El diamant del Shah (també conegut com Sah de Pèrsia)[1] va ser trobat en les mines de Golconda, en lo que ara és Telangana, en l'Índia meridional, provablement en 1450, i actualment es conserva en la colecció del Fondo de Diamants de Rússia, depositada en l'Armería del Kremlin de Moscou.

Diamant del Shah

Descripció física

El diamant Shah no pertany a la categoria tradicional de primera aigua, ya que presenta un to groguenc per la presència d'una miqueta d'òxit de ferro en la superfície. Es diu que originalment pesava 95 quilats i que va perdre 9 quilats en ser tallat. El seu pes actual és de 88,7 quilats (18 g). És un octaedre allargat, que les seues huit cares originals han segut reemplaçades per quinze facetes. A sovint se li descriu senyalant que té una forma que recorda a la d'un ataüt. El tallat del diamant es denomina tècnicament tall lasque, típic dels diamants indis.[2] També es va tallar un recalat al voltant de la pedra per a acomodar el fil en el que antigament se subjectava del coll com un colgante. La seua característica més notable és que en tres de les seues cares originals s'han gravat en persa els noms de tres dels governants que varen posseir la gema, junt en l'any del calendari musulmà (o "hijrī"). Els noms i les dates d'estos tres governants són els següents:[3]

  • Nizam Shah: 1000 (1591 d. C.).
  • Jahan Shah: 1051 (1641 d. C.).
  • Fath 'Ali Shah: 1242 (1826 d. C.).

No es troba entre els diamants més importants del món en bellea o tamany, pero les inscripcions que du donen testimoni de la seua història i procedència.

Història

El diamant va deure ser entregat a la cort del Sultanato de Ahmednagar, en l'Índia. En 1591, Shāh Nizām va ordenar gravar en una de les facetes del diamant: «Burhan Nizam Shah II. Any 1000» (=1591 d. C.).

Eixe mateix any, l'emperador mogol de l'Índia, Akbar, va ocupar el Sultanato de Ahmednagar i es va apoderar del diamant. Anys despuix, el net de Akbar, Sha Jahan, va ascendir al tro i va ordenar gravar una atra inscripció: «Shah Jahan, fill de Shah Jehangir. Any 1051» (equivalent a 1641 d. C.). El fill de Shah Jahan, Aurangzeb, va penjar el diamant sobre el seu tro i ho va rodejar de rubíes i esmeraldes. Despuix de visitar la cort de Aurangzeb, el famós joyer francés Tavernier va escriure: «En el costat del tro, opost a la cort, es pot vore una joya composta per un diamant d'entre 80 i 90 quilats, rodejat de rubíes i esmeraldes. Quan el rei està assentat, la joya és visible».[4] Per la seua proximitat al tro, el diamant també era conegut com el «Diamant del Tro».[5] Va ser traslladat a Lahore en 1715 i es va conservar allí fins a 1738.

En 1738, l'emperador de Pèrsia Nader Sah va atacar l'Índia, es va apoderar del diamant i li'l va dur en si a Iran. El diamant va permanéixer en Pèrsia durant casi un sigle fins que, en 1826, es va gravar la tercera inscripció en la tercera faceta: «El governant del Qajar Fath 'Ali Shah Sultà. Any 1242».


En 1829, el diplomàtic i escritor rus Aleksandr Griboyédov va ser assessinat en la capital d'Iran, Teheran. El govern rus va exigir un castic sever per als responsables. Davant el temor de possibles represàlies, la cort de Fath Alí Sah va enviar al net del Sha, Khosrow Mirza, a San Petersburgo, a on va entregar el diamant al Sar Nicolás I com a regal. A partir de llavors, es va conservar entre les Joyes de la Corona russa en la Sala de Diamants de Palau d'Hivern en Sant Petersburc, fins a la revolució russa i el derrocament de la dinastia Románov el 2 de març de 1917. El diamant, junt en els demés tesors, va ser retirat, dut a Moscou i depositat en el Fondo de Diamants de Rússia del Kremlin, a on s'exhibix com una de les sèt gemes més famoses de la colecció.[6]


Referències

  1. ↑ (1971) Atles de Mineralogia, Jover, S.A., pp. B/3.
  2. ↑ Edwin W. Streeter: The Great Diamonds of the World: Their History and Romançada. London. p. 223.
  3. ↑ G.F. Herbert Smith: Gemstones. London, 1941. p. 171.
  4. ↑ Streeter, p. 128.
  5. ↑ «The Great Diamonds of the World - Edwin Streeter - Farlang».
  6. ↑ «Shah Diamond» (en en). Internet Stones. Consultat el 23 d'agost de 2025.