Desenroll de la raïl

El desenroll de la raïl és el procés per mig del qual el meristemo dona orige a cèlules filles que es diferencien en els sistemes de teixit d'este orgue.

A diferència del meristema apical del talle, el meristema apical de la raïl produïx cèlules en dos direccions; cèlules que contribuïxen al creiximent de l'eix de la raïl i cèlules que intervenen en el creiximent de la cofia o caliptra. El desenroll d'una raïl és de 3 a 7 hores en vegetals i produïx cèlules mortes.

Creiximent llongitudinal

Regió de divisió celular

És també coneguda com a zona meristemàtica i correspon a la regió de la raïl en a on es produïxen els cridats teixits primaris degut a que són els primers en originar-se en la raïl. Els primers teixits meristemàtics de la raïl són el protodermo, el meristema base i el procambium.

Regió d'elongació

Les cèlules produïdes en la zona meristemàtica presenten un tamany chicotet i són molt semblades unes a unes atres. La regió d'elongació correspon a la zona en la que dites cèlules es elongan verticalment per mig de l'absorció d'aigua cap a la vacuola. Est és el mecanisme principal per mig del qual la raïl creix longitudinalment. Dit estiramiento requerix no obstant, un aument en la cantitat de citoplasma celular.

En la regió d'elongació també s'inicia el procés de diferenciació i especialisació celular.

Regió de maduració

Correspon a la zona en la que els teixits primaris o meristemàtics maduren i es transformen en teixits especialisats.

Durant l'especialisació o diferenciació, el protodermo dona lloc a l'epidermis de les raïls jóvens, el meristema base produïx el córtex i el procambium es transforma en teixits vasculars madurs.

Creiximent lateral

El creiximent lateral s'inicia en la rediferenciaació de cèlules que es localisen a certa distància del meristema apical de la raïl i dins de l'epidermis.

Este tipo de creiximent no és tan organisat com el creiximent d'apèndixs laterals en el brot (dirigit per meristema axilars) sino que ocorre com una resposta a condicions ambientals tals com a diferents concentracions de nutrients, de manera que la densitat de raïls laterals aumenta en àrees en concentracions majors de nutrients.

Ya que les cèlules que donen orige a les raïls laterals es troben dins de l'epidermis, és necessari que les noves raïls s'òbriguen pas por entre els teixits de la raïl principal. Les primeres divisions celulars són denominades divisions anticlinals que són aquelles durant les que es creen noves parets celulars perpendicular a la superfície externa. Després, es produïxen una série de divisions periclinales que produïxen parets celulars paraleles a la superfície externa junt en noves capes, cada una de les quals tindrà un determinat destí.

Per mig d'experiments d'escissió de raïls es va demostrar que el meristema lateral de la raïl només es torna autònom despuix de haver-se establit de tres a cinc capes celulars.

Degut a que les raïls laterals són produïdes pel periciclo, s'han propost dos factors com a responsables del control del creiximent de raïls en unes regions d'este teixit i no en unes atres. Un dels factors és la competència innata definida per una posició propenca al pol del protoxilema i un atre factor és un mecanisme de espayament influït per hormones com l'auxina.

Vore també

• Raïl (botànica)
• Meristema apical de la raïl
• Enraisament
• Morfologia de la raïl

Bibliografia

• Gilbert (2006). Biologia del Desenrolle, 7ª. edició, Buenos Aires: Panamericana. ISBN 950-06 0869-3.

• Graham, Lindo., Graham, James., Wilcox, Llig (2006). Plant Biology, 2ª. edició, United States of America: Pearson Prentice Hall. ISBN 0-13-146906-1.

• Wilt, Fred H & Hake, Lindo (2004). Principles of Developmental Biology, 1ª. edició, United States of America: W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-97430-8.