Dediticii
Els dediticii (paraula llatina, en singular, dediticius) en l'Antiga Roma, originalment eren les persones que havien fet una deditio in fidem, una rendició incondicional a Roma. Com a conseqüència, els romans regulaven el seu estatus per a tota la comunitat, perdent tota existència política,[1] pero usualment, restablint el seu estatus anterior, abans de la rendició. La lex Aelia Sentia de l'any 4 va crear una categoria d'esclaus culpables de determinats delictes que eren libertos "en les mateixes condicions que el dels estrangers que havien tingut una deditio.[2] Si un esclau era posat en captivitat pel seu amo com a castic, o ho marcaven o torturaven per un delicte i ho condenaven, ho entregaven per a lluitar en bésties salvages o ho enviaven a una escola de gladiadores (ludus). Si posat en confinament (custòdia), i despuix manumitido per la seua llavors propietari, o per un atre propietari, simplement adquiria l'estatus de peregrinus dediticius, i ni tan sols obtenia els privilegis del ius Latinum.
Aixina, durant l'Imperi, els dediticii eren una de les tres classes de libertos. Eren una classe de persones que no eren esclaus, ni ciutadans romans (cives), ni tampoc latini (és dir, aquells que tenien drets llatins), a lo manco fins als temps d'Ulpiano.
Els dediticii eren percebuts com una amenaça per a la societat, independentment de si els castics del seu amo havien segut justs o no, i si es trobaven a menys de cent milles de Roma, tornarien a estar subjectes a una nova esclavitut.[3] També varen ser exclosos de la ciutadania universal estesa a tots els habitants de l'imperi que havien naixcut lliures per una de les disposicions de la Constitutio Antoniniana.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Christian Baldus, "Vestigia pacis. The Roman Peace Treaty: Structure or Event?" en Peace Treaties and International Law in European History from the Clapix Middle Ages to World War One (Cambridge University Press, 2004), p. 122.
- ↑ Gayo, Institucions. 1. 13-15.
- ↑ Jane F. Gardner, "Slavery and Roman Law," in The Cambridge World History of Slavery (Cambridge University Press, 2011), vol. 1, p. 429.
- ↑ Olivier Hekster, Rome and Its Empire, AD 193–284 (Edinburgh University Press, 2008), p. 47.
Enllaços externs
- Long, George. 1875. "Dediticii". A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. William Smith, ed. (London: John Murray), p. 388. Consultat el 15 de maig de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dediticii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.