Anar al contingut

Diamant Pigot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El diamant Pigot, també cridat a voltes diamant Pigott,[1] diamant de la Loteria,[2] o Gran diamant de la Loteria,[3] era una pedra preciosa incolora de 47.38 quilates (9.5 g) de pes, originària de l'Índia. En el XVIII va ser duta a Anglaterra, a on en eixe moment era el diamant més gran d'Europa. Va permanéixer en Europa durant mig sigle, canviant de mans vàries voltes, fins que va ser venut al governant d'Egipte en la década de 1820. Es desconeix qué va succeir despuix en la gema, lo que ha inspirat un misteri que seguix sense resoldre's.

Adquisició de Pigot

Retrat de George, baró Pigot, per George Willison

El Diamant Pigot va ser adquirit per George Pigot durant el seu mandat com a governador britànic de Madrás, capital del estat indi de Tamil Nadu, per a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Va poder haver-ho rebut d'un príncip indi en 1763,[1] que va poder haver segut el rajah de Thanjavur, ya que Pigot havia dit als directors de la Companyia de les Índies Orientals que havia rebut regals del governant local.[4] També va poder haver segut Muhammad Ali Khan Wallajah, el príncip de Arcot.[5] El diamant possiblement procedia de la regió de l'Índia de Golconda. Els diamants eren una forma comuna de transferir diners a Anglaterra en eixe moment.[6] Pigot es va dur el diamant a Londres provablement en juny de 1764, quan va retornar a Anglaterra a bordo del "East Indiaman" (un tipo de mercant que comerciava en l'Índia) Plassey,[7] despuix del seu primer mandat com a governador de Madrás (1755-1763). El diamant va aplegar a Anglaterra en bruto, i posteriorment va ser tallat com un lluenta fi i ovalat, en un pes registrat oficial de 47.38 quilates (9.5 g). Es diu que el treball de polir la gema va requerir dos anys i va costar 3000 lliures. S'estima que el tamany de la pedra en bruto era d'al voltant de 100 quilates (20 g). En eixe moment, era el diamant més gran d'Anglaterra.[8] S'ha caracterisat per tindre una gran taula (la faceta central més gran de la corona) i cintura, pero la seua profunditat és relativament baixa, lo que li conferix unes característiques com a lluenta deficients.[5]

A la mort de Pigot en 1777, ho va llegar als seus germans; Robert (1721-1796), qui comandó el flanc esquerre de les forces britàniques en la batalla de Búnquer Hill; i Hugh (1722-1792), comandant en cap de la flota de les Índies Occidentals de la Marina Real britànica; i a la seua germana viuda Margaret, esposa de Thomas Fisher.


A la mort de Robert en 1796, la seua part de la propietat de la gema va passar al seu fill George Pigot; i a la mort d'Hugh en 1792, la seua part va passar a la seua viuda Frances i als seus cinc fills. Els copropietaris varen intentar vendre el diamant, pero no varen tindre èxit degut a que el seu valor intrínsec estimat era massa alt, i no es varen rebre ofertes raonables per la pedra.[8]

Una atra versió alternativa és que Pigot va deixar el diamant als seus fills. Encara que fadrí, tenia varis fills naturals quan va morir, tots menors d'edat. A pesar d'això, el diamant va permanéixer en l'extensa família Pigot.[9]

Loteria de Londres

A la vista de la dificultat de vendre el diament, es va plantejar organisar una loteria en la joya com a premi, de modo que la família Pigot poguera rebre el seu valor total sense necessitat de trobar a un únic comprador dispost a pagar la cantitat solicitada. Ya que els jocs d'encert normalment eren considerats illegals, dita loteria necessitava l'aprovació del Parlament, al que se li va presentar una solicitut en febrer de 1800. La solicitut es va debatre en la Cámara i en la Cambra dels Lores. Es varen presentar arguments a favor i en contra de la loteria, i esta es va aprovar finalment el 2 de juliol de 1800. Es titulava "Llei per a permetre a Sir George Pigot Baronet, Margaret Fischer i Frances Pigot dispondre d'un diamant determinat per mig d'una loteria",[10] o Llei de la Loteria del Diamant Pigot i Fisher de 1800.[11]

Les condicions de la loteria establien que es podrien vendre 11.428 billets a dos guineas cada u. Per lo tant, la venda de tots els billets generaria 23.998 lliures esterlines. El valor s'havia estimat entre 25.000 i 30.000 lliures esterlines. Els periòdics varen anunciar la loteria a partir d'agost. Els billets estaven disponibles en corredors de bossa, joyeries, periòdics i atres empreses. El número guanyador, el 9488, es va extraure el 2 de març de 1801 en Guildhall i va ser adquirit conjuntament per John Cruikshank, Richard Blanchford i John Henderson, de Londres, i William Thompson, de Walworth. El billet va ser venut per Hornsby & Co.[8].


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Manutchehr-Danai, Moshen (2013). Dictionary of Gems and Gemology, Spring Science & Business Mija, p. 369. ISBN 9783662042885.
  2. ↑ (més de giner de 1857) Notes and Queries:Medium of Inter-Communication for Literary Men, Artists, Antiquaries, Genealogists, etc. Second Séries Third Volume, London: Bell & Daldy, p. 71.
  3. ↑ «Something About Diamonds».Harper & Brothers.19
  4. ↑ Kunz, George Frederick. A Historic Diamond, p. 155.
  5. ↑ 5,0 5,1 Streethr, Edwin W. (1882). The Great Diamonds of the World. Their History and Romançada, London: George Bell & Sons.
  6. ↑ Bhattacharya, Sudip (2013). The Strange Case of Lord Pigot, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars. ISBN 9781443849159.
  7. ↑ Egerton, Judy (2007). George Stuggs, Painter, Yale University Press, p. 78.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Ogden, Jack. “England's largest diamond”. Gems and Jewellery History 18.
  9. ↑ Lovett, Robert W (més de setembre de 1949). Bulletin of the Business Historical Society, Rundell, Bridge, and Rundell - An Early Company History, The President and Fellows of Harvard College.
  10. ↑ (1811) The Statutes at Large, of England and Great Britain Volume XX, London, p. 690.
  11. ↑ (2012) Statute Law Repeals: Nineteenth Report Draft Statute Law (Repeals) Bill, The Stationery Office. ISBN 9780101833028.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diamant_Pigot&oldid=1452189»