Delta del riu Mekong
La delta del riu Mekong (Plantilla:Lang-vaig vore, 'delta del riu dels Nou Dragons') és un delta fluvial que es forma quan el riu Mekong —i la seua àmplia ret de distributarios— desemboca en el mar de China Meridional, en l'extrem meridional de la península de Indochina, en el suroest de Vietnam. Tota la regió de la delta forma part d'una regió administrativa vietnamita coneguda com Regió Delta del Riu Mekong. La delta comprén una superfície d'uns 39.000 km², encara que l'àrea coberta per l'aigua depén de la temporada.[1] La regió tenia una població de 17,33 millons de persones en 2011. La delta del Mekong s'ha denominat recentment com un «tesor biològic amagat», ya que han segut descobertes en àrees prèviament inexploradas més de 1000 noves espècies, incloent una espècie de rata de roca laosiana que es creïa extinta.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]La delta del Mekong ha estat habitat un temps provablement llarc des de la prehistòria; l'imperi de Funan i més tart Chenla varen mantindre una presència en la delta del Mekong durant sigles.[4] Els descobriments arqueològics en Óc Eo i atres llocs de l'antic Funan mostren que l'àrea era una part important del regne de Funan, ompli de ports comercials i canals ya en el sigle I a. C. i l'intens assentament humà en la regió pot haver aplegat fins al sigle IV d. C.
La regió era coneguda com Khmer Krom (Jemer Inferior o Baixa Camboya) fins al Imperi jemer, que provablement va mantindre els assentaments allí sigles abans del seu naiximent en els sigles XI i XII.[5] El regne de Champa, encara que es va assentar principalment a lo llarc de la costa del mar de China Meridional, se sap que es va estendre cap a l'oest en la delta del Mekong, prenent el control de Prey Nokor (el precursor de l'actual Ciutat Ho Chi Minh) a finals de el XIII.[6] Nghia M. Vo sugerix que abans de l'ocupació Jemer pot haver existit en l'àrea una presència Champa.[7]
A partir de la década de 1620, el rei Jemer Chey Chettha II (1618-1628) va permetre als vietnamites assentar-se en la zona, i va establir una aduana en Prey Nokor, que coloquialment es coneixia com Sài Gòn.[8] Les creixents onades de colon vietnamites que varen seguir varen caramullar el regne Jemer —debilitat com estava per la guerra en Tailàndia— i poc a poc vietnamizaron la zona. A finals de el XVII, Mac Cuu, un general chinenc anti-Qing, va començar a expandir els assentaments vietnamites i chinencs més profundament en les terres Jemer, i en 1691, Prey Nokor va ser ocupada pels vietnamites.
Nguyen Huu Canh, un noble vietnamita, va ser enviat per mar en 1698 pels senyors Nguyễn d'Huế per a establir estructures administratives vietnamites en la zona.[9] Este acte va separar formalment la delta del Mekong de Camboya, quedant la regió fermament baix el control administratiu vietnamita. Camboya va quedar privada de l'accés a la mar de China Meridional, i el comerç a través de la zona solament va anar ya possible en permís vietnamita.[4] Durant les guerres Tay Són i la posterior dinastia Nguyen, les fronteres de Vietnam varen ser espentats fins al veta de Ca Mau. En 1802, Nguyễn Ánh es va coronar com a emperador Gia Long i va unificar tots els territoris que comprenen el modern Vietnam, incloent la delta del Mekong.
Despuix de la conclusió de la campanya franc-espanyola de la Cochinchina en la década de 1860, l'àrea es va convertir en la Cochinchina, la primera colónia francesa en Vietnam, i més tart, va formar part de l'Indochina francesa.[10] Iniciades durant el periodo colonial francés, els francesos varen patrullar i varen lluitar en les vies aquàtiques de la regió de la delta del Mekong en les seues Divisions navals d'assalt (Dinassaut), una tàctica que es va prolongar a lo llarc de la primera guerra de Indochina, i que més tart va ser amprada per la Mobile Riverine Force de la Marina dels EE. UU.[11] Durant la guerra de Vietnam —també coneguda com la segona guerra de Indochina— la regió de la delta va viure una lluita salvage entre els guerrillers del Viet Cong (NLF) i les unitats de llanches ràpides i hovercrafts (PACVs) de l'Armada dels Estats Units.
Despuix de l'independència de França, la delta del Mekong va formar part de la República de Vietnam i, finalment, del país de Vietnam. En la década de 1970, el règim dels Jemeres Rojos varen atacar Vietnam en un intent de reconquistar la regió de la delta. Esta campanya va precipitar l'invasió vietnamita de Camboya i la posterior caiguda dels Jemeres Rojos.
Geografia
[editar | editar còdic]La delta del Mekong, com a regió, es troba immediatament a l'oest de la Ciutat Ho Chi Minh, casi formant un triàngul que s'estén des de la ciutat de Mỹ Tho, en l'est, fins a Châu Đốc i la ciutat d'Hà Tiên, en el noroest, fins a aplegar a la ciutat de Cà Mau i el mar de China Meridional en l'extrem sur de Vietnam, passant per l'illa de Phú Quốc.
La regió vietnamita de la delta del Mekong mostra una gran varietat de paisages físics, que van des de les montanyes i les terres altes, en el nort i l'oest, a les àmplies planures inundades, en el sur. Esta diversitat de terreny va ser en gran partix producte del alçament tectónico i plegament provocat per la colisió fa uns 50 millons d'anys de les plaques tectónicas Índica i de l'Euroasiàtica. El sol de la delta inferior es compon principalment de sediment del Mekong i els seus afluents, depositats durant mils d'anys, quan el riu va canviar el seu curs per la planitud del terreny que lo circunda.[12]
Qüestions que concernixen al canvi climàtic
[editar | editar còdic]En ser una regió costera de baixa altitut, la delta del Mekong és particularment susceptible a les inundacions com a resultat de l'elevació del nivell de la mar pel canvi climàtic. El Climate Change Research Institute de l'Universitat de Ca Tho, estudiant les possibles conseqüències del canvi climàtic, ha alvançat que, ademés de sofrir la sequia provocada per la disminució estacional de les precipitacions, moltes províncies de la delta del Mekong seran inundades cap a l'any 2030. Els casos més greus es preveu que siguen les províncies de Bến Tre i Long An, de les quals s'espera que siguen inundades en un 51% i 49%, respectivament, si el nivell de la mar aumenta en 1 metro.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mekong Delta on ARCBC (ASEAN Regional Centre for Biodiversity Conservation) site.
- ↑ Mekong a 'treasure trove' of 1,000 newly discovered species. Ashley Fantz, CNN. 16 de decembre de 2008.
- ↑ Vore en: Llistat publicat per la WWF sobre les espècies descobertes en la zona de la delta del Mekong.
- ↑ 4,0 4,1 Robert M. Salkin, Trudy Ring (1996). Paul E. Schellinger, Robert M. Salkin (ed.). Àsia and Oceania, Taylor & Francis, p. 353. ISBN 1-884964-04-4.
- ↑ "At the height of the Khmer Empire's economic and political strength, during the eleventh and twelfth centuries, its rulers established and fostered the growth of Prey Nokor[...] It is possible that there already had been a settlement at this location in the Mekong marshes for some centuries, depending, as Prey Nokor did, on the handling of goods traded between the countries bordering the South China Siga and the interior provinces of the empire." Robert M. Salkin, Trudy Ring (1996). Paul E. Schellinger, Robert M. Salkin (ed.). Àsia and Oceania, Taylor & Francis, p. 353. ISBN 1-884964-04-4.
- ↑ "Such a trading center was bound to be one of the prizes in the struggle for power that developed in the thirteenth century between the declining Khmer Empire and the expanding kingdom of Champa, and by the end of that century the Cham people had seized control of the town." Robert M. Salkin, Trudy Ring (1996). Paul E. Schellinger, Robert M. Salkin (ed.). Àsia and Oceania, Taylor & Francis, p. 353. ISBN 1-884964-04-4.
- ↑ "Saigon began as the Cham village of Baigaur, then became the Khmer Prey Nokor before being taken over by the Vietnamese and renamed Gia Dinh Thanh and then Saigon." Nghia M. Vo (2009). The Viet Kieu in America: Personal Accounts of Postwar Immigrants from Vietnam, McFarland & Co., p. 218.
- ↑ Nghia M. Vo, Chat V. Dang, Hien V. Ho (29 d'agost de 2008). The Women of Vietnam, Outskirts Press. ISBN 1-4327-2208-5.
- ↑ The first settlers, «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2008. Consultat el 25 de setembre de 2008.
- ↑ Robert M. Salkin, Trudy Ring (1996). Paul E. Schellinger, Robert M. Salkin (ed.). Àsia and Oceania, Taylor & Francis, p. 354. ISBN 1-884964-04-4.
- ↑ Dinassaut : French Riverine warfare in Indochina, 1945-1954
- ↑ Plantilla:Cite document
- ↑ Mekong Delta: more flood and drought. VietnamNet Bridge. March 19, 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta del río Mekong» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.