L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Deficiència de magnesi

El texto que sigue es una traducción defectuosa. Si quieres colaborar con Wikipedia, busca el artículo original y mejora esta traducción.
Copia y pega el siguiente código en la página de discusión del autor de este artículo: {{subst:Aviso mal traducido|Deficiència de magnesi}} ~~~~
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Hipomagnesemia . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.


La deficiència de magnesi és un trastorn electrolític en el que hi ha un baix nivell de magnesi en el cos. Pot donar lloc a numerosos síntomes.[1] Els síntomes inclouen tremolació, falta de coordinació, espasmos musculars, pèrdua de gana, canvis de personalitat i nistagmo.[2][3] Les complicacions poden incloure convulsions o desocupació cardíaca, com la torsade de pointes.[2] Aquells en nivells baixos de magnesi a sovint tenen nivells baixos de potassi.[2]

Les causes inclouen una ingesta dietètica baixa, alcoholisme, diarrea, aument de la pèrdua urinària, mala absorció dels intestins i diabetis mellitus.[4][2][5] Varis medicaments també poden causar nivells baixos de magnesi, inclosos els inhibidors de la bomba de protones (IBP) i la furosemida.[3] El diagnòstic generalment es basa en trobar nivells baixos de magnesi en la sanc (hipomagnesemia).[6] Els nivells normals de magnesi estan entre 1,46–2,68 mg/dL (0,6–1,1 mmol/L) en nivells menors a 1,46 mg/dL (0,6 mmol/L) definint hipomagnesemia.[2] Es poden observar canvis específics en l'electrocardiograma (ECG).[2]

El tractament és en magnesi per via oral o per via intravenosa.[3] Per a aquells en síntomes severs, es pot usar sulfat de magnesi intravenoso.[2] També deuen tractar-se els nivells baixos de potassi o calcio associats.[3] La condició és relativament comuna entre les persones en l'hospital.[3]

Signes i síntomes

La deficiència de magnesi pot causar cansanci, debilitat generalisada, rampes musculars, ritmes cardíacs anormals, irritabilitat incrementada del sistema nerviós en tremolació, parestèsies, palpitaciones, nivells baixos de potassi en la sanc, hipoparatiroidisme que pot provocar nivells baixos de calci en la sanc, condrocalcinosis, espasticidad i tetania, migranyes, convulsions epilèptiques, calcificació dels ganglis basals i en casos extrems i prolongats menge, discapacitat intelectual o mort.[7] El magnesi juga un paper important en el metabolisme dels carbohidrats i la seua deficiència pot empijorar la resistència a l'insulina, una condició que a sovint precedix a la diabetis, o pot ser una conseqüència de la resistència a l'insulina.[8]

Les persones que reben tractament en una unitat de contes intensius (UCI) que tenen un baix nivell de magnesi poden tindre un major risc de requerir ventilació mecànica i de morir.[9]

Causes

La deficiència de magnesi pot deure's a causes gastrointestinals o renals. Les causes gastrointestinals inclouen una ingesta inadequada de magnesi en la dieta, una reducció de l'absorció gastrointestinal o un aument de la pèrdua gastrointestinal pel ràpit trànsit gastrointestinal. Les causes renals impliquen una major excreció de magnesi. La mala ingesta de magnesi en la dieta s'ha convertit en un factor cada volta més important, ya que moltes persones consumixen una dieta baixa en contingut de magnesi en aliments refinats, com el pa blanc o l'arròs polit, que eliminen les parts dels aliments vegetals que són rics en magnesi.[10]

La deficiència de magnesi no és infreqüent en pacients hospitalisats. Els nivells elevats de magnesi (hipermagnesemia) casi sempre són causats per un tractament mèdic. Fins al 12% de totes les persones ingressades en l'hospital, i fins al 60-65% de les persones en una unitat de contes intensius, tenen hipomagnesemia.[11][12]


Al voltant del 57% de la població de EE.UU. no complix en la dosis diària recomanada pels EE.UU. per a l'ingesta dietètica de magnesi.[13] Els renyons són molt eficients per a mantindre els nivells del cos; no obstant, si la dieta és deficient, o s'usen certs medicaments, com els inhibidors de la bomba de protones,[14] o en l'alcoholisme crònic,[15] nivells poden disminuir.

Els nivells baixos de magnesi en la sanc poden deure's a que no hi ha suficient magnesi en la dieta, els intestins no absorbixen suficient magnesi o els renyons que excretan massa magnesi. Les deficiències poden deure's a les següents condicions:

Medicaments

  • Us de diuréticos de torra i tiazidas (la causa més comuna de hipomagnesemia)[16]
  • Antibiòtics (per eixemple aminoglucósidos, anfotericina, pentamidina, gentamicina, tobramicina, viomicina) que bloquegen la reabsorción en el torra de Henle. El 30% dels pacients que usen estos antibiòtics tenen hipomagnesemia.  
  • L'us a llarc determini d'inhibidors de la bomba de protones, com l'omeprazol.[17][18]
  • Atres drogues.
    • Digitalis, desplaça el magnesi en la cèlula. Digitalis causa un aument de la concentració intracelular de sodi, que a la seua volta aumenta el calci intracelular en disminuir pasivamente l'acció del bescanviador de sodi-calci en el sarcolema. L'aument del calci intracelular dona un efecte inotrópico positiu.[16]
    • Adrenérgicos, desplacen el magnesi cap a la cèlula.
    • Cisplatino, estimula l'excreció renal.
    • Ciclosporina, estimula l'excreció renal.
    • Micofenolato de mofetilo

Genètica

  • Malalties de tipo Gitelman, que inclouen els síndromes causats per mutacions genètiques en SLC12A3, CLNCKB,[19] BSND, KCNJ10, FXYD2, HNF1B o PCBD1. En estes malalties, la hipomagnesemia s'acompanya d'atres defectes en el maneig de electrolitos, com la hipocalciuria i l'hipocalemia. Tots els gens involucrats en este grup de malalties codifiquen proteïnes que estan involucrades en la reabsorción de electrolitos (inclós el magnesi) en el túbul contorneado distal del renyó.[7]
  • Síndromes hipomagnesémicos hipercalciúricos, que comprenen els síndromes causats per mutacions en CLDN16, CLDN19, CASR o CLCNKB. En estes malalties, la reabsorción de cationes divalentes (com el magnesi i el calcio) en la branca ascendent del torra de Henle del renyó veu afectada. Açò resulta en la pèrdua de magnesi i calci per l'orina.[7]
  • Mitocondriopatías, com les causades per mutacions en SARS2, MT-TI o com es veuen en el síndrome de Kearns-Sayre.[7]
  • Atres causes genètiques de hipomagnesemia, com a mutacions en TRPM6, CNNM2, EGF, EGFR, KCNA1 o FAM111A. Moltes de les proteïnes codificades per estos gens eixerciten un paper en l'absorció transcelular de magnesi en el túbul contorneado distal.[7]

Anomalies metabòliques

Uns atres

  • Infart agut de miocardi: en les primeres 48 hores despuix d'un atac cardíac, el 80% dels pacients té hipomagnesemia. Açò podria ser el resultat d'un canvi intracelular per un aument en les catecolaminas.
  • Malabsorción
  • Pancreatitis aguda
  • Enverinament per fluorur
  • La transfusió massiva és un tractament per al shock hemorrágico que salva la vida, pero pot associar-se en complicacions significatives.[21]


Referències

  1. ↑ «Definition of Magnesium Deficiency». MedicineNet.com. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2014. Consultat el 31 May 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «European Resuscitation Council Guidelines for Resuscitation 2010 Section 8. Cardiac arrest in special circumstances: Electrolyte abnormalities, poisoning, drowning, accidental hypothermia, hyperthermia, asthma, anaphylaxis, cardiac surgery, trauma, pregnancy, electrocution.».Resuscitation.81(10)
    1400–33.doi:10.1016/j.resuscitation.2010.08.015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Hypomagnesemia». Merck Manuals Professional Edition. Consultat el 27 d'octubre de 2018.
  4. ↑ «Magnesium in man: implications for health and disease».Physiol. Rev..95(1)
    1–46.doi:10.1152/physrev.00012.2014.
  5. ↑ «Hypomagnesemia in Type 2 Diabetis: A Vicious Circle?».Diabetis.65(1)
    3–13.doi:10.2337/db15-1028.
  6. ↑ Goldman, Llig; Schafer, {{{nom2}}} (2015). Goldman-Cecil Medicine E-Book (en en), Elsevier Health Sciences, p. 775. ISBN 9780323322850.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Genetic causes of hypomagnesemia, a clinical overview».Pediatric Nephrology.
    1–13.ISSN 0931-041X.doi:10.1007/s00467-016-3416-3.
  8. ↑ «Magnesium deficiency.».Seminars in nephrology.10(6)
    525–35.
  9. ↑ «Hypomagnesemia and mortality in patients admitted to intensive care unit: a systematic review and meta-analysis».QJM.109
    hcw048.doi:10.1093/qjmed/hcw048.
  10. ↑ «Subclinical magnesium deficiency: a principal driver of cardiovascular disease and a public health crisis».Open Heart.5(1)
    i000668.doi:10.1136/openhrt-2017-000668.
  11. ↑
  12. ↑ (1999).«Hypomagnesemia».Journal of the American Society of Nephrology.10(7)
  13. ↑ «Nutrient Intakes Percent of population 2 years old and over with adequate intakes based on average requirement». Community Nutrition Mapping Project. Consultat el 11 de febrer de 2012.
  14. ↑ «FDA Drug Safety Communication: Low magnesium levels ca be associated with long-term use of Proton Pump Inhibitor drugs (PPIs)». fda.gov. F.D.A. U.S. Food and Drug Administration. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  15. ↑ «Magnesium: Fact Sheet for Health Professionals». nih.gov. National Institutes of Health. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  16. ↑ 16,0 16,1 (1994).«Magnesium homeostasis and clinical disorders of magnesium deficiency».Ann Pharmacother.28(2)
    220–6.doi:10.1177/106002809402800213.
  17. ↑
  18. ↑ «Adverse effects of long-term proton pump inhibitor therapy.».Digestive Diseases and Sciences.56(4)
    931–50.doi:10.1007/s10620-010-1560-3.
  19. ↑ (1994).«Magnesium deficiency: pathophysiologic and clinical overview».Am. J. Kidney Dis..24(5)
    737–52.doi:10.1016/s0272-6386(12)80667-6.
  20. ↑ (1995).«Selenium deficiency as a cause of overload of iron and unbalanced distribution of other minerals».Biosci. Biotechnol. Biochem..59(2)
    302–6.doi:10.1271/bbb.59.302.
  21. ↑ «Complications of massive transfusion.».Chest.137(1)
    209–20.doi:10.1378/chest.09-0252.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deficiència_de_magnesi&oldid=1421640»