Anar al contingut

Diòcesis d'Aquae Flaviae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La diòcesis d'Aquae Flaviae (en latín: Dioecesis Aquaeflaviensis) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Portugal. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'archidiòcesis de Braga. Va ser suprimida despuix de 711 i restaurada com diòcesis titular en 1969 com a diòcesis d'Aquae Flaviae. Des del 18 de febrer de 2011 el seu bisbe titular és Pio Gonçalo Alves de Sousa.[nota 1]

Territori i organisació

[editar | editar còdic]

La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito mossàrap residents en la ciutat d'Aquae Flaviae i adyacencias.

La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat d'Aquae Flaviae, corresponent a l'actual ciutat de Chaves.

Història

[editar | editar còdic]

Aquae Flaviae va ser una ciutat romana en la província de Gallaecia. La diòcesis va ser erigida en la segona mitat d'el IV. L'apogeu de la dominació romana va durar fins a principis d'el V, quan els cridats bàrbars varen aplegar gradualment. Estos estaven els suevos, visigodos i alanos, d'Europa de l'Est, que varen posar fi a la colonisació romana. Les guerres entre els líders suevos Remismundo i Frumario, en la disputa pel dret al tro, varen resultar en la destrucció casi total de la ciutat, en la victòria de Frumario i l'encarcerament del bisbe Hidacio. Est l'és únic bisbe conegut d'Aquae Flaviae, un célebre escritor que va deixar molta informació sobre els suevos.[1]

La diòcesis d'Aquae Flaviae va desaparéixer definitivament en l'invasió dels àraps musulmans en 711.

Diòcesis titular

[editar | editar còdic]

Des de 1969 Aquae Flaviae figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis d'Aquae Flaviae. Des del 18 de febrer de 2011 el seu bisbe titular és Pio Gonçalo Alves de Sousa, bisbe auxiliar emèrit de la diòcesis de Porto.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Barentin de Montchal, Charres-A.-Louis de (1807). Egron (ed.). Géographie ancienne et historique, composée d'après els cartes de d'Anville (en fr), p. 188.