Anar al contingut

Dinosauris en Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els dinosauris de Chile corresponen a la fauna extinta descoberta o identificada a nivell taxonómico per a l'alvertent sudoccidental de la cordillera dels Vages, des del llímit en Perú fins a l'Antàrtica, comprenent l'àrea geopolítica del territori chilé. El conjunt de la biodiversitat del Mesozoico està constituïda pels registres fòssilés de dinosauris i el registre fòssil de la seua activitat in vita (el registre de chafades, clasificables i atribuibles a un organisme extint, és denominat icnofosil) trobats en l'actual territori chilé.

Registres

[editar | editar còdic]

En Chile es troben representats a lo manco quatre subcategoría de classificació taxonómica a nivell d'Orde, a saber: dinosauris de el suborde terópodos, i dinosauris dels infraorden saurópodos, tireoforos i ornitópodos. La majoria de les troballes, corresponents en part a icnofósiles, es concentren en el nort del país, majoritàriament en la Regió de Tarapacá (Chacarillas, Comuna de Pica, i Huatacondo, Comuna de Pou Almonte, investigades àmpliament per la Dra. Karen Moreno, paleontòloga chilena). També han segut reportades i estudiades chafades en la zona central (Termes del Flac i Lo Valdés).

Els primers registres que establixen presència de dinosauris reportats per a Chile daten de les prospeccions geològiques sistemàtiques realisades en el marc d'investigacions de l'Estat per a l'identificació tant de recursos petrolífers, aixina com minerals. Serà en 1957 que C. Galli, guiat per arrieros locals, registrarà per a la ciència, les formacions geològiques del sector de Pica, en la Regió de Tarapacá, en un important registre de chafades en Chacarilla. En 1958, F. García, elevarà per a l'Empresa Nacional de Petròleu un informe geològic sobre Guatacondo i Chacarillas en específic.

H. Thomas ya en 1958 prospectará la Cordillera de la Costa entre La Ligua i Costa Ventre, identificant en Cerro Negre ossos de dinosauris grans, en el sector de la mina Les Pirquitas.

En 1959, K. Segerstrom descriurà per al Quadràngul Els Loros en Atacama, en la quebrada dels Còndors, restants d'un pterosauro gran i un peix, trobats en la Formació Totoralillo.

En 1961 en Cerritos Bayos (Calama, Nort Gran de Chile), W.A. Biese definirà el Jurásico a partir de fòssils en numerosos nivells, indicant un registre de megalosauridae (suborden teropoda) i icnitas d'un "fardacho chic".

Posteriorment en 1962. C. Galli i R. J. Dingman, descriuran el quadràngul Pica, Alca, Matilla i Chacarilla, en la regió de Tarapacá en detalle, donant conte de la presència de icnofósiles en Guatacondo i registres de vegetació fòssil en Longacho i Juan de Morales (Mamiña). Posteriorment els registres de icnofósiles varen ser estudiats per Rodolfo Casamiquela i Fasola en 1968, representats principalment pel registre fòssil de chafades (repichnia), associats a a lo manco 4 grups, a saber un terópodo (provablement un alosaurido), un ornitópodo, provablement un camptosáurido) un saurópodo i un estegosaurídeo.

Durant el mateix periodo, en 1966, A. Fasola. descriurà en el Noticiero Mensual del Museu Nacional d'Història Natural la troballa de chafades de dinosauris en l'Alt Tinguiririca, àmpliament coneguda com a Termes del Flac (D.S. N°4866 que Declara Monument Nacional en 1967). Com a resultat d'estes investigacions en 1968 varen publicar en R. Casamiquela, un artícul sobre chafades de dinosauris del Cretácico Inferior de Colchagua, conseguint comparar atres registres i establir un primer anàlisis taxonómico. en l'any 2002, K. Moreno i M. Pi realisaran estudis sobre la conducta de les espècies que varen deixar la seua impronta constatant l'existència de ornitópodos, terópodos i saurópodos i la seua relació en aspectes generals a la icnofacies Brontopodus.


En 1969, el primer registre d'ossos de dinosauris en Chile correspondrà els realisats en la Formació Viñita (identificada en 1967 per Thomas en l'actual monument natural Pichasca), en la troballa i recolecció realisada per Casamiquela, Corvalán i Franquesa identificant saurópodos de la família titanosauridae, teropodos del clado coelurosauria, i restants de peixos, tortugues marines i granotes. Actualment el lloc va presentar en l'any 2016 noves troballes de Sebecosuchia realisats per l'equip del paleontòlec M. Chávez.

Jaciments

[editar | editar còdic]

Jaciment de Cerro Guido

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cerro Guido.

El jaciment de Cerro Guido, propenc al Parc nacional Torres del Paine, correspon a un llit d'ossos o bonebed en centenars de fragments, el qual correspon al major jaciment de fòssils de dinosauris de Chile i els dinosauris més australs trobats en este país.[1] Estos restants òsseus corresponen principalment a ornitópodos de les famílies Hadrosauridae i Iguanodóntidae, encara que també s'ha trobat en el lloc al Titanosaurio més gran del país, dos Diplodocidos, possibles Brachiosauridae i Dicraeosauridae, un Megaraptorido indeterminat i recentment s'ha mencionat ademés un dinosauri acorazar.

Jaciment de Pichasca

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Monument natural Pichasca.

El jaciment de Pichasca, situat a 40 km de Ovalle, regió de Coquimbo, presenta a una série d'estrats corresponents al Cretácico Superior, este lloc conta en característiques úniques, puix s'han trobat grans troncs petrificados de coníferes trobats per un pirquinero local, ademés s'han trobat numerosos restants de dinosauris saurópodos (Titanosauria), terópodos (Abelisauridae i Theropoda indet. de chicotet tamany), restants de tortugues terrestres, entre atres restants i icnofósilés.


Referències

[editar | editar còdic]