Grècia antiga al voltant de l'any 500 a. C. En eixe moment, la major part de Grècia havia agotat els seus recaptes de fusta per a combustible, donant lloc als arquitectes per a dissenyar cases que capturaren l'energia solar. Els grecs varen comprendre que la posició del Sol varia a lo llarc de l'any. Per a una latitut de 40 graus en l'estiu, el Sol és presenciable en el Sur; en un àngul de 70 graus en el cénit, mentres s'està en hivern, el Sol viaja a una trayectòria inferior en un cénit de 26 graus. Les cases gregues varen ser construïdes veent cap al Sur per a que reberen poc o res de Sol en l'estiu pero prou del mateix durant l'hivern, calfant aixina la casa. Adicionalment l'orientació meridional també va protegir la casa dels fronts frets provinents del Nort. Esta ingeniosa disposició dels edificis va influenciar l'us d'un patró cuadriculado pres de les ciutats antigues. En l'orientació Nort-Sur de les cases, els carrers de les ciutats de Grècia corrien Este-Oest.
La pràctica de l'arquitectura Solar va continuar en els Romans, els qui de manera similar varen deforestar la major part de la seua nativa Península Italiana per al primer sigle A.C. El romà heliocaminus, lliteralment 'forn solar', va funcionar en els mateixos aspectes que les cases Gregues prèvies. Els numerosos banys públics varen ser orientats cap al sur. Els arquitectes romans varen afegir vidre a les finestres per a permetre el pas de la llum i conservar la calor interior de manera que no s'escapara. Els Romans també varen utilisar hivernàculs per a aumentar les collites durant tot l'any i per a cultivar plantes exòtiques provinents dels llímits més lluntans de l'Imperi. Plinio el vell, va escriure d'hivernàculs que suministraven la cuina de l'Emperador Tiberio durant l'any.[2]
Sumat a l'orientació solar dels edificis i l'us del vidre com un acumulador de calor solar, els ancenstros varen conéixer atres formes d'amprar l'energia solar. Els Grecs, Romans i Chinencs varen desenrollar espills curvos que pogueren concentrar els rajos del Sol en un objecte en suficient intensitat com per a capcionar-ho en flames en només qüestió de segons, estos reflectores solars estaven comunament fets d'argent polit, coure o latón.
Les raïls primerenques del disseny de l'ambient modern varen començar a finals de el XIX en l'escritor/dissenyador William Morris, qui va rebujar l'us de materials i processos industrialisats en paper tapís, teles i llibres que el seu taller produïa. Ell i uns atres, tal com John Ruskin varen sentir que la revolució industrial encapçalaria un dany cap a la naturalea i els treballadors.
La narració de Brian Dnitz i Chris Zelov en la seua película documental Ecological Design: Inventing the Future afirma que en les décades posteriors a la Segona Guerra Mundial, "El món va ser forçat a confrontar l'ombra negra de la ciència i l'indústria". Des de la mitat de el XX, pensadors com Buckminster Fuller varen actuar com a catalisadors per a una ampliació i aprofundiment de les preocupacions dels dissenyadors ambientals. Actualment l'eficiència energètica, una tecnologia apropiada, horticultura orgànica i agricultura, restauració de terra, nou urbanisme, energia sustentable ecològica i residus de sistemes són opcions reconegudes i considerades, i es pot trobar una aplicació per a cada una.
En integrar fonts d'energia renovable com fotovoltaica, tèrmica i inclús energia geotèrmica en les estructures, és possible crear edificis zero emissió, en a on el consum d'energia es regenera i no contamina. També és possible construir "edificis en energies renovables", els quals generen més energia de la que consumixen i l'excés pot ser venut a la ret elèctrica. En els Estats Units el sistema de certificació LEED per a edificis verts califica estructures en el seu ambient sustentable.
Eixemples
[editar | editar còdic]Alguns eixemples del procés de disseny ambiental inclouen l'us de models computacionals per a medir la barrera de soroll i l'us de models de dispersió d'aire en l'anàlisis i disseny d'autopistes urbanes. Els dissenyadors que treballen d'acort a esta forma d'esbós de filosofia i pràctica busquen una combinació entre la naturalea i la tecnologia en l'ecologia com la base per al disseny. Alguns creuen que les estratègies de conservació, administració i regeneració poden ser aplicades en tots els nivells d'escala des d'una construcció individual per a la comunitat, en benefici per a la persona, la comunitat i els ecosistemes planetaris.
Eixemples específics de proyectes de disseny ambientals a llarga escala inclouen: Revisió del pla de transportación de Boston
- BART - per les seues sigles en anglés Bay Area Rapid Transit extensió aeroportuario i proyecte de la ciutat Daly
- Metropolitan Portland, Oregon sistema tren llauger
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard Plunz (ed.), Design and the Public Good : Selected Writings by Serge Chermayeff 1930 -1980, MIT 1982
- ↑ A brief history of solar architecture
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diseño ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.