Dipteryx oleifera
El choibá (Dipteryx oleifera) és un arbre de la família Fabaceae, natiu del bosc humit tropical des de Nicaragua fins al nort de Colòmbia, per baix dels 1000 m s. n. m.
Descripció
[editar | editar còdic]Alcança entre 20 i 50 m d'altura. Presenta raïls tablares de mijà tamany en la base; tronc en corfa exterior lenticelada i de color castany rojós a groguenc, en diàmetro entre 50 a 150 cm. La seua copa àmplia i redonejada. Fulls composts, alternes, en quatre a huit parells de foliolos, cada u de 5 a 10 cm de llarc per 2 a 5 cm d'ample, en pecíol de 3 a 8 cm llarc.
Inflorescèncias en panículas terminals; flors rosades a sirimomos. Fruts en baïnes curtes, en endocarpi leñoso i mesocarpi format per una ret de teixit suau, vert groguenc, que es torna de color marró, oloroso quan jove. La baïna conté una semillaa de color marró obscur i quan se'ls lleva la pell queda l'armela de color crema.
Usos
[editar | editar còdic]Són utilisats els seus fruts, llavors, brots i fulls.[1] La llavor és una important font de lípits. Representa una matèria primera valiosa en l'elaboració d'aliments com a dolces i begudes utilisant l'armela de la seua llavor, que també pot ser torrada i consumir-se com a frut sec,[2] o mòlta i mesclada, atribuint-se-li propietats afrodisíaques.[3] Del mesocarpi del frut s'extrau un oli que es cristaliza en secar-se i és utilisat per a fer sabons de tocador, tractaments per al cabell. La medicina tradicional li atribuïx a l'oli propietats per a tractar problemes estomacales. La seua fusta pesada i dura s'ampra en construccions, en l'elaboració de ferramentes i com a llenya; en Panamà els indígenes Darién fan antorches en les llavors. Les seues fulles són utilisats com forraje en la ganaderia.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013).«Cultius celulars de Choibá Dipteryx oleifera Benth».Revista Colombiana d'Biotecnología.15
- 124-131.ISSN 0123-3475.doi:10.15446/rev.colomb.biote.v15n2.36862.
- ↑ Cárdenas, Dairon i N. Salines (2006) Llibre roig de les plantes de Colòmbia. Espècies maderables amenaçades, primera part. Institut Amazónico d'Investigacions científiques SINCHI. Ministeri d'ambient, vivenda i desenroll territorial. Bogotà, p. 234.
- ↑ Chízmar F.C. (2009) Plantes Comestibles de Centroamérica. Institut Nacional de Biodiversitat, INBio. Sant Dumenge d'Heredia, Costa Rica.
- ↑ Cogollo A. (2004) "Maneig in situ i ex situ de l'Armeler (Dipteryx oleifera Benth) com a base per a un model d'us sostenible de productes vegetals no maderables en la regió del Baix Cauca antioqueño". Informe final d'investigació. Medellín: Fundació Jardí Botànic "Joaquín Antonio Uribe", p 65.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dipteryx oleifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.