Dipsacus fullonum
La cardencha, bany de Venus, carda, penca, penca de cardadores, cardoncha, dípsaco, pentines, raspasayos o vara de pastor (Dipsacus fullonum), és una planta natural de l'hemisferi nort que s'ha aclimatado també en Sudamèrica.

Descripció
Planta bienal, herbàcea que alcança una altura d'1,5 metros i té un brot espinós. Tallos rectes de fins a 1,5 m, poc ramificats i armats en aguijones. Les fulles són sanceres, dentades i llanceolades, unint-se en la base formant un càliç que arreplega l'aigua de pluja. Les flors són d'un color rosat-lila i apareixen en caps espinosos i còniques. A cada púa del cap li correspon una flor.
Hàbitat
Sobre sols argilosos, en zones selvades, en prats frescs, i en les rodalies dels rius.
Ecologia
Les llavors són un important recurs alimentici hivernal per a algunes aus, especialment els cagarneres. Dipsacus fullonum es cultiven en jardins i encorajats en algunes reserves naturals per a atraure'ls.[1]
Distribució
En casi tota Europa. Es troba per tota la península ibèrica.
Taxonomia
Dipsacus fullonum va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 97. 1753.[2]
Número de cromosomes de Dipsacus fullonum (Fam. Dipsacaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=18[3]
Dipsacus: nom genèric que deriva del grec dípsakos; latinissat dipsacos = en Dioscórides i Plini, planta de brots i fulls espinosos, i flors reunides en cabezuelas espinoses, semblants a l'ariçó. Sense dubte, es tracta de les cardenchas –vàries espècies del gènero Dipsacus L. (Dipsacaceae), principalment D. fullonum L.–. Segons Dioscórides, en la versió d'Estany, “els fulls luengas, espinoses [...] les quales de dos en dos abraçan el dit brot per cada juntura, ò nuc, haziendo en les seues parts baxas (en les que es junten) certes concavidades, en que s'arreplegue i reba la pluja, ò rose, de do va vindre esta planta a cridar-se Dipsacos, que vullgues dezir sedienta” –gr. dípsa, = "sigau".[4]
fullonum: epítet llatí que referix al cardar la llana ("dels cardadores").[5]
- Dipsacus arcimusci Lojac.
- Dipsacus botteri Maly ex Nyman
- Dipsacus carminatorius Salisb.
- Dipsacus connatofolius Gilib.
- Dipsacus divaricatus C.Presl
- Dipsacus fullonum var. sylvestris (Huds.) Schmalh.
- Dipsacus fullonum f. ternatus Farw.
- Dipsacus horridus Opiz
- Dipsacus meyeri Chabert
- Dipsacus mirabilis Gand.
- Dipsacus morisonii Boreau
- Dipsacus orsini Sanguin.
- Dipsacus palustris Salisb.
- Dipsacus purpurascens Gand.
- Dipsacus silvester A.Kern.
- Dipsacus sinuatus Schltdl. ex Roem. & Schult.
- Dipsacus sylvestris Huds.
- Dipsacus sylvestris Mill.
- Dipsacus sylvestris f. albidus Steyerm.
- Dipsacus vulgaris C.C.Gmel.[6]
Importància econòmica i cultural
Usos en la medicina tradicional
- Són, com casi totes les penques, diurétiques, sudorífiques i depuratives.cita requerida
- En el passat algunes formes es varen utilisar per a cardar la llana.cita requerida
- Es poden preparar infusions en la raïl contra l'artritis.cita requerida
- Les raïls maceradas en vi servixen per a curar ferides.cita requerida
- Dins dels caps madurs apareixen uns gusanitos blanquecinos, cridats Tylenchus dipsaci.cita requerida
- En homeopatia s'usa la tintura de la planta en floració, per a curar dermatosis.cita requerida
- El brot sec es pot utilisar com a vara per a fer fòc per fricció.cita requerida
- Principis actius
Noms comuns
- Castellà: aguabendita, aigua benditera, bany de venus, bany de Venus, pera, cadillo, carda, cardancha, cardeña, cardenca, cardencha, cardencha brava, cardencha de cardadores, cardencha de cordoneros, cardencha del camp, cardencha de panys, cardencha domèstica, cardencha jaganta, cardencha mansa, cardenchas, cardencha selvada, cardincha, cardincho, cardón, penca, penca borriquero, penca cardador, penca d'adorn, penca de cardador, penca de cardadores, penca de cardar, penca del cardador, penca de l'hisop, penca del bisbe, penca dels pentines, penca de pastor, penca militar, cardoncha, chupón, depòsit d'aigua beneïda, dipsaco, dípsaco, escardencha, escardeños, guitarra, llavi de Venus, pentines, peinetas, pila d'aigua beneïda, raspasallos, raspasayos, silbatos, silbos, vara de pastor.[8]
Referències
- ↑ «Advice from the Royal Society for the Protection of Birds on how to attract Goldfinch to your garden with teasel». Consultat el 16 d'octubre de 2011.
- ↑ «Dipsacus fullonum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Dipsacus fullonum en PlantList
- ↑ «Dipsacus fullonum». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
- ↑ «Dipsacus fullonum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 d'octubre de 2013.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dipsacus fullonum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.