Determinació de Zeisel
La determinació de Zeisel, prova de Zeisel, test de Zeisel o ensaig de Zeisel és una prova química per a la presència d'ésterés o éterés en una substància química.[1][2][3][4] Deu el seu nom al químic chec Simon Zeisel (1854-1933). En una prova qualitativa, es fa reaccionar primer una mostra en una mescla d'àcit acètic i yodur d'hidrogen en un tubo d'ensaig. La reacció conseqüent resulta en la ruptura de l'éter o de l'éster en un yodur de llogue i el respectiu alcohol o àcit carboxílic.
En calfar la mescla, es permet als gasos entrar en contacte en un péntol de paper saturat en nitrat de mercuri(II), sobre el tubo d'ensaig. Qualsevol yodur de llogue present donarà una reacció en el compost de mercuri a yodur de mercuri(II) que té un color groc o roig.
La reacció també pot ser usada per a determinar el número de grups metoxi (-OCH3),[5] destilant el yodometano en una solució de nitrat d'argent que precipita yodur d'argent. En filtrar i pesar el precipitat és possible calcular el número d'àtoms de yodo i, en conseqüència, de grups metoxi.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S Zeisel. Monatshefte für Chemie 6 (1885) p989. http://www.springerlink.com/content/j6n1272v54q05027/ [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ S Zeisel. Monatshefte für Chemie 7 (1886) p406. http://www.springerlink.com/content/w135j20507818364/ [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ V Prey. Chemische Berichte 74 (1941) p350.
- ↑ Lange. J Org Chem 27 (1962) p2037.
- ↑ Ziesel Reaction
- Este artícul conté una traducció derivada de «Determinación de Zeisel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.