Desacelerador supersònic de baixa densitat
.jpg)
El desacelerador supersònic de baixa densitat o LDSD (per les seues sigles en anglés, Low-Density Supersonic Decelerator) és un prototip de vehícul d'entrada atmosfèrica desenrollat pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA[1] per a investigar noves maneres d'aterrisar de forma segura grans càrregues en Mart (entre 2 i 3 tonellades, en contraposició en el màxim d'1 tonellada que permeten els sistemes actuals).
El LDSD utilisa una estructura inflable en forma de dònut denominada SIAD (Supersonic Inflatable Aerodynamic Decelerator), la qual crea una gran fricció atmosfèrica que desaccelera el vehícul. Quan la velocitat s'ha reduït suficientment, el vehícul desplega un paracaigudes supersònic que la reduïx encara més fins al règim subsónico.
El primer vol de prova va ser realisat a les 8:45 (hora local) del 28 de juny de 2014, des de l'illa de Kauai en l'estat d'Hawái (Estats Units). En esta prova va alcançar els 55.000 metros d'altitut elevat per un globo d'heli des d'a on finalment se li va deixar caure sobre l'oceà Pacífic. Un atre vol de prova va ser realisat en 2015 i un tercer està previst en 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desacelerador supersónico de baja densidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.