Anar al contingut

Dehesa del Saler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dehesa del Saler

La dehesa del Saler és un bosc mediterràneu situat entre l'Albufera de Valéncia i la mar Mediterrànea. Declarat parc natural junt a la Albufera el 8 de juliol de 1986 (Decret 89/1986 de la Generalitat Valenciana).

Situat uns 10 km al Sur de la ciutat de Valéncia, comença a partir de la pedania d'El Saler, abraça al canal de la Albufera i l'estany del Pujol, per a acabar en la gola del perellonet (pedania de Valéncia) i prop de la pedania del Palmar. La seua superfície és d'unes 800 hectàrees.[1]

Principals característiques

[editar | editar còdic]
  • Ecosistema únic: És una franja d'arena (restinga) formada fa mils d'anys. Alberga un sistema de dunes llitorals que protegix el bosc, ( dunes en procés de recuperació i conservació) i una densa vegetació de pins carrascos, lentiscos i margalloneres.
  • Plages: En la seua vora oriental es troben les plages de la Dehesa, plages naturals alluntades del renou urbà. Que gogen d'una especial protecció.
  • Fauna: És refugi d'aus. Algunes especialment protegides com el chorlitejo patinegro (corriol camanegre), au de chicotet tamany que anida en les dunes de les plages.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]
La Dehesa del Saler

La dehesa és un bosc de pi carrasco i pi piñonero en sotobosque composts principalment per margalloneras, lentiscos, mirto, aladierno, estepa negra, coscoja, romer i zarzaparilla,[2] sobre la restinga dunar. Hi ha eixemplars dispersos de pi canari i eucalipto roig.

Entre estes es formen depressió, cridades malladas, que s'inunden temporalment entre l'autumne i la primavera i presenten una vegetació halófila composta per carrizos, Salicornia (Cirialeras) i Inula crithmoides (Salvio, salsola). Ademés, algunes d'estes plantes es troben en perill d'extinció com el Limonium duforii (Limonio pelut) del Catàlec Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.[3]

La fauna actual no és molt variada per la pressió turística i el tràfic. Es varen extinguir en els anys 1960 la jineta i el teixó, i lo mateixa sembla haver ocorregut en el rabosot. Encara està present la comadreja.[4] Abunden els conills, les fardes i la perdiu roja. Entre la herpetofauna podem senyalar la tortuga mediterrànea, recentment reintroducida, la culebra bastarda (que segurament va inspirar la llegenda de la Sancha, encara que variants d'esta llegenda es repetixen en atres regions espanyoles), d'escala, l'eslizón ibèric, la sangrantana ibèrica, colilarga i cenicienta.[5] En la vora del canal, o Gola del Pujol, i en el marjal al nort hi ha uns cañares a on anidan les aus. Podem trobar importants llocs d'observació de la fauna, com L'Estany del Pujol, el marjal del Saler, o la mateixa albufera.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2018. Consultat el 23 de juliol de 2018.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2018.
  3. Flora i vegetació de la Albufera Generalitat Valenciana.
  4. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2018. Consultat el 23 de juliol de 2018.
  5. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2018. Consultat el 23 de juliol de 2018.