Dialecte navarrés del vasc
El vasc alt-navarrés () és el dialecte del vasc parlat en la part central i nort de Navarra aixina com en l'extrem oriental de Guipúscoa i la frontera occidental bajonavarra en Navarra. Esta denominació es correspon en la classificació feta per Louis Lucien Bonaparte a finals de el XIX, que a la seua volta tenia dos variants, altonavarro meridional i altonavarro septentrional. Posteriors estudis, com els realisats per Koldo Zuazo, renombran este dialecte com a navarrés (nafarrera en vasc) o vasc navarrés (nafarroako euskara en vasc).

Subdialectes (azpieuskalkiak)
editarEl príncip Bonaparte va dividir en dos el dialecte alt-navarrés. Per una part va distinguir l'alt-navarrés meridional i el altonavarro septentrional.
No obstant Koldo Zuazo va reorganisar al renombrar els dialectes del vasc va denominar a este dialecte simplement com a navarrés, agrupant zones com Araiz, Larráun, Basaburúa i Imoz en el dialecte guipuscoà denominant-ho central.
L'alt-navarrés meridional (hegoaldeko goi-nafarrera en vasc) va ser el dialecte més extens i parlat en Navarra, el dialecte propi de Pamplona, es parlava en la zona central de la comunitat foral en zones fronterices com Valdega, El Solà, Oteiza, Villatuerta, Cirauqui, Mañeru, Pont la Reina, Valdizarbe, Artajona, Pueyo, Valdorba, Lerga, Ujué, Gallipienzo, Sada, Sangüesa, Leache, Lumbier i Urraúl.[1]
Actualment, la seua extensió s'ha reduït de Pamplona al nort de lo que abans comprenia i es troba en perill d'extinció, ya que la seua transmissió natural s'hauria interromput en la majoria del territori en el que es parlava, si be es manté, no obstant, en les valls d'Erro, Egüés i Esteríbar. El dialecte de Erro i Esteribar ha segut estudiat recentment per la professora Orreaga Ibarra en vàries publicacions.[2] No obstant, en les escoles (en les que el model D és majoritari), es procura mantindre les formes i expressions pròpies de les valls en l'intenció de conservar l'alt-navarrés meridional.
L'alt-navarrés septentrional (iparraldeko goi-nafarrera en vasc) és, per tant, el dialecte o subdialecte més estés en l'actualitat, i es parla en zones com Araquil, Lacunza, Arbizu, Irañeta, Arruazu, Larráun, Araiz, Cinc Viles, Imoz, Basaburúa Menor i Major, Arano, Goizueta, Leiza, Areso, Ulzama, Anué, Malerreka, Bértiz-Arana. El dialecte de Ulzama ha segut estudiat en profunditat per la dialectóloga Orreaga Ibarra en una monografia publicada en 1995. Com ya hem mencionat abans Araiz, Larráun, Basaburúa, Imoz oscilarien entre el navarrés i el central o dialecte guipuscoà. També es parla en l'est de Guipúscoa en Irún, Fuenterrabía, Lezo i Oyarzun. Este subdialecte no ha interromput la seua transmissió natural. És un dialecte en característiques poc nítides i les parles es diferencien prou unixques d'unes atres. Per eixemple, el vasc parlat en La Barranca posseïx similituts en el guipuscoà parlat en Navarra.
Com ya hem dit abans, alguns autors reagrupen estos dos dialectes en un solament, cridat navarrés.
l'aezcoano, dialecte propi del vall de Aézcoa, podria ser un parla de transició, entre alt-navarrés i baix-navarrés (salacenco). Segons la majoria (Bonaparte, Campión, Azkue o Iñaki Camine, entre uns atres) és possible que forme part del segon, el baix navarrés del Salazar.
No obstant, fins fa poc temps, es considerava que el salacenco formava part del Baix Navarro Oriental i que el roncalés era un dialecte aparte. Recentment, alguns llingüistes han classificat al salacenco i al roncalés com a subdialectes d'un dialecte propi, independent al Alt navarrés, al que han denominat Alt Navarro Oriental.
El vasc parlat en la Vall de Baztán seria un vasc intermig entre el navarrés i el dialecte labortano. Alguns autors ho consideren una varietat del labortano, la continuïtat del mateix a l'atre costat dels Pirineus. El príncip Bonaparte ho va nomenar com a alt-navarrés septentrional i Koldo Zuazo com a navarrés, pero el Diccionari General Vasc preferix mantindre-ho diferenciat del navarrés, com a dialecte independent.
Traces sociollingüístiques
editarEs tracta del dialecte vasc més estés en Navarra i el seu major característica és la seua diversitat, sent per eixemple prou diferenciables les formes de les valls de Sakana i Baztán.
Referències
editar- ↑ «Dialecte alt-navarrés septentrional.Direcció d'Universitats i Política Linguística». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 27 de febrer de 2007.
- ↑ «Situació actual dels dialectes del vasc». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2007. Consultat el 12 de giner de 2008.
Vore també
editar
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto navarro del euskera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.