Anar al contingut

Desmonte (mineria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Coques de desmonte en Continental Mine, Montana, Estats Units.

En la mineria es coneix com desmonte a les acumulacions de material rocós descartat per carir concentracions sobre la llei de tall del mineral que s'explota en la mina.[1] Este material descartat, també cridat estèril, tendix a ser quantiós lloc que en la gran majoria de les mines el seu volum iguala o supera al del material sobre la llei de cort.[2] A diferència dels relaves i les escorias els desmontes provenen de la mina i no dels establiments de benefici (zones de processament i metalúrgia extractiva).[3] La planificació en una mina inclou als desmontes considerant áspectos pràctics, econòmics i ambientals.[4]

El desmonte es deposita en zones anomenades canches[5] o botaderos[6] de desmonte. Algunes mines ocupen el desmonte com farcidura de rajos.

Extracció mineral

[editar | editar còdic]

Alguns desmontes poden ser processats per a extraure mineral i al mateix temps disminuir el seu potencial de producció de drenage àcit.[7] En Bolívia i Chile s'ha estudiat la lixiviación com un procés per a extraure argent i coure de desmontes.[7][8] Una forma més tradicional d'obtindre benefici dels desmontes és per mig del palleo[9] o pallaqueo (verp: pallaquear) per mig del qual es recupera manualment roques accidentalment descartades ya que la separació entre la mena i l'estèril és imperfecta.[10][11]

Drenage àcit

[editar | editar còdic]

Quan els desmontes poséen minerals com la pirita, l'arsenopirita o uns atres sulfur són zones a on es tendix a generar drenage àcit de mines.[7][12] Aquells desmontes que generen drenage àcit es consideren passius ambientalés.[12]


Referències

[editar | editar còdic]