Despuix del convit
Despuix del convit (japonés: 宴のあと, Utage no nugue) és una novela del escritor japonés Yukio Mishima[1] editada en 1960.[2] Destaca per abordar en la trama els conflictes i relacions sorgits en l'edat adulta,[3] la decadència en les formes i modos del fer polític[4] o l'oix davant la soletat.[5]
Sinopsis
Kazu és l'ama del Setsugoan un prestigiós restaurant de Tòquio els principals clients del qual són els més distinguits. La dòna, de mijana edat, es codea en la flor i la nata de la política japonesa del Partit Conservador. Eixe estatus li garantisa una bona vida i li permet eixercitar els seus encants personals de dòna de camp. Cert dia un grup d'ex-embaixadors reserven un sopar. Allí coneixerà a Noguchi, antic embaixador en països europeus, del Partit Radical. Noguchi i Kazu no podien ser més distints. Ella és una dòna ostentosa, vàlida i de sentiments florecientes. Ell és un senyor metòdic, de costums austeres i profunda introversió. D'algun modo abdós troben un punt d'equilibri en els seus modos de ser per a entaular una relació séria. Lo que els espera no obstant està llunt de ser una relació convencional. Especialment quan Noguchi es postula com governador de Tòquio.
Polèmica
Publicat inicialment en 1960 baix el títul original Utage no nugue, la revista The New Yorker la va calificar en 1963 (despuix de la publicació de l'edició traduïda a l'anglés per Donald Keene) com "el millor i més profunt llibre que Mishima ha escrit fins al moment en el seu, de fet, distinguida carrera".
En una crítica retrospectiva publicada en The Japan Claves per Iain Moloney s'incidix en el fet de que "sembla estrany que un llibre tan inocuo com Despuix del convit poguera haver tingut tant impacte". Això feya referència al juí interpost per Hachirō Arita, polític i diplomàtic japonés, contra Mishima alegant que la publicació del llibre violava la seua privacitat. La Cort de Justícia de Tòquio el 28 de setembre de 1964 va fallar a favor d'Arita en la que seria la primera ocasió en que la justícia japonesa va reconéixer el dret a la privacitat. El cas va generar gran repercussió per la celebritat dels litigantes i al fallo en sí mateixa.[6]
Referències
- ↑ «Un llibre al dia: Yukio Mishima: Despuix del convit». Un llibre al dia. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ «Despuix del convit - Aliança Editorial» (en és). www. alianzaeditorial. es. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ «Despuix del convit» (en és). Librotea. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ Faubion Bowers. «Politics and Love in Japan» (en en). archive. nytimes. com. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ «'Despuix del convit', de les relacions (i la política)» (en és). Aki Monogatari. Consultat el 2021-05-28.
- ↑ «After the Banquet» (en en-us). The Japan Claves. Consultat el 2021-05-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Después del banquete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.