Diàlec (música)

El diàlec és una composició musical a dos veus o a dos instruments a lo menys que responen alternativament en la mateixa melodia o vora i en la mateixa o diferent modulació.

Moltes de les escenes d'òpera són diàlecs en este sentit i en especial els duos.

Quatre són els modos de dialogar la melodia:

1. eixecutant alternativament periodos sancers
2. distribuint les frases i periodos entre les diferents veus que deuen eixecutar la melodia
3. dialogant en sol conceptes, açò és en curtes imitacions
4. principiando la frase una veu i terminant-la una atra.

El primer modo és el més fàcil pero s'ha de procurar que els periodos siguen curts per a que el diàlec no siga dèbil i canse. El segon modo és el més interessant, arreglant el ritme de manera que les frases segones tinguen el mateix número de compassos. La suposició té lloc moltes voltes en els diàlecs. Cridem suposició quan una frase principia en el mateix compàs i baix la nota final de la frase precedent en el cas dit del qual compàs es conta per dos en les lleis del ritme. La nota en que conclou una frase i l'en que principia l'atra ha de formar un dels intervals següents: 8ª, 6ª major o menor, 3ª major o menor, 5ª justa i unísono.

Llámase frase primera a la que principia el diàlec i frase segona a la que respon. En un duo hi ha regularment moltes frases primeres i segones; la primera indica el ritme que la segona deu seguir. La frase segona pot ser:

1. una simple repetició de la primera, en alguna chicoteta variació en octava o en alguna apoyatura
2. una atra frase que res tinga de comuna en la primera, sino en el ritme pero en este cas poden les segones frases tindre un atre caràcter que les primeres, distint moviment i encara fer contrast en les primeres. Hi ha casos en que este contrast és d'absoluta necessitat, puix no seria natural que una mateixa veu passara de sobte de l'alegria a la tristor i pot succeir que dialoguen dos persones en oposts sentiments i en caràcters diferents. I una melodia dialogada per este estil és a voltes molt agradable i produïx un maravellós efecte i en especial si està colocada oportunament. En la música dramàtica succeïx molt á quin el tindre que dialogar en sentiments oposts.

Quant s'ha dit sobre el diàlec en la melodia és aplicable, no solament al duo, sino també al tercet, quartet i a tota peça de música en que s'enuncien les frases melòdiques en les diferents parts que deuen eixecutar-les.

Referències

• Diccionari enciclopèdic de música, Carlos José Melcior, 1859