Directiva sobre Mercats d'Instruments Financers

La Directiva sobre Mercats d'Instruments Financers, coneguda per les seues sigles en anglés com MiFID (Markets in Financial Instruments Directive), va introduir un mercat únic i un règim regulatorio comú per als servicis financers en els 28 Estats membres de l'Unió Europea, i en atres tres estats del Àrea Econòmica Europea (Islàndia, Noruega, i Liechtenstein).

Els objectius principals que es pretenien alcançar en la Directiva eren:

• Completar el mercat únic de servicis financers de l'UE,
• Respondre als canvis i innovacions en relació en la seguritat dels mercats,
• Protegir als inversors. Esta Directiva vindrà a substituir a una atra, la Directiva de Servicis i Inversions (Directiva 93/22/EEC), les sigles de la qual en anglés són ISD (Investment Services Directive).
• Fomentar l'equitat, la transparència, l'eficàcia i l'integració dels mercats financers

La MiFID és un dels pilars del Pla d'Acció de Servicis Financers –començat en 1999- (el FSAP, o siga, Financial Services Action Pla), que les seues 42 mides varen provocar canvis substancials en la regulació dels mercats financers de l'UE. MiFID va anar també el més significatiu dels instruments llegislatius introduïts pel procediment Lamfalussy, que està dissenyat per a accelerar l'integració dels mercats europeus, basant-se en una aproximació a quatre nivells recomanada pel conegut com el Comité dels Sabio, presidit pel mencionat baró Alexandre Lamfalussy. En adició a MiFID existixen atres tres Directives Lamfalussy –com la de juny de 2006- que són la Directiva de Fullets –reguladora de l'informació en ells-, la Directiva en Matèria d'abús de Mercats, i la Directiva sobre Transparència.

MiFID, encara que conté els principis d'el ‘passaport’ europeu, introduït per la Directiva de Servicis Financers (ISD) anterior, inclou ademés el principi d'harmonisació màxima, segons el qual s'establixen regles comunes que s'apliquen en tot el territori de la Comunitat Europea, i es prohibix que els Estats membres mantinguen o adopten regles nacionals que continguen un nivell més alt de protecció al consumidor, açò és lo que es coneix pel nom de superequivalencia –superequivalent o gold-plate- (harmonisació màxima en lloc del concepte d'harmonisació mínima, o reconeiximent mutu, que era l'usat prèviament, i segons el qual s'establien regles comunes que s'aplicaven en tot el territori de la Comunitat Europea, pero deixava als Estats membres la possibilitat de mantindre o adoptar regles que prevegen un nivell de protecció més alt que el contingut en la Directiva). El sentit de l'harmonisació màxima és el d'evitar una pràctica –la de l'harmonisació mínima- que ha segut vista com a nociva a la competència en igualtat de condicions (en anglés, level-playing field) de l'UE.

Una atra diferència significativa sobre el règim de la Directiva anterior (la ISD) és l'abolició de la cridada ‘regla de concentració’ (concentration rule), que permetia als Estats membres obligar a les companyies financeres a canalisar totes les órdens dels clients a través de canvis regulats (Nota: No tots els Estats membres es varen acollir a esta opció).

El Nivell 1 de la Directiva MiFID, que va ser implementat a través del procés de co-decisió estàndar, entre el Consell de l'Unió Europea i el Parlament Europeu establix un relativament detallat marc llegislatiu.

El Nivell 2 pretén establir l'implementació de mides tècniques que facen operatius els principis propugnats pel nivell 1. Al voltant de 20 artículs d'esta directiva estipulaven l'implementació de mides tècniques (Nivell 2). Eixa implementació de mides tècniques (el Nivell 2) va ser adoptada per la Comissió Europea, seguint de rebut els consells tècnics del Comité Europeu de Regulació en Seguritat, i despuix de negociacions en el Comité Europeu de Valors en la supervisió del Parlament Europeu. Les mides a implementar, en forma d'una Comissió Directiva, i d'una Comissió Reguladora, varen ser publicades oficialment el 2 de setembre de 2006. (Nota: En la llegislació europea, una directiva ha de ser aplicada i regulada per una llei nacional, mentres que un reglament és aplicable directament en tots els Estats membres).

Alcanç de MiFID

Per a determinar a quines companyies és d'aplicació i a quins no, MiFID distinguix entre “servicis i activitats financeres” (els servicis “bàsics”), i “servicis auxiliars” (servicis “no bàsics”). Es poden trobar detalls sobre cada categoria en l'anex 1, Seccions A i B de 2004/39/EC.

Si una companyia porta a terme servicis i activitats financeres, està subjecta a MiFID en respecte tant als seus servicis com a les seues activitats, i també als servicis auxiliars que preste (i podrà utilisar el passaport MiFID per a eixercitar el seu negoci en qualsevol estat membre, ademés del seu propi). No obstant, si una empresa només presta servicis auxiliars, no està subjecta a MiFID (pero tampoc podrà beneficiar-se del passaport MiFID).

MiFID cobrix casi totes les transaccions de productes financers, en l'excepció d'alguns tipos de transaccions de canvi de divises. Inclou matèries primeres i derivats sobre elles, aixina com nous tipos de derivats que no estaven contemplats per la directiva anterior (ISD).

Aspectes clau de MiFID

• Autorisació, regulació i passaport: les companyies compreses per MiFID són autorisades i regulades pels seus propis estats (normalment en el país en el qual tinguen el seu domicili social, i el seu registre oficial). Una volta que una companyia haja segut autorisada, pot usar el passaport MiFID per a proveir a clients en atres Estats membres de l'UE. Estos servicis són regulats per cada u dels Estats membres dins d'ells (mentres que baix la ISD un servici és regulat per l'estat membre en el qual té lloc el servici).
• Classificació dels clients: MiFID obliga a les companyies a classificar als clients en funció del seu coneiximent i experiència, de la seua situació financera i objectius d'inversió. D'esta manera una entitat podrà tindre: contrapartes elegibles (empreses d'inversió, companyies de segurs, entitats de crèdits, etc.), clients professionals (inversors institucionals i grans empreses, entenent per tals les que tinguen un balanç de 20 millons d'euros, un volum de negoci de 40 millons, i fondos propis de 2 millons) o clients minoristes (el nivell dels quals de protecció serà màxim). Deuen instrumentar-se procediments clars per a efectuar la classificació dels clients, i valorar la seua idoneïtat per a cada tipo de producte financer. És dir, l'idoneïtat de qualsevol consell financer o sugerència inversora deu verificar-se ans que es produïxca qualsevol acort, qualsevol contractació.
• Tractament de les órdens dels clients. MiFID establix requisits relatius a l'informació que necessita obtindre per a acceptar les órdens dels clients, assegurant-se que la companyia està actuant per al major benefici del client. I també requisits sobre cóm es poden agregar órdens de distints clients.
• Transparència Pre-Acort. MiFID obliga a que els operadors de sistemes d'ajust d'órdens contínues tinguen que crear informacions agregades de preus líquits disponibles als cinc millors nivells de preus tant per a la compra com per a la venda. En els mercats cotisats, les millors puges i ofertes del mercat deuran estar disponibles per a tots. (Nota: s'estava estudiándo la possibilitat d'estendre estos requisits a atres instruments financers. Segons l'artícul 65(1) de la Directiva 2004/39/EC, la Comissió Europea estava obligada a emetre un informe al Parlament Europeu i al Consell sobre l'ampliació dels requisits de transparència pre i post acort a transaccions sobre atres instruments financers, ademés de les accions. La data prevista era la d'octubre del 2007).
• Transparència Post-Acort. MiFID exigix que les companyies publiquen el preu, el volum, i el temps de totes les transaccions en llistes compartides, inclús si s'eixecuten fòra de mercats regulats, a no ser que es donen determinats requisits que permeten diferir la publicació. (Nota: vore comentari anterior referent l'extensió d'estos requisits a atres instruments financers).
• Millor eixecució. MiFID requerix que les companyies donen tots els passos raonables per a obtindre el millor resultat possible en l'eixecució d'una orde per un client. El millor resultat possible no està llimitat al preu d'eixecució, sino que inclou ademés cost, rapidea, provabilitat d'eixecució i provabilitat d'acort.
• Internalizadores sistemàtics (Systematic Internaliser): MiFID denomina aixina a aquelles companyies que eixecuten órdens dels seus clients contra els seus propis contes o contra órdens d'atres clients. MiFID tracta a estes companyies com mini mercats, aixina, per eixemple, estaran subjectes als requeriments de transparència pre i post acort.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Accions preferencials
• Economia de l'Unió Europea