Deu del cap Artemisio
El deu del cap Artemisio és una estàtua grega de bronze, pertanyent al cridat estil sever.
Descobriment
L'estàtua va ser descoberta per primera volta en 1926[1] i va ser excavada en 1928,[2][3][4] en el lloc d'un naufragi ocorregut no abans de mitan del II prop del cap Artemisio, al nort de l'illa d'Eubea. Llamentablement, se sap poc sobre el naufragi, ya que l'exploració es va abandonar despuix de la mort d'un buç en 1928 i mai es va recomençar. Molts d'estos naufragis daten de l'época romana i pertanyien a embarcacions que saquejaven art grec a Itàlia, pero no està clar si el naufragi de Artemision va ser un d'ells. El Ginet de Artemision —una estàtua de bronze d'un cavall de carreres i el seu ginet— va ser recuperat del mateix naufragi, i Seán Hemingway ha sugerit que el ginet i el cavall varen poder haver segut saquejats de Corinto en l'any 146 a. C. pel general romà Mumio durant la batalla de Corinto (146 a. C.) en la guerra aquea]]), i que es dirigia a Pérgamo quan es va perdre.[5] En l'actualitat es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[6]
El cap de l'estàtua , ara un icon de la cultura helènica, va anar el tema d'un sagell postal grec de 500 dracmes (en circulació entre 1954 i 1977) i d'un billet de 1000 dracmes (primera emissió en 1970, reemplaçat en 1987).
L'obra
L'estàtua ha segut datada pels experts cap a 460 a. C., enquadrada en l'estil sever, periodo de transició entre l'arcaisme i el classicisme. S'ha abandonat ya la frontalitat i l'estatisme, propis d'époques passades, pero la figura se seguix recolzant en abdós peus, a pesar de que el dinamisme comença a apuntar-se.
L'obra representa a un deu en el moment de llançar en la mà dreta un objecte que s'ha perdut. El seu tamany és major del natural (2,10 m.), està nuet i donant un tranc. Es discutix si el representat és Zeus llançant un raig o Poseidón llançant la seua fitora. S'ha argumentat que la posició dels dits de la mà, que està oberta, sembla més adequada per a sostindre una fitora mentres que un raig sol ser representat agarrat en la mà tancada. No obstant, l'idea d'una fitora arrojadizo resulta estranya i quan s'ha tractat de reconstruir l'estàtua en la possible fitora, la figura queda estropejada.
La seua altura és la corresponent a l'escala habitual en que els grecs representaven als deus. Els hòmens, pel contrari, solien ser representats en una altura d'uns 1,80 metros, com és el cas del Auriga de Delfos. La mida d'1,90 metros es reservava per a la representació dels héroes.
Vore també
Bibliografia
- Carmen Sánchez i Ricardo Aznar. Una nova mirada a l'art de la Grècia Antiga. Editorial Càtedra 2006. ISBN 10 8437623286; ISBN 13 9788437623283
- Stefania Ratto. Grècia. Colecció Els diccionaris de les civilisacions. Editorial Mondadori-Electa. Milà, 2006.
- Boardman, John. Escultura grega. Edicions Destine, 1999.
- Robertson, Martin. L'art grec. Aliança Editorial, 1981.
Notes
- ↑ Only the left arm was found in 1926. First reported to the scholarly community by Oekonomos, in Praktika of the Academy of Athens 1928, pp 750ff.
- ↑ "Archaeological Work In Near East" in The Times, 5 April 1929, p.13.
- ↑ «Greek Statues.: From the Siga», Morning Bulletin(Queensland, Austràlia), 1929-12-11, p. 3. Consultat el 2019-08-26.
- ↑ «Hideous "Jack-in-the-Box."», The Canberra Claves(Australian Capital Territory, Austràlia), 1929-04-01, p. 2. Consultat el 2019-08-26.
- ↑ Seán Hemingway, The Horse and Jockey from Artemision: A Bronze Equestrian Monument of the Hellenistic Period. Review by Janet Burnett Grossman in Bryn Mawr Classical Review, 2005.02.18. Retrieved 29 May 2013. Archived here.
- ↑ Albizu, José Luis (1985). Diccionari Rioduero - L'art en l'Antiguetat, Madrit: L'Editorial Catòlica. ISBN 84-220-1187-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dios del cabo Artemisio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.