Depressió cáspica
.jpg)
La depressió cáspica (en ruso: Прикаспийская низменность, Prikaspíyskaya nízmennost) és un regió geogràfica d'Àsia Central, que s'estén per prop de 200.000 km² entorn a les costes septentrionals del mar Caspio, en Rússia i Kazakhstan. Està situada en la seua totalitat per baix del nivell de l'mar. Al voltant de la costa del Caspio la cota és de -26,5 m.[1]
Descripció geogràfica
[editar | editar còdic]La depressió del Caspio, des del punt de vista geològic és simètrica a la vasta planura de Siberia Occidental, de la qual està separada pel vall del Turgai. Sobre els seus llímits en la planura europea oriental, estos no estan ben definits. La depressió del Caspio forma part de la depressió aralo-cáspica, que s'estén sobre una grandíssima zona d'Europa, Orient Mig i Àsia Central.
En la depressió del Caspio es troben alguns importants jaciments de petròleu. Es troben en certa freqüència, de la mateixa manera, importants depòsits de sal (cúpula salina), pel clima àrit i al fet de que la regió estava sumergida en la gran mar cridada Paratetis.
Des del punt de vista hidrogràfic, la regió és molt pobra. Els cursos d'aigua, en les excepcions dels cursos inferiors del Volga i l'Ural, són rarament permanents, ya que molts d'ells se sequen completament durant l'estiu. També existixen multitut de conques endorreicas (com les conques dels rius Mali Uzen i Bolshói Uzen). Lo mateix pot dir-se dels llacs, que són generalment menuts i caracterisats per una elevada salinitat.
Clima, vegetació i sol
[editar | editar còdic]La depressió del Caspio és una zona en la que preval el clima àrit i extremadament continental. Els estius són calorosos, en temperatures miges entre els 22 °C i els 24 °C; els hiverns són a la seua volta frets (temperatures miges de giner compreses entre els -8 °C i els -14 °C), encara que de poca neu.[2]
La vegetació, que és molt pobra, és conseqüència directa de les característiques climàtiques. En les zones menys àrides, en els extrems occidentals i septentrionals, es troba estepa, que travessa la regió semidesértica en direcció sur i est.
Estos canvis en el mant vegetal es reflectixen també sobre el sol: la terra negra (chernozem) característica de la estepa es va aclarint poc a poc, generant una terra de color avellana (kastanozem) freqüentment solcada per depòsits localisats de sal.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Depresión cáspica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.