Anar al contingut

Diccionari Digital de l'Espanyol (DIDES)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Diccionari Digital de l'Espanyol és un diccionari general panhispánico i d'us de l'espanyol editat i elaborat en el Centre Internacional de Lexicografia de l'Universitat de Valladolit.[1]

És un diccionari digital (o en llínea) (i solament digital) gestionat per l'empresa danesa Ordbogen A/S. Esta empresa es dedica a crear productes i servicis relacionats en l'indústria del llenguage.

Filosofia

El diccionari està subjecte a un procés de creació, revisió i actualisació continu: tots els dies s'afigen artículs lexicogràfics (o entrades) nous. També es modifica en qualsevol moment qualsevol artícul existent que es considere necessari modificar, eliminar, refer, etc.


L'intenció d'este diccionari és arreplegar tots els usos i variants coneguts i ben documentats de les paraules i expressions usades actualment en espanyol, siga com siga el lloc en a on s'ampren. Es confecciona seguint els principis metodològics coneguts com posedició. Esta metodologia té tres passos. El primer pas consistix en utilisar un o varis models de llenguage de gran tamany (per eixemple ChatGPT, Claude, etc.) en els que es compilan (o creen) un artícul lexicogràfic potencial.[2][3][4][5][6][7][8] Açò es fa entaulant un diàlec en un o varis chatbots , que suministren totes les senyes lexicogràfiques solicitats d'una paraula o expressió concreta. El segon pas corre a càrrec del lexicógrafo humà. Analisa les senyes del diàlec en la finalitat de seleccionar aquells que considera adequats, que són els que estan documentats en les fonts lexicogràfiques usades. El tercer pas corre a càrrec de l'editor responsable del diccionari, que "valida" les senyes revisades i acceptats que han segut colocats en cada u dels slots del sistema informàtic que gestiona la construcció del diccionari (el Dictionary Writing System, en anglés). Des d'eixe moment, l'artícul lexicogràfic està disponible i pot consultar-se en total garantia.

Característiques

El Diccionari Digital de l'Espanyol no té llimitacions d'espai i oferix una série d'innovacions rellevants:[9][10]

  • Tots els artículs o entrades descriuen una paraula o expressió indicant (quan siga necessari) el seu categoria gramatical, flexió, conjugació (si és verp), definició, eixemple, sinònim, antònim, enllaços externs, i diferents classes de notes lexicogràfiques (us, gramàtica, pragmàtica, etc.).
  • El diccionari té dos pantalles, una per defecte, que mostra el lema, be siga est una paraula única o vàries (expressió), aixina com les senyes que ho descriuen primàriament:  categoria gramatical, diferents formes, flexions i conjugacions (si és verp), definició, notes lexicogràfiques generals i una llista de sinònims i expressions clicables en les que apareix el lema en qualsevol de les seues formes possibles:
  • La segona pantalla s'obri en clicar en “Vore més”. En desplegar-la tenim senyes lexicogràfiques que contextualizan el significat i/o us del lema: eixemples, frases, sinònims, notes lexicogràfiques, enllaços a texts interns i externs del diccionari, incloent enllaços a fotos lliures de drets d'autor i a entrades en Wikipedia:
  • Tots els lemes són paraules i locucions reals (per eixemple, professor i professora són lemes diferents). Mai usa lemes com a professor, ra habituals en els diccionaris d'espanyol.
  • Descriu en detall tant paraules (bou), com locucions (bou de brega, vore els bous des de la barrera), símbols, acrònim i qualsevol atre element que té un significat o funció.
  • Diferència entre el significat específic (home, dòna, etc) i el genèric (persona).
  • Usa diferents sistemes de busques; per eixemple buscant bou?, bou* , bou i * recuperem una llista d'expressions en les que apareix la paraula bou.
  • Diferència entre el sentit lliteral i el figurat. Per eixemple, una de les definicions de bou és "en sentit figurat, home molt fort i corpulento".
  • No utilisa fòrmules lexicogràfiques, tals com definir construcció com "acció i efecte de construir". Tampoc utilisa abreviatures.

Referències

  1. ↑ «The Mental Lexicon in Lexicography: The Diccionaris Valladolit-Raïm».Lexikos.32
    118–140.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/32-1-1712.Consultat el 2024-10-16.
  2. ↑ «Generative AI and Lexicography: The Current State of the Art Using ChatGPT».International Journal of Lexicography.36(4)
    355–387.ISSN 0950-3846.doi:10.1093/ijl/ecad021.Consultat el 2024-10-16.
  3. ↑ «Making Lexicography Sustainable: Using ChatGPT and Reusing Data for Lexicographic Purposes».Lexikos.34
    123–140.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/34-1-1883.Consultat el 2024-10-16.
  4. ↑ «Training an AI-based Writing Assistant for Spanish Learners: The Usefulness of Chatbots and the Indispensability of Human-assisted Intelligence».Lexikos.34
    21–40.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/34-1-1862.Consultat el 2024-10-16.
  5. ↑ «ChatGPT as a COBUILD lexicographer».Humanities and Social Sciences Communications.10(1)
    1–10.ISSN 2662-9992.doi:10.1057/s41599-023-02119-6.Consultat el 2024-10-16.
  6. ↑ Rundell, Michael. 2023. “Automating the Creation of Dictionaries: Llaure We Nearly There?” Proceedings of the 16th International Conference of the Asian Association for Lexicography: “Lexicography, Artificial Intelligence, and Dictionary Users”. Seoul: Yonsei University, 1–9.
  7. ↑ «Eppur si muove: Lexicography is Becoming Intelligent!».Lexikos.33(2)
    107–131.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/33-2-1841.Consultat el 2024-10-16.
  8. ↑ «Who has the last word? Lessons from using ChatGPT to develop an AI-based Spanish writing assistant».Círcul de Llingüística Aplicada a la Comunicació.97
    309–321.ISSN 1576-4737.doi:10.5209/clac.91985.Consultat el 2024-10-16.
  9. ↑ «Structuring a Collection of Lexicographic Data for Different User and Usage Situations».Lexikos.33(2)
    22–42.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/33-2-1832.Consultat el 2024-10-16.
  10. ↑ «Turning Bilingual Lexicography Upside Down: Improving Quality and Productivity with New Methods and Technology».Lexikos.32
    66–87.ISSN 2224-0039.doi:10.5788/32-1-1686.Consultat el 2024-10-16.


Referències