Anar al contingut

Diagonal del buit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa de la densitat de població dels departaments de França en 2007, apareixent la diagonal del buit en color blau.

La Diagonal del buit (en francés: Diagonale du vide) és una àmplia franja del territori francés que s'estén des del departament del Mosa fins a les Landes, a on les densitat de població és relativament baixa en comparació al restant de França. La majoria dels geógrafos eviten hui esta expressió, que consideren pijorativa i exagerada, i preferixen parlar d'una "diagonal de baixes densitat".[1][2][3]

Presentació

Les llínees discontínues marquen els llímits aproximats de la "diagonal del buit". La llínea contínua és la llínea d'El Havre-Marsella, a l'est de la qual viu el 60% de la població francesa.

La seua baixa densitat demogràfica (menys de 30 habitants per km²) es deu principalment al èxodo rural dels sigles XIX i XX i despuix al fenomen de la metropolisació que ha reforçat les zones denses del país des de la segona mitat del XX.

El terme va ser repres/représ per la DATAR (Délégation interministérielle à l'aménagement du territoire et à l'attractivité régionale), pero es desconeix el seu orige exacte.[4] Grésillon, Alexandre i Sajaloli, no obstant, ho atribuïxen a Charles Dupin en el seu tractat sobre les forces productives i comercials de França, en 1837.[2] Este terme descriu un fenomen que és més visible en el mapa dels departaments que en el de les regions.[5][6]

Este espai s'integra en una diagonal transfronterer molt més àmplia, la diagonal continental.[7][8]

Història i evolució

Abans de l'ocupació del terme "diagonal del buit", un element recurrent per a parlar de la distribució de la població era la "llínea Saint-Mal-Ginebra", símbol de l'oposició entre la França industrial del Nordest i la França agrícola i rural del Suroest. Havia segut propost per Charles Dupin en 1837 en el seu tractat sobre les forces productives i comercials de França.


En 1947, el geógrafo Jean-François Gravier ya mencionava un "desert francés". Este punt de vista extrem ara s'ha moderat i el desert francés s'ha reduït a l'actual "diagonal de baixes densitat".

Hervé Li Bras i Emmanuel Todd varen descriure que esta realitat ya no podia aplicar-se a la década del 2000, donat el creiximent accelerat que varen observar en certs departaments com Indre i Gers.[9] Segons les senyes arreplegades per estos dos autors, les zones de creiximent demogràfic nul o negatiu s'estenen ara només des del Massiç Central fins a la regió de Lorena. Un anàlisis a nivell de comunes i municipis mostra, pel contrari, que les àrees de decliu demogràfic s'estenen més allà de dit eix.[10] Ademés, l'aument del creiximent observat per Hervé Li Bras i Emmanuel Todd és fràgil, ya que es basa en un aporte migratori essencialment de persones majors, i no en una recuperació de l'equilibri natural.[8]

Esta diagonal va contar en una forta movilisació del moviment dels jupetins grocs en 2018 i 2019, segons la cartografia establida per Hervé Li Bras.[11]


Referències

  1. ↑ Bouron, Jean-Benoît i Pierre-Marie Georges (2015). Els territoires ruraux en France (en fr), Éditions Ellipses, pp. 92-94.
  2. ↑ 2,0 2,1 Grésillon, Étienne; Alexandre, Frédéric i Bertrand Sajaloli (2016). La France dones marges (en fr), Armand Colin, p. 19.
  3. ↑ Bontron, Jean-Claude i Nicole Mathieu (1976). La France dones faibles densités, II : Documentation bibliographique, Analyses d'études (en fr), SEGESA-ACEAR, pp. 60. OCLC 492882997.
  4. ↑ Fumey, Gilles. «La France en diagonals» (en fr) (PDF). Consultat el 27 de març de 2022.
  5. ↑ «Li Massif Central: au cœur de la diagonale du vide» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.
  6. ↑ «La France : dones territoires en mutation» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.
  7. ↑ Rozenblat, C.. «Tissu d'un semi de villes européennes».
  8. ↑ 8,0 8,1 Doignon, Yoann; Oliveau, Sébastien i Isabelle Blöss-Widmer (20 de març de 2016). L’Europe méridionale depuis 20 ans : dépeuplement, dépopulation et renouveau démographique (en fr). doi:10.4000/eps.6171.
  9. ↑ Li Bras, Hervé i Emmanuel Todd (2013). Li Mystère français, Seuil.
  10. ↑ Oliveau, Sébastien i Yoann Doignon. «La diagonale es vide ? Analyse spatiale exploratoire dones décroissances démographiques en France métropolitaine depuis 50 ans» (en fr). doi:10.4000/cybergeo.27439. Consultat el 27 de març de 2022.
  11. ↑ ««Gilets jaunes» : la manifestation de samedi autorisée au Champ-de-Mars à Paris» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.