Dia Mundial de l'Energia
El Dia Mundial de l'Energia s'instituí en l'any 1949 en l'objectiu de promoure l'us de fonts alternatives i disminuir l'us de les energies no renovables. Pero esta data també servix per a alertar d'un problema que és alié per a occident: l'accés universal a l'energia. Se celebra el 14 de febrer.
Nacions Unides[editar | editar còdic]
Segons un dels últims informes anuals del Programa de Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA), més d'un terç de la població mundial no té accés a les formes alvançades d'energia. Els 30 països més desenrollats del planeta, que representen un 15% de la població total, consumixen més del 60% d'estes formes modernes d'energia.
Accés a l'energia[editar | editar còdic]
En les societats occidentals alvançades, l'accés a l'electricitat és una constant les 24 hores del dia, els 7 dies de la semana. Gran part de la vida moderna es basa precisament en l'utilisació de dispositius que requerixen una càrrega energètica. Des dels forns de cuina fins als teléfons mòvils. En Occident, l'interés se centra en promoure la transició dels combustibles fòssils a les energies renovables.
Mentrestant, s'estima que 1.100 millons de persones en tot lo món encara no tenen accés a l'energia bàsica.
Energies renovables[editar | editar còdic]
Es calcula que, aproximadament, el 80% de l'energia es produïx a partir de combustibles fòssils, i un 36% d'esta prové del petròleu. Solament un 2% prové d'energies renovables. Iniciatives com el Dia Mundial de l'Energia volen canviar açò.
La generació d'energia per fonts no renovables (petròleu, carbó i gas) fins al moment ha provocat grans impactes negatius al mig ambient. I es considera que és la causa dels principals problemes ambientals que afligixen al planeta. La generació d'energia no és l'única gran font de contaminació. Pero està directament relacionada a la provocació d'emissions de gasos o efecte hivernàcul (GEI) vinculats al Canvi Climàtic.
Unió Europea[editar | editar còdic]
En l'any 2009 l'Unió Europea es va marcar com a objectiu que per a 2020 un 20% de l'energia usada fora renovable. Posteriorment, en 2018, els líders de l'Unió varen acordar incrementar este objectiu fins a alcançar el 32 % per a 2030. A pesar de que existixen numeroses iniciatives de cara a l'any 2050, la regulació del marc d'actuació és encara incert.
En molts països europeus com Dinamarca o Suècia, ho han pres molt en sério. Estes nacions preferixen no dependre de les fluctuacions dels combustibles fòssils per al seu abastiment energètic. En el Dia Mundial de l'Energia, ciutats com Copenhagen han de servir d'inspiració internacional. Entre les raons que existixen per ad això, la ciutat danesa s'ha marcat com a objectiu ser neutral en carbono per a l'any 2025.
Amèrica Llatina[editar | editar còdic]
El Dia Mundial de l'Energia també nos du fins a Amèrica Llatina, a on les senyes indiquen un canvi de perspectiva de l'energia que es produïx. En estos països, un 65% prové d'energies renovables, segons indica la WWF. Els països que lideren la producció d'energia verda en el continent americà són Costa Rica i Chile.