Deute climàtic

El deute climàtic és un concepte que fa referència a la responsabilitat històrica dels països industrialisats en l'emissió excessiva de gasos d'efecte hivernàcul, els quals han contribuït significativament al calfament global.[1] Este deute no solament implica un cost financer, sino també el cost de transformar les societats i economies per a reduir dràsticament les emissions, un procés conegut com a mitigació. Ademés, el deute climàtic inclou lo que es denomina la "deute per desenroll", que deu ser compensada en l'accés a servicis bàsics i l'industrialisació. Per últim, la "deute de les emissions" resalta cóm els països rics han agotat gran part de la capacitat atmosfèrica, llimitant el creiximent dels països en desenroll, lo que exigix una dràstica reducció de les emissions per part dels països industrialisats per a saldar este deute.[2] Per eixe motiu, els països en un deute climàtic considerable, derivada de les seues altes emissions de gasos d'efecte hivernàcul, tenen la responsabilitat de compensar a aquells països que han contribuït en menor mida a la deterioració ambiental.[3]
Este concepte és part d'un marc més ampli denominat deute ecològic, encara que ha guanyat major visibilitat des de que va ser plantejat en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2009, quan els països en vies de desenroll, liderats per Bolívia, varen advocar pel pagament d'este deute.[4]
Història
El concepte de deute climàtic va ser desenrollat per organisacions no governamentals en la década de 1990. [5] Els seus postulantes varen afirmar llavors que el Nort Global té un deute en el Sur Global pel seu aporte al canvi climàtic. Durant el Cim del Grup dels 77 celebrada en L'Habana en 2000, els països en desenroll varen advocar pel reconeiximent del deute climàtic contret pel Nort Global com a base per a donar solucions als problemes climàtics. No obstant, el concepte de deute climàtic no va ser definit explícitament en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.[6]
En la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2009, països com Bolívia, Veneçuela, Sudan i Tuvalu varen rebujar l'adopció del Acort de Copenhague, apuntant a la falta de voluntat dels països industrialisats a assumir la responsabilitat del canvi climàtic. [7] En la conferència, Bolívia, Cuba, Dominica, Hondures, Nicaragua i Veneçuela varen presentar una proposta evaluadora del deute climàtic històric dels països desenrollats en relació als països en desenroll. La proposta va analisar les causes del canvi climàtic i va definir els deutes d'adaptació i d'emissions.[8]
En 2010, Bolívia i atres països en desenroll varen acollir la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra, concloent en l'Acort dels Pobles, que establix que el deute climàtic no solament es paga per mig d'una compensació econòmica sino també per mig de justícia restaurativa.[9]
Deute d'adaptació
El deute d'adaptació és la compensació que els països en desenroll reclamen com a deute vinculat al dany que sofrixen a causa dels efectes ambientals que produïx el món desenrollat. Açò es basa en l'idea de que les nacions més pobres enfronten les conseqüències més amoladores del canvi climàtic, a pesar de la seua poca contribució a la situació.[10]
Científics i investigadors senyalen que, com a resultat del aumente del nivell de la mar provocat per les emissions de països desenrollats, la gent dels països en vies de desenroll sofrix una cantitat cada volta major de desastres naturals, en el seu conseqüent dany econòmic, perjudicant el sustente dels seus habitants.[11]
Els desastres provocats pel canvi climàtic afecten de modo desproporcionado a les regions tropicals en desenroll, causant-los desastres i pèrdues econòmiques calculades en billons de dólars des de principis del XXI, aproximadament. Estos països també solen carixen de l'infraestructura, el desenroll i el capital necessaris per a recuperar-se d'un desastre, forçant-los a demanar diners prestats a interessos més alts per a ajudar a la seua restauració. [11][12] Açò a la seua volta afecta a les oportunitats, el desenroll i la calitat de vida d'els qui viuen en eixes regions.[13]
El deute d'adaptació té el fi de que els països desenrollats assumixquen responsabilitat, recolzant al desenroll de les nacions que han sofrit els efectes ambientals nocius de la seua industrialisació i les seues emissions de carbono.[13][14]Com senyala la Convenció Marc, açò es pot conseguir proporcionant assistència financera i disponent recursos per a ajudar a enfrontar millor els desastres naturals.[14]
Vore també
Referències
- ↑ Amics de la Terra. «¿Qué és el deute climàtic?». Consultat el 2024-12-07.
- ↑ Bullard, Nicola (2024-12-08). «El deute climàtic com una estratègia política subversiva» (en es). CADTM. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ «Saldar el deute climàtic» (en es). IMF. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ «El deute climàtic com una estratègia política subversiva» (en es). CADTM. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ N Robins, A Meyer, A Simms (1999). «Who owes who? Climate change, debt, equity and survival». Consultat el 2020-10-30.
- ↑ «Havana Programme of Action». www.g77.org. Consultat el 2020-10-30.
- ↑ «Bolívia provides resistance and hope at Brokenhagen». Transnational Institute (2010-01-08).
- ↑ «Commitments for Annex I Parties under paragraph 1(b)(i) of the Bali Action Pla: Evaluating developed countries' historical climate debt to developing countries». Consultat el 2020-10-29.
- ↑ «Peoples Agreement» (en en). World People's Conference on Climate Change and the Rights of Mother Earth (2010-01-05). Consultat el 2020-10-30.
- ↑ «Climate debt: The basis of a fair and effective solution to climate change». Consultat el 2020-10-30.
- ↑ 11,0 11,1 Bassetti (2019-10-29). «The Cruel Irony of Climate Debt» (en en-us). Foresight. Consultat el 2020-10-30.
- ↑ Roberts (2009-12-17). «Is the 'climate debt' discussió helpful?» (en en-us). Grist. Consultat el 2020-10-30.
- ↑ 13,0 13,1 Pickering, Jonathan; Barry, Christian(2012).«On the concept of climate debt: its moral and political value».Critical Review of International Social and Political Philosophy.15(5): 667–685.ISSN 1369-8230.doi:10.1080/13698230.2012.727311.(en en)
- ↑ 14,0 14,1 Khan, Mizan; Robinson, Stacy-ann; Weikmans, Romain; Ciplet, David(2020-07-01).«Twenty-five years of adaptation finance through a climate justice lens».Climatic Change.161(2): 251–269.ISSN 1573-1480.doi:10.1007/s10584-019-02563-x.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deuda climática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.