Dendrocolaptinae

Dendrocolaptinae és una subfamília d'aus paseriformes pertanyent a la família Furnariidae que inclou a 16 gèneros en al voltant de 70 espècies natives de la Amèrica tropical (Neotrópico), a on es distribuïxen des del nort de Mèxic, a través d'América Central i del Sur, fins al centre d'Argentina. Inclou als trepatroncos i picoguadañas.^[1]

Etimologia

El nom de la subfamília deriva del gènero tipo: Dendrocolaptes Hermann, 1804, que etimológicamente deriva del grec «δενδροκολαπτης dendrokolaptēs»: pardal que picotea els arbres, que es compon de les paraules «δενδρον dendron»: arbre i «κολαπτω kolaptō»: picotear.^[2]

Característiques

Esta subfamília és un grup prou divers pero en una marcada especialisació a trepar arbres. Les majoria de les espècies habita diversos boscs tropicals i subtropicales i alcancen la seua màxima diversitat en el bosc Amazónico. Les seues coes rígides tenen raquises exposts i curvos que els ajuda a trepar troncs i branques, de forma similar als pardals carpinteros.^[3] S'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Anidan en buits en arbres, a on posen dos o tres ous blancs que incuban durant uns quinze dies. Moltes de les espècies són seguidores de formigues esperant per a capturar els insectes espantats per les mateixes.^[4]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de març de 2020. P. 106.
↑ Jobling, J.A. (2017). Dendrocolaptes Key to Scientific Names in Ornithology (en anglés). En: del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 17 de maig de 2018.
↑ The American Naturalist.179(5)
649–666.ISSN 0003-0147.doi:10.1086/664998.Consultat el 2022-05-07.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Woodcreepers: Dendrocolaptidae, p. 311–326, làmines 15(1–9), 16(1–15); 17(1–10); 18(1–7)»

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 de març de 2020. P. 106.

[Jobling-2] Jobling, J.A. (2017). Dendrocolaptes Key to Scientific Names in Ornithology (en anglés). En: del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 17 de maig de 2018.

[3] The American Naturalist.179(5)
649–666.ISSN 0003-0147.doi:10.1086/664998.Consultat el 2022-05-07.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Woodcreepers: Dendrocolaptidae, p. 311–326, làmines 15(1–9), 16(1–15); 17(1–10); 18(1–7)»

[1]

[2]

[3]

[4]