Anar al contingut

Dialecte occidental del vasc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Extensió i subdialectes de l'occidental o vizcaíno (Koldo Zuazo, 2015).

El dialecte occidental o vizcaíno ( o bizkaiera[1]) és el dialecte del vasc en més parlants, parlat en Viscaya, el nort d'Àlaba i l'oest de Guipúscoa. Té entre 200 000 i 300 000 parlants natius i és el més alluntat del vasc batúa junt al suletino.

A pesar de la generalisació del vasc batúa en les relacions formals, el seu us és molt comú en els mijos de comunicació del País Vasc, principalment en les publicacions i ràdios locals. També seguix tenint una presència important en la producció lliterària actual: els bertsolaris o versificadores viscaïns Xabier Amuriza, Unai Iturriaga i Igor Elortza i el grup de roc Gatibu, entre uns atres, canten en esta varietat de la llengua. També l'escritor Kirmen Uribe, natural d'Ondarroa, ocasionalment recorre a ella en les seues obres.

Segons Georges Lacombe, «els dialectes del vasc podrien dividir-se en dos grups: el vizcaíno i el restant».

Història

Els llímits del dialecte viscaí es corresponen en la tribu prerromana dels caristios.[2] Durant l'Edat Mija, Viscaya va estar junt en Àlaba i la vall de Amezcoa en la circumscripció eclesiàstica de Calahorra, lo que podria haver influït en els dialectes d'estes regions, encara que no per això es puga dir que el dialecte alavés (hui en dia extint) tinguera les mateixes traces que el vizcaíno: provablement contara en característiques comunes, pero també personalitat pròpia.[3]

Identitat i número de parlants

Segons Georges Lacombe, per la personalitat pròpia d'este dialecte, els dialectes del vasc ben podrien dividir-se en dos grups, el vizcaíno i el restant. Defenia que era tan diferent este dialecte dels demés, que a diferència d'estos, les isoglosses que ho separen del contigu (el guipuscoà o central) estan tan prop les unixques de les atres, que conformen un clar fes; és dir, les seues traces fonètic-fonològiques, morfosintàctics i de lèxic coincidixen de tal manera geogràficament que conformen una frontera dialectal molt clara a diferència d'atres dialectes.

A causa d'estes diferències dialectals i les que manté en el vasc batúa, respectant l'us que correspon a cada u, la Real Acadèmia de la Llengua Vasca ha produït unes bases del model del vizcaíno escrit (bizkaieraren idatzizko ereduaren finkapenak), normes que se centren sobretot en la morfosintaxis. L'àmbit d'us dels dialectes del vasc es rig per la norma 137 de l'Acadèmia, segons la qual es deuria llimitar l'us del batúa bàsicament als àmbits de la comunicació, l'administració i l'ensenyança.


Des de 1997 i segons la nova classificació dialectal realisada per Koldo Zuazo, autor de “” (Elkar, 2004), el nom que rep el dialecte viscaí és el de dialecte occidental, tenint en conte que,[4] ademés d'en la major part de Viscaya, ho utilisen molts parlants de les comarques guipuscoanes del Alt (sobretot) i Baix Deva i en els municipis alavesos d'Aramayona (Aramaio) i Vila-real (Legutiano).

D'acort en l'estudi realisat per Yrizar en 1970 este dialecte ho parlaven unes 200 000 persones;[5] en els anys huitanta s'estimava que el número de parlants s'aproximava a 300 000 parlants. En 1991 el 16 % de la població d'este territori històric era vascohablante i segons les senyes de 2001 d'1 122 710 vizcaíno a lo manco el 22 % (és dir, 247 000 persones) parlava i escrivia en vasca. Estes senyes no són més que orientativo, puix es desconeix si tots els vascohablantes de Viscaya coneixen el dialecte viscaí i ademés cal tindre en conte que este dialecte s'estén també per territori guipuscoà (Vergara, Salines de Léniz, Mondragón, Oñate, etc.)[6]

Referències

  1. ↑ En la forma unificada d'este mateix dialecte, Bizkaiko euskerea; atres formes utilisades en este dialecte són vasc, euzkera, euskala, euskiera, uskera, segons s'arreplega en el Diccionari General Vasc.
  2. ↑ [enllaç trencat] Bizkaierearen hedadurea dona-l'eta, sarritan lotu issen dona hizkuntzalariek autortzen deutsien eremu geografikoa eta erromatarren sasoian berton bizi ziran tribuen hedadureagaz. Harrigarria dona bardinak izatea bizkaierearen gaurko mugak eta orduko karistioenak.
  3. ↑ http://www.bizkaiera.com/eusk_oro.htm
    • Archivat el 16 de març de 2007 archivat en Wayback Machine.: Horregaz batera, eleizbarrutien eremuak be bat datoz euskalkien muga geografikoakaz. Bizkaierearen eremua Calahorrako eleizbarrutiaren menpean egon zan, eta hegoaldeko ganerako euskalkiak, barriz, Iruñekoaren menpean. Azpimarratzekoa dona Llaurava osoa eta Nafarroako haran bat (Ameskoa) Calahorrako eleizbarrutian egozala eta, ezaguna danez, hango berbeten mendebaldeko kutsua nabarmen-nabarmena dona. Dana dona-la, ez dau emoten, orokorrean, Arabako euskerea bizkaiera hutsa zanik. Pertsonalidade berezia eukan, bizkaierearen ezaugarri asko euki arren.
  4. ↑ http://www.hiru.com/euskara/euskara_00650.html: Koldo Zuazo, professor de Filologia vasca en l'Universitat d'Euskadi, ha profundisat en els seus estudis en la dialectologia del vasc. A partir de la classificació de Bonaparte, en 1997 Zuazo va realisar una categorisació més concreta.
  5. ↑ http://www.hiru.com/euskara/euskara_00660.html: En l'estudi portat a terme per Yrizar en 1970, el vizcaíno era parlat per uns 200.000 parlants.
  6. ↑ Bizkaiera - hiru.com

Vore també


Referències