Diòxit de tori
El diòxit de tori (òxit de tori (IV)), és un òxit de tori que té fòrmula química ThO2. És un sòlit cristalí, a sovint de color blanc o groc. Es produïx principalment com un subproducte de la producció de lantànits i urani.[1]
La forma mineralógica de diòxit de tori és la torianita. És moderadament rar i cristaliza en un sistema isomètric. El punt de fusió de l'òxit de tori és 3300 °C: el més alt de tots els òxits coneguts. Solament uns pocs elements (inclosos el tungsteno i el carbono) i alguns composts (inclós el carbur de tantalio) tenen punts de fusió més alts.[2] Tots els composts de tori són radiactius perque no hi ha isòtops de tori estables.
Estructura
[editar | editar còdic]El diòxit de tori existix com dos polimorfos. Un té una estructura de cristal de fluorita. Açò és poc comú entre els diòxit binarios. Atres òxits binarios en estructura de fluorita inclouen: diòxit de ceri, diòxit d'urani i diòxit de plutoni. Plantilla:Quina La brecha energètica del diòxit de tori és d'aproximadament 6 eV. També es coneix una forma tetragonal.
Reaccions
[editar | editar còdic]El diòxit de tori és més estable que el monòxit de tori (ThO).[3] La combustió simple de tori en presència d'aire produïx diòxit de tori. No obstant, l'ablació làser al tori en presència d'oxigen dona monòxit.[4] Ademés, l'exposició d'una película prima de tori a l'oxigen a baixa pressió i a temperatura mija forma una capa de monòxit de tori que creix ràpidament baix un recobriment superficial més estable del diòxit.[3]
A temperatures extremadament altes, el diòxit de tori pot convertir-se en monòxit ya siga per una reacció de conmutación (alcança l'equilibri d'estats d'oxidació en el tori metàlic líquit) per damunt de 1850 K (1580 °C) o per simple dissociació (solsida d'oxigen) per damunt de 2500 K (2230 °C).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1997.doi:10.1016/S0022-3115(96)00750-7.
- ↑ Emsley, John (2001). Nature's Building Blocks, Hardcover, First edició, Oxford University Press, pp. 441. ISBN 978-0-19-850340-8.
- ↑ 3,0 3,1 (2017).Journal of Nuclear Materials.487
- 288–296.doi:10.1016/j.jnucmat.2016.12.046.
- ↑ Physical Chemistry Chemical Physics.9(35)
- 4895–4897.doi:10.1039/B709343H.
- ↑ (1954).J. Am. Chem. Soc..76(19)
- 4833–4835.doi:10.1021/ja01648a018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dióxido de torio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.