Diagonal del buit
La Diagonal del buit (en francés: Diagonale du vide) és una àmplia franja del territori francés que s'estén des del departament del Mosa fins a les Landes, a on les densitat de població és relativament baixa en comparació al restant de França. La majoria dels geógrafos eviten hui esta expressió, que consideren pijorativa i exagerada, i preferixen parlar d'una "diagonal de baixes densitat".[1][2][3]
Presentació
La seua baixa densitat demogràfica (menys de 30 habitants per km²) es deu principalment al èxodo rural dels sigles XIX i XX i despuix al fenomen de la metropolisació que ha reforçat les zones denses del país des de la segona mitat del XX.
El terme va ser repres/représ per la DATAR (Délégation interministérielle à l'aménagement du territoire et à l'attractivité régionale), pero es desconeix el seu orige exacte.[4] Grésillon, Alexandre i Sajaloli, no obstant, ho atribuïxen a Charles Dupin en el seu tractat sobre les forces productives i comercials de França, en 1837.[2] Este terme descriu un fenomen que és més visible en el mapa dels departaments que en el de les regions.[5][6]
Este espai s'integra en una diagonal transfronterer molt més àmplia, la diagonal continental.[7][8]
Història i evolució
Abans de l'ocupació del terme "diagonal del buit", un element recurrent per a parlar de la distribució de la població era la "llínea Saint-Mal-Ginebra", símbol de l'oposició entre la França industrial del Nordest i la França agrícola i rural del Suroest. Havia segut propost per Charles Dupin en 1837 en el seu tractat sobre les forces productives i comercials de França.
En 1947, el geógrafo Jean-François Gravier ya mencionava un "desert francés". Este punt de vista extrem ara s'ha moderat i el desert francés s'ha reduït a l'actual "diagonal de baixes densitat".
Hervé Li Bras i Emmanuel Todd varen descriure que esta realitat ya no podia aplicar-se a la década del 2000, donat el creiximent accelerat que varen observar en certs departaments com Indre i Gers.[9] Segons les senyes arreplegades per estos dos autors, les zones de creiximent demogràfic nul o negatiu s'estenen ara només des del Massiç Central fins a la regió de Lorena. Un anàlisis a nivell de comunes i municipis mostra, pel contrari, que les àrees de decliu demogràfic s'estenen més allà de dit eix.[10] Ademés, l'aument del creiximent observat per Hervé Li Bras i Emmanuel Todd és fràgil, ya que es basa en un aporte migratori essencialment de persones majors, i no en una recuperació de l'equilibri natural.[8]
Esta diagonal va contar en una forta movilisació del moviment dels jupetins grocs en 2018 i 2019, segons la cartografia establida per Hervé Li Bras.[11]
Referències
- ↑ Bouron, Jean-Benoît i Pierre-Marie Georges (2015). Els territoires ruraux en France (en fr), Éditions Ellipses, pp. 92-94.
- ↑ 2,0 2,1 Grésillon, Étienne; Alexandre, Frédéric i Bertrand Sajaloli (2016). La France dones marges (en fr), Armand Colin, p. 19.
- ↑ Bontron, Jean-Claude i Nicole Mathieu (1976). La France dones faibles densités, II : Documentation bibliographique, Analyses d'études (en fr), SEGESA-ACEAR, pp. 60. OCLC 492882997.
- ↑ Fumey, Gilles. «La France en diagonals» (en fr) (PDF). Consultat el 27 de març de 2022.
- ↑ «Li Massif Central: au cœur de la diagonale du vide» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.
- ↑ «La France : dones territoires en mutation» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.
- ↑ Rozenblat, C.. «Tissu d'un semi de villes européennes».
- ↑ 8,0 8,1 Doignon, Yoann; Oliveau, Sébastien i Isabelle Blöss-Widmer (20 de març de 2016). L’Europe méridionale depuis 20 ans : dépeuplement, dépopulation et renouveau démographique (en fr). doi:10.4000/eps.6171.
- ↑ Li Bras, Hervé i Emmanuel Todd (2013). Li Mystère français, Seuil.
- ↑ Oliveau, Sébastien i Yoann Doignon. «La diagonale es vide ? Analyse spatiale exploratoire dones décroissances démographiques en France métropolitaine depuis 50 ans» (en fr). doi:10.4000/cybergeo.27439. Consultat el 27 de març de 2022.
- ↑ ««Gilets jaunes» : la manifestation de samedi autorisée au Champ-de-Mars à Paris» (en fr). Consultat el 27 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diagonal del vacío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.