Descarnada

La Descarnada es relaciona en la llegendària Siguanaba

La Descarnada és una llegenda en Llatinoamèrica que tracta sobre l'aparició o l'esperit vengativo d'una dòna davant els hòmens, a els qui seduïx i mostra la seua verdadera apariència, la qual està podrida a tal punt de convertir-se en un esquelet vivent. La llegenda de la Descarnada està relacionada en la llegenda de la Siguanaba, en algunes variants, i en la de la Llorona.

Versions en Llatinoamèrica

El Salvador

La llegenda de la Descarnada és més popular en El Salvador, a on té com a escenari la carretera que du de Santa Ana a Chalchuapa.

Es diu que una bella i jove dòna solia vore's altes hores de la nit en la carretera que conduïx de Santa Ana a Chalchuapa. Ella acostumava demanar ride als hòmens que viajaven solo en la carretera. Quan el vehícul parava i el home preguntava cap a on es dirigia, ella els mencionava algun lloc propenc i ells no dubtaven en pujar-l'al vehícul. Pero, ya dins del vehícul, la dòna escomençava a mirar-los.

Pero això no era tot, ella, la bella dama es transformava, la pell es desprenia poc a poc, quedant entre les mans del home restants de pell i músculs. Inclús una volta que el home quedava paralisat per la por i el procés de descomposició i degradació continuava fins que la dòna es presentava com un esquelet vivent.

La víctima de “La Descarnada” quedava en shock i era incapaç d'explicar qué li havia ocorregut.

Es desconeix l'orige de l'estranya dòna, pero la llegenda de “La Descarnada” encara es manté en l'imaginari popular de la població. Alguns, no obstant, mencionen que es tracta de l'esperit d'una bruixa.

Aproximen els seus albiraments en les zones desolades del país es veu molt en les carreteres que duen a pobles com en la zona de la Llibertat, Sant Salvador i Cuscatlan.

Parlem d'una entitat que s'apareix en les zones a on hi ha gruixa de maleza o de trànsit casi abandonat, es poden parlar de les voltes en la carretera de les Chorrada que conduïx a moltes persones cap als seus treballs , hi ha molts testimonis de persones que treballen durant la nit que asseguren vore-la vagant en la carretera en altes hores de la nit, i moltes voltes demana que la duguen i és allí a on revela el seu verdader rostre i els seus infernals ulls moltes d'estes ocasions les persones apleguen en febra a les seues cases i passen aixina els 3 dies següents i moltes voltes tenen malensomis per tal espantós succés.

Nicaragua

En Nicaragua, a este espectre se li coneix com la Taconuda. D'acort en la tradició oral nicaragüenca, es tracta d'una dòna de 7 peus d'estatura, jove, pèl llarc que li aplega fins a la pantorrilla, prima, sabates de tacó alts i curvos, de cara seca, d'ulls fondos llavis pronunciats, pintats i somrients, chalina negra, busts respingados, vestit blanc en un fajín d'argent i hebilla quadrada gran i un cintillo dorat en el pèl.

Esta lindo jove era filla d'un cacic que era amo de totes les facendes des de la llínea fins a aplegar a Masaya; el seu pare li va heretar totes les seues riquees per ser l'única filla, és de llinage Sánchez.

Diuen que ix en els cafetales, en les cuchilles prop de les facendes que duen per nom Corinto i Les Mercés. L'encant d'ella és agarrar als hòmens i posar-los locos, li ix als capataços i els du a les curves dels camins, deixant-los adormecidos i nuets fins que els seus familiars els trobaven.

Quan la Taconuda passava, deixava un gran aroma de perfum i per això l'identificaven pero no a tot home es duya. Diuen els que el han vist que li agrada que la criden Taconuda. De la mateixa manera que en El Salvador, en atres versions, apareix com una dòna que demana aventón als conductors i quan es puja als autos es convertix en un cadàver esquelètic.

Mèxic

En Mèxic hi ha una versió més antiga de la Descarnada. No obstant, no és molt coneguda en el país com a tal. Fa molt temps, en un chicotet poble a les afores de Tenochtitlán, habitava un valent i célebre guerrer en la seua esposa, ella no havia pogut donar-li encara descendència, i això va ser suficient per a ser despreciada per tots les persones del lloc.

Segons les tradicions dels ancestros, quan una dòna era infértil devien expulsar-la de la comunitat per a evitar que la seua mal s'escampara sobre els demés causant-los desgràcies.

Afortunadament, el seu espós era bo, l'amava profundament, i evitava a tota costa que la manaren a l'exili. Pero no va poder protegir-la sempre, ell va ser enviat a la guerra, just en eixe mateix dia ella va descobrir que per fi havia segut favorida en un embaràs, va córrer, intentant alcançar al seu marit per a donar-li la notícia; pero les demés dònes volien complir la seua tradició, la varen llapidar a l'eixida del poble, matant el refillol que a penes creixia en la seua pancha.

Tirada casi inconscient en un immens dolor en el cor per haver perdut aquell regal dels Deus, els va pregar que l'ajudaren en la seua venjança, les seues pregàries varen ser escoltades i li varen concedir el poder de arrancar-se la pell i despullar-se de les seues carns per a aterrorizar a aquelles dònes i despuix matar als seus fills, terminat l'acte atroç, podria de nou vestir-se en la seua apariència normal i aixina evitar qualsevol tipo de sospites. En sèt nits va conseguir acabar en moltes de les dònes que la varen llapidar, no va tindre més temps perque el seu marit va tornar de la guerra.

La seua tasca no estava terminada encara, aixina que a pesar de que el seu espós havia tornat, una nit es va alçar a continuar en el seu regnat de terror, va eixir de la seua barraca i per allà entre els arbres, es va llevar la pell i la carn com totes les nits, ignorant que el seu marit el havia seguit en cautela gràcies als seus dots de guerrer, el home estava ya espantat al vore la seua esposa despullar-se de la pell en facilitat, deixant exposta la carn viva i sagnant, per a despuix desfer-se d'ella també, l'image de per sí era aterradora, i va aumentar al vore-la realisar aquells actes de tortura sense remordiment algun, contra aquelles dònes que li havia furtat el major anhel de la seua vida.

El guerrer no podia soportar el sofriment de vore la seua dòna convertida en un ser maligne, aixina que es va dirigir a l'arbre a on havia amagat la seua pell, la va tirar al sol i la va omplir de sal. En retornar de la seua cacera, la dòna es va posar la carn, despuix la pell, pero la sal li va cremar tots els músculs, causant-li un dolor tan immens que ella va terminar morint retortillant-se d'agonia, despullada de la seua carn en els ossos exposts, va ser a on va rebre el nom de La descarnada.

Despuix de la seua mort s'escoltaven aterradores alaridos i planyences quan una dòna donava a llum, que la gent atribuïa a l'esperit d'aquella dòna, que envejava a totes aquelles dònes que tenien lo que a ella li va ser arrebatat en tanta saña.

Mai ningú havia tornat a vore la Descarnada, solament es podien escoltar els seus crits, pero fa una miqueta de temps un grup de hòmens va vore en les senderes que hi ha en les faldes del Popocatépetl, una figura humana, sagnant en la carn a plena vista, sense pell que la cobrira, que caminava mentres cridava en un dolor profunt.

En l'estat d'Oaxaca, rep el nom Xonaxi Queculla, la qual era una deïtat zapoteca de la mort, que era representada en els braços descarnats. Atractiva a primera vista, pero de prop es transforma en un esquelet humà que mata als hòmens per a dur-les al inframón.

Per un atre costat, en l'estat de Chiapas, rep el nom de «Yalám Bequet» i en eixa província no solament pot ser una, sino que esta pot anar acompanyada d'atres dònes com ella. Estes dònes es presenten com a dònes necessitades d'ajuda, que per als hòmens són belles, i quan es pugen als autos es transformen en sers esquelètics que fan un sò que els dona el nom.

Aixina mateix, existixen bruixes que es transformen en este tipo de sers, gràcies a que seguix els mateixos rituals que fan els bruixos en Nicaragua; i se'ls pot vore banyant-se en la rius i, pel seu bell cos, que atrauen als hòmens. Quan els hòmens estan prop d'ella, en un murmuri demana que la seua carn es desapegue del seu cos quedant transformada en esquelet i fa que estos fuigguen. Per açò, també se'ls va cridar Tisigua o Tishanila, pero realment són sers diferents a esta última.

Equador

Artícul principal → La dama tapada.

La versió equatoriana de la Descarnada té els seus orígens en el Guayaquil (port principal d'Equador) del XVIII. De la mateixa manera que la versió salvadorenya, esta llegenda conta el història d'una dòna que primer es presenta com a bella i seductora i despuix com una image de mort i descomposició. El història podria narrar-se aixina:

La Dama Tapada és una misteriosa i sinistra dòna que únicament s'apareix a hòmens que caminen solo pels carrers de la ciutat entre les 12 i les 4 de la matinada. Mai es va saber a ciència certa el seu orige ni d'on venia, lo únic que és una realitat és que apareix a pocs metros i de forma casual front als hòmens que prendados de la seua bellea comencen a seguir-la.

Era una dòna d'esvelta figura i cautivadoras formes, d'anar seductor i elegant, rodejada d'un dolcíssim aroma que deixava al pas i coberta en el rostre per un vel que, pese a l'enigma que representava, deixava averiguar gran bellea i joventut despuix de les sedosas teles… Cap home —siga jove o vell— se li resistia, tots es veen hipnotizados davant l'intensa atracció que eixercia aquella dòna, escomençant aixina a seguir-la sense importar qué tan tímits anaren. Encara que resultava desconcertante el que la distància entre el home i l'enigmàtica dama sempre es mantenia igual: ningú s'alluntava, per més covart que anara, i ningú se li acostava més allà de cert punt… D'eixa forma la Dama Tapada els mantenia hipnotizados per la seua atracció, fent-los seguir-la a lo llarc d'angosts carrerons: girant a un o a un atre costat sense perdre-se, mostrant un coneiximent inusitado de la zona.

La dòna semblava invitar al seu perseguidor a que la seguira en lleus girs de cap i mirades fugaces, aixina com una rialla jovenil. Tal era l'estat de “enamoramiento” dels hòmens que la seguien, que no semblaven donar-se conte de que ningú més podia vore-la i inclús les persones que es creuaven de front en ella semblaven ignorar-la.

Finalment, despuix de molt anar la dama es detenia i li dia al cavaller: “Ya em veu vosté cóm soc… Ara, si vol seguir-me, seguixca…”. Llavors es llevava el vel i per un o dos segons, el rostre de la dòna mostrava una enlluernant bellea grega: fines i delicades faccions, pell fresca i sonrosada, ulls de cautivadora hermosura i llavis d'ardent sensualitat. Pero, despuix de la breu visió, les ombres enfosquien aquell rostre i la mà de la mort caïa sobre ella, com en accelerada descomposició, reemplaçant a la bellea i a la joventut per una horrenda calavera de la que manava una pudor intolerablement nauseabundo… Llavors el home quedava paralisat per l'espante, tot tembloroso i en la front i les mans banyades per gotes d'una suor freda com la mort…

Segons conten els qui conseguien vore-la desaparéixer, la dama es desvania en aplegar la vella “casa abandonada de don Javier Matute”.

Com abans es va dir, l'orige concret de la Dama Tapada està en el misteri, encara que dins de la tradició oral s'afirma que ella és l'ànima en pena de qui en vida va ser una bella dòna que va abusar dels seus atributs en el “comerç de la carn”.

Vore també

• Autoestopista fantasma

• Hone-Onna, versió japonesa de la Descarnada
• Siguanaba
• Llorona
• La Viuda
• Cegua