Dilema social
Un dilema social o un problema d'acció colectiva és una situació en la que tots els agents estarien millor cooperant pero no ho fan per interessos en conflicte entre ells que desalientan l'acció conjunta.[1][2][3] El problema de l'acció colectiva s'ha abordat en la filosofia política durant sigles, pero es va definir de manera més específica i més clarament en 1965 en el llibre La llògica de l'acció colectiva de Mancur Olson.
Aspectes del problema
[editar | editar còdic]En esta obra es planteja que els problemes sorgixen quan massa membres del grup opten per buscar el benefici individual i la satisfacció immediata en lloc de conformar-se en els millors interessos a llarc determini del grup. Els dilemes socials poden prendre moltes formes i s'estudien en disciplines com la psicologia, l'economia i les ciències polítiques. Els eixemples de fenomens que poden explicar-se utilisant dilemes socials inclouen l'agotament dels recursos, la baixa participació de votants, la lluita contra les pandèmia i la superpoblación. El problema de l'acció colectiva pot entendre's per mig de l'anàlisis de la teoria de jocs i el problema de l'aprofitat, que resulta del recapte de bens públics. Ademés, el dilema social pot aplicar-se a numeroses preocupacions de política pública a les que s'enfronten actualment països de tot lo món.
Teòrics destacats
[editar | editar còdic]Pensament primerenc
[editar | editar còdic]Encara que mai va usar les paraules "problema d'acció colectiva", Thomas Hobbes va ser un dels primers filòsofs en el tema de la cooperació humana. Hobbes creïa que la gent actuava purament per interés propi, escrivint en el seu Leviatán en 1651 que "si dos hòmens desigen lo mateix, que no obstant no poden gojar abdós, es convertixen en enemics".[4] Hobbes creïa que l'estat de naturalea consistix en una guerra perpètua entre persones en interessos en conflicte, lo que provoca que les persones es barallen i busquen el poder personal inclús en situacions en les que la cooperació seria mútuament beneficiosa per a abdós parts. A través de la seua interpretació dels sers humans en l'estat de naturalea com a egoistes i proclius per a participar en conflictes, la filosofia de Hobbes va assentar les bases de lo que ara es coneix com el problema de l'acció colectiva.
David Hume va proporcionar una atra interpretació primerenca i millor coneguda de lo que ara es diu el problema de l'acció colectiva en el seu llibre de 1738 Tractat de la naturalea humana . Hume caracterisa un problema d'acció colectiva a través de la seua descripció de veïns que es posen d'acort per a drenar un prat:
"Dos veïns poden accedir a secar un prat, que tenen en comú; perque és fàcil per a ells conéixer la ment dels demés; i cada u deu percebre que la conseqüència immediata del seu fracàs en la seua part és l'abandó de tot el proyecte. Pero és molt difícil, i inclús impossible, que mil persones estiguen d'acort en tal acció; perque és difícil per a ells concertar un disseny tan complicat, i encara més difícil per a ells eixecutar-ho; mentres que cada u buscarà un pretext per a lliberar-se de la molèstia i la despesa, i deixaria tota la càrrega sobre els demés." [5]
En este passage, Hume senta les bases del problema de l'acció colectiva. En una situació en la que s'espera que mil persones treballen juntes per a conseguir un objectiu comú, és provable que els individus vullguen viajar debades, ya que assumixen que cada u dels demés membres del grup posarà l'esforç suficient per a conseguir dit objectiu. En grups més menuts, l'impacte que té un individu és molt major, per lo que els individus estaran menys inclinats a viajar debades.
Pensament modern
[editar | editar còdic]L'interpretació moderna més destacada del problema de l'acció colectiva es pot trobar en el llibre de Mancur Olson de 1965 La llògica de l'acció colectiva.[6] En ell, va abordar la creència acceptada en eixe moment per sociòlecs i científics polítics de que els grups eren necessaris per a promoure els interessos dels seus membres. Olson va argumentar que la racionalitat individual no necessàriament resulta en la racionalitat grupal, ya que els membres d'un grup poden tindre interessos en conflicte que no representen els millors interessos del grup en general.
Olson va argumentar ademés que en el cas d'un ben públic pur que no és rival ni excluible, un contribuent tendix a reduir la seua contribució al ben públic mentres uns atres contribuïxen més. Ademés, Olson va emfatisar la tendència dels individus a perseguir interessos econòmics que serien beneficiosos per a ells mateixos i no necessàriament per al públic en general. Açò contrasta en la teoria d'Adam Smith de la " mà invisible " del mercat, a on els individus que perseguixen els seus propis interessos deurien teòricament facilitar el benestar colectiu general.[6]
El llibre de Olson va establir el problema del dilema social com un dels dilemes més preocupants en les ciències socials, deixant una profunda impressió en les discussions actuals sobre el comportament humà i la seua relació en la política governamental.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2018-01-18) «Collective action problem», Collective action problem - Oxford Reference (en en), Oxford University Press. doi:10.1093/acref/9780199670840.001.0001. ISBN 9780199670840.
- ↑ Erhard Friedberg, "Conflict of Interest from the Perspective of the Sociology of Organized Action" in Conflict of Interest in Global, Public and Corporate Governance, Anne Peters & Lukas Handschin (eds), Cambridge University Press, 2012
- ↑ (1996).Journal of Personality and Social Psychology.71(3)
- 479–497.doi:10.1037/0022-3514.71.3.479.
- ↑ Hobbes, Thomas. Leviathan.
- ↑ Hume, David. A Treatise of Human Nature.
- ↑ 6,0 6,1 Public Choice.164(3–4)
- 195–216.ISSN 0048-5829.doi:10.1007/s11127-015-0252-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dilema social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.