Anar al contingut

Dipteryx oleifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El choibá (Dipteryx oleifera) és un arbre de la família Fabaceae, natiu del bosc humit tropical des de Nicaragua fins al nort de Colòmbia, per baix dels 1000 m s. n. m.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança entre 20 i 50 m d'altura. Presenta raïls tablares de mijà tamany en la base; tronc en corfa exterior lenticelada i de color castany rojós a groguenc, en diàmetro entre 50 a 150 cm. La seua copa àmplia i redonejada. Fulls composts, alternes, en quatre a huit parells de foliolos, cada u de 5 a 10 cm de llarc per 2 a 5 cm d'ample, en pecíol de 3 a 8 cm llarc.

Inflorescèncias en panículas terminals; flors rosades a sirimomos. Fruts en baïnes curtes, en endocarpi leñoso i mesocarpi format per una ret de teixit suau, vert groguenc, que es torna de color marró, oloroso quan jove. La baïna conté una semillaa de color marró obscur i quan se'ls lleva la pell queda l'armela de color crema.

Són utilisats els seus fruts, llavors, brots i fulls.[1] La llavor és una important font de lípits. Representa una matèria primera valiosa en l'elaboració d'aliments com a dolces i begudes utilisant l'armela de la seua llavor, que també pot ser torrada i consumir-se com a frut sec,[2] o mòlta i mesclada, atribuint-se-li propietats afrodisíaques.[3] Del mesocarpi del frut s'extrau un oli que es cristaliza en secar-se i és utilisat per a fer sabons de tocador, tractaments per al cabell. La medicina tradicional li atribuïx a l'oli propietats per a tractar problemes estomacales. La seua fusta pesada i dura s'ampra en construccions, en l'elaboració de ferramentes i com a llenya; en Panamà els indígenes Darién fan antorches en les llavors. Les seues fulles són utilisats com forraje en la ganaderia.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2013).«Cultius celulars de Choibá Dipteryx oleifera Benth».Revista Colombiana d'Biotecnología.15
    124-131.ISSN 0123-3475.doi:10.15446/rev.colomb.biote.v15n2.36862.
  2. Cárdenas, Dairon i N. Salines (2006) Llibre roig de les plantes de Colòmbia. Espècies maderables amenaçades, primera part. Institut Amazónico d'Investigacions científiques SINCHI. Ministeri d'ambient, vivenda i desenroll territorial. Bogotà, p. 234.
  3. Chízmar F.C. (2009) Plantes Comestibles de Centroamérica. Institut Nacional de Biodiversitat, INBio. Sant Dumenge d'Heredia, Costa Rica.
  4. Cogollo A. (2004) "Maneig in situ i ex situ de l'Armeler (Dipteryx oleifera Benth) com a base per a un model d'us sostenible de productes vegetals no maderables en la regió del Baix Cauca antioqueño". Informe final d'investigació. Medellín: Fundació Jardí Botànic "Joaquín Antonio Uribe", p 65.