Dipsacus fullonum
La cardencha, bany de Venus, carda, penca, penca de cardadores, cardoncha, dípsaco, pentines, raspasayos o vara de pastor (Dipsacus fullonum), és una planta natural del hemisferi nort que s'ha aclimatado també en Suramérica.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta bienal, herbàcea que alcança una altura d'1,5 metros i té un talle espinós. Tallos rectes de fins a 1,5 m, poc ramificats i armats en aguijones. Les fulls són sanceres, dentadas i lanceoladas, unint-se en la base formant un cáliz que arreplega l'aigua de pluja. Les flors són d'un color rosat-lila i apareixen en caps espinosos i còniques. A cada púa del cap li correspon una flor.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Sobre sols arcillosos, en zones selvades, en prats frescs, i en les rodalies dels rius.
Ecologia
[editar | editar còdic]Les llavors són un important recurs alimentici hivernal per a algunes aus, especialment els jilgueros. Dipsacus fullonum es cultiven en jardins i encorajats en algunes reserves naturals per a atraure'ls.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]En casi tota Europa. Es troba per tota la península ibèrica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dipsacus fullonum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 97. 1753.[2]
Número de cromosomas de Dipsacus fullonum (Fam. Dipsacaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[3]
Dipsacus: nom genèric que deriva del grec dípsakos; latinissat dipsacos = en Dioscórides i Plinio, planta de brots i fulls espinosos, i flors reunides en cabezuelas espinoses, semblants al erizo. Sense dubte, es tracta de les cardenchas –vàries espècies del gènero Dipsacus L. (Dipsacaceae), principalment D. fullonum L.–. Segons Dioscórides, en la versió d'Estany, “els fulls luengas, espinoses [...] les quales de dos en dos abraçan el dit talle per cada juntura, ò nuc, haziendo en les seues parts baxas (en les que es junten) certes concavidades, en que s'arreplegue i reba la pluja, ò rose, de do va vindre esta planta a cridar-se Dipsacos, que vullgues dezir sedienta” –gr. dípsa, = "sigau".[4]
fullonum: epítet latino que referix al cardar la llana ("dels cardadores").[5]
- Dipsacus arcimusci Lojac.
- Dipsacus botteri Maly ex Nyman
- Dipsacus carminatorius Salisb.
- Dipsacus connatofolius Gilib.
- Dipsacus divaricatus C.Presl
- Dipsacus fullonum var. sylvestris (Huds.) Schmalh.
- Dipsacus fullonum f. ternatus Farw.
- Dipsacus horridus Opiz
- Dipsacus meyeri Chabert
- Dipsacus mirabilis Gand.
- Dipsacus morisonii Boreau
- Dipsacus orsini Sanguin.
- Dipsacus palustris Salisb.
- Dipsacus purpurascens Gand.
- Dipsacus silvester A.Kern.
- Dipsacus sinuatus Schltdl. ex Roem. & Schult.
- Dipsacus sylvestris Huds.
- Dipsacus sylvestris Mill.
- Dipsacus sylvestris f. albidus Steyerm.
- Dipsacus vulgaris C.C.Gmel.[6]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos en la medicina tradicional
[editar | editar còdic]- Són, com casi totes les penques, diuréticas, sudoríficas i depurativas.cita requerida
- En el passat algunes formes es varen utilisar per a cardar la llana.cita requerida
- Es poden preparar infusions en la raïl contra l'artritis.cita requerida
- Les raïls maceradas en vi servixen per a curar ferides.cita requerida
- Dins dels caps madurs apareixen uns gusanitos blanquecinos, cridats Tylenchus dipsaci.cita requerida
- En homeopatia s'usa la tintura de la planta en floració, per a curar dermatosis.cita requerida
- El talle sec es pot utilisar com a vara per a fer fòc per fricció.cita requerida
- Principis actius
La planta conté inulina, glucósido, principi amarc, salés.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: aguabendita, aigua benditera, bany de venus, bany de Venus, pera, cadillo, carda, cardancha, cardeña, cardenca, cardencha, cardencha brava, cardencha de cardadores, cardencha de cordoneros, cardencha del camp, cardencha de panys, cardencha domèstica, cardencha jaganta, cardencha mansa, cardenchas, cardencha selvada, cardincha, cardincho, cardón, penca, penca borriquero, penca cardador, penca d'adorn, penca de cardador, penca de cardadores, penca de cardar, penca del cardador, penca de l'hisop, penca del bisbe, penca dels pentines, penca de pastor, penca militar, cardoncha, chupón, depòsit d'aigua beneïda, dipsaco, dípsaco, escardencha, escardeños, guitarra, llavi de Venus, pentines, peinetas, pila d'aigua beneïda, raspasallos, raspasayos, silbatos, silbos, vara de pastor.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Advice from the Royal Society for the Protection of Birds on how to attract Goldfinch to your garden with teasel». Consultat el 16 d'octubre de 2011.
- ↑ «Dipsacus fullonum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Dipsacus fullonum en PlantList
- ↑ «Dipsacus fullonum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ «Dipsacus fullonum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Teasel Handles and Teasel Gigs in the Trowbridge Museum
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dipsacus fullonum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.