Didolodontidae
Didolodontidae és una família extinta de mamífers placentarios del orde Condylarthra o potser de l'orde Litopterna.[1][2] Antigament varen ser classificats com arctocionios. Els fòssils d'esta família es varen trobar en la Patagonia i va ser nomenat per Florentino Ameghino en 1897. Durant la primera mitat del sigle XX varen ser estudiats per George Gaylord Simpson. Són considerats ancestros de l'orde Litopterna i tal volta d'atres órdens d'ungulats suramericans.
La família dilodontidae consta de varis gèneros, dels quals el més conegut és Didolodus. Els fòssils consistixen principalment en cràneus, mandíbules i restants dentals bunodontos. Eren animals de mijà tamany, d'uns 60 cm de llarc.[3] Eren coetáneos dels "condilartros" de Norteamérica i varen seguir diversificándose quan Suramérica-Antàrtida va quedar aïllada del restant dels continents.
Referències
- ↑ Scott, William Berryman (1913). A History of Land Mammals in the Western Hemisphere, Nova York: Tha Macmillan Co., pp. 693.
- ↑ Miguel, #Soria(2001).«Els Proterotheriidae (Litopterna, Mammalia), sistemàtica, orige i filogenia».Monografies del Museu Argentí de Ciències Naturals.(1): 1-167.
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 246. ISBN 1-84028-152-9.