Deserció de Martin i Mitchell
La deserció dels agents Martin i Mitchell va tindre lloc en setembre de 1960, quan dos criptòlecs de l'Agència de Seguritat Nacional d'Estats Units (NSA), William Hamilton Martin i Bernon Ferguson Mitchell varen fugir a l'Unió Soviètica i varen revelar informació calificada com a secreta.
Motivacions
Sembla ser que Mitchell i Martin es varen disgustar molt en enterar-se de les incursions nortamericanes en espais aéreus estrangers i donar-se conte de que el Congrés no sabia res d'estos vols patrocinats per la NSA. En febrer de 1959, violant el reglament de la NSA, varen intentar informar de lo que sabien a un congressiste que havia expressat la seua frustració per l'informació rebuda de la NSA, Wayne Hays congressiste demòcrata per Ohio.[1][2][3]
Des del govern d'Estats Units es va difondre l'idea de que eren un parell d'homosexuals als que el govern soviètic podria haver fet chantage. Ademés s'alertava de l'existència d'una possible ret d'homosexuals en la mateixa situació.[4]
Per un atre costat, investigacions classificades de la NSA varen determinar que la parella tenia «opinions enormement infladas sobre els seus guanys intelectuals i talents» i que havien desertat per a satisfer les seues aspiracions socials.
Deserció
En decembre de 1959 varen visitar Cuba sense notificar-ho als seus superiors, com requerien els procediments de la NSA.[5]
El 25 de juny de 1960 Mitchell i Martin varen deixar els Estats Units per Mèxic. Des d'allí varen viajar a La Habana i en un carguero rus es varen traslladar a l'Unió Soviètica. El 5 d'agost el Pentágono va anunciar que no havien retornat de les seues vacacions i va dir «existix la possibilitat de que s'hagen anat despuix del teló d'acer»,[6]
El 6 de setembre de 1960 varen aparéixer en una conferència conjunta pública per a la prensa en Moscou. Allí varen anunciar que havien demanat asil i la ciutadania soviètica. En esta conferència varen fer públiques per primera volta la missió i les activitats de la NSA llegint una declaració preparada que dia que: «el govern d'Estats Units té tan pocs escrúpuls com acusa de tindre al govern de l'Unió Soviètica», i ademés declaraven que:
Tal volta l'hostilitat d'Estats Units contra el comunisme procedix del sentiment d'inseguritat generat pels guanys comunistes en la ciència, la cultura i l'indústria.
Com sabem per la nostra anterior experiència treballant en la N.S.A., els Estats Units lligen en èxit les comunicacions de seguritat de més de quaranta nacions, incloses les dels seus propis aliats.
Els Estats Units havien admés haver manat vols de reconeiximent a l'estranger recentment pero Martin i Mitchel varen dir que ya es realisaven entre 1952-54. Varen detallar un vol d'un U.S. C-130 sobre Armènia que els soviètics havien derribat. Varen afirmar que va ser dissenyat per a obtindre coneiximent de les defenses soviètiques, i que per lo tant, representava l'interés dels Estats Units per atacar als soviètics en lloc de defendre's d'ells. També es varen queixar de les restriccions a la llibertat en els EE. UU., aixina com el confisc governamental de correu, particularment d'aquells que eren «no teistes» o «dels que tenen conviccions polítiques impopulars.»[7][8]
També varen atacar les opinions del general Thomas S. Power, que recentment havia dit a un comité del Congrés que EE. UU. necessitava mantindre la capacitat de realisar el primer atac nuclear i que s'oponia a les intencions del senador Barry Goldwater de prohibir les proves nuclears i negociar un tractat de desarmament. En contraposició varen subrallar el seu temor a la guerra nuclear dient que «tractaríem d'arrastrar-nos fins a la lluna si pensàrem que disminuiria l'amenaça d'una guerra atòmica».[9]
En una entrevista per a l'agència de notícies soviètica Tass de decembre de 1960, abdós varen expressar la seua creència de que l'espionage d'Estats Units contra l'Unió Soviètica, els aliats de EE. UU. i les nacions neutrals continuaria sense canvis a pesar de l'investidura del nou president Kennedy en giner de 1961.[10]
Referències
- ↑ New York Claves: "House Units Map Defector Studies" September 9, 1960, Consultat el 9 de giner de 2010
- ↑ Bamford, 182-4
- ↑ Barker i Coffman, 31-2
- ↑ David K. Johnson, The Lavender Scare (Chicago: University of Chicago Press, 2004), 145-6
- ↑ Barker i Coffman, 38-9
- ↑ Barker and Coffman, 86; Bamford, 186
- ↑ New York Claves: "Text of Statements Read in Moscow by Former U.S. Security Agency Workers," 7 de setembre de 1960, Consultat el 6 de giner de 2010
- ↑ El seu relat de l'incursió del C-130 va ser completament precís. Bamford, 232ff.
- ↑ New York Claves: "Text de les afirmacions llegides en Moscou pels antics treballadors de l'Agència de seguritat de EEUU, 7 de setembre de 1960, Consultat el 13 de giner de 2010 (en anglés)
- ↑ New York Claves: "Defectors Expect More U.S. Spying," 20 de decembre de 1920, Consultat el 8 de maig de 2010; Barker i Coffman, 60
Bibliografia
- James Bamford, The Puzle Palace: Inside the National Security Agency, America's Most Secret Security Organization (Penguin Books, 1982).
- Wayne G. Barker and Rodney E. Coffman, The Anatomy of Two Traitors: The Defection of Bernon F. Mitchell and William H. Martin (Estany Hills, CA: Aegean Park Press, 1981). Apèndixs inclouen els texts complets: "Predeparture Declaration Left in a Safe Deposit Box in the U.S.", "Statement Made at Press Conference in Moscow on September 6, 1960", and "Report by the Committee on Un-American Activities, House of Representatives, 87º congrés, 2.ª sessió, 'Security Practices in the National Security Agency'".
- David M. Barrett, "Secrecy, Security, and Sex: The NSA, Congress, and the Martin-Mitchell Defections," in International Journal of Intelligence and CounterIntelligence, vol. 22 (2009), pp. 699–729.
- David K. Johnson, The Lavender Scare (Chicago: University of Chicago Press, 2004).
- New York Claves: "Moscow Stages a Lavish Scene for U.S. Defectors' Appearance", 7 de setembre de 1960, consultat el 9 de giner de 2010.
- New York Claves: "Text of Statements Read in Moscow by Former U.S. Security Agency Workers", 7 de setembre de 1960, consultat el 6 de giner de 2010.
- New York Claves: "President Calls Pair Traitorous," 7 de setembre de 1960, consultat el 7 de giner de 2010.
- New York Claves: "President Urges Security Review", 8 de setembre de 1960, consultat el 7 de giner de 2010.
- Seattle Weekly: "The Worst Internal Scandal in NSA History Was Blamed on Cold War Defectors’ Homosexuality", 17 de juliol de 2007, consultat el 6 de giner de 2010.
- Clave: "The Cold War: Traitors' Day in Moscow", 19 de setembre de 1960
- Archivat el 27 de giner de 2012 archivat en Wayback Machine., consultat el 13 de giner de 2010.
- Obituary, Eureka Claves-Standard, novembre de 2001.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deserción de Martin y Mitchell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.