Declaració de Praga sobre Consciència Europea i Comunisme

La Declaració de Praga sobre la consciència europea i el comunisme, també coneguda com la Declaració de Praga, va ser una declaració iniciada pel govern chec i firmada el 3 de juny de 2008 per destacats polítics europeus, expresos polítics i historiadors, entre ells l'expresident chec Václav Havel i el futur president alemà Joachim Gauck, demanant "la condena i educació en tota Europa sobre els crims del comunisme".[1][2]

Erro al crear miniatura:
Declaració de Praga sobre Consciència Europea i Comunisme

Fins a la data, la proposta més visible de la declaració va ser l'adopció del Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme (conegut com el Dia Internacional del Llaç Negre en alguns països), adoptat per l'Unió Europea i l'Organisació per a la Seguritat i Cooperació en Europa, com el dia internacional oficial en memòria de les víctimes dels règims totalitaris. El 14 d'octubre de 2011, els governs del Grup de Visegrád i varis governs europeus varen establir la Plataforma de la Memòria i la Consciència europees, un proyecte educatiu de la UE per a conscienciar sobre els crims totalitaris i combatre l'intolerància, l'extremisme i els moviments antidemocràtics. institucions governamentals i ONG, com a iniciativa de la presidència polaca de la UE i seguint les decisions del Parlament Europeu i del Consell de la UE que recolzen el proyecte.

Conferència

La declaració va concloure la conferència consciència europea i comunisme, una conferència internacional que va tindre lloc en el senat chec del 2 al 3 de juny de 2008, organisada per la Comissió del Senat d'Educació, Ciència, Cultura, Drets Humans i Peticions, baix els auspicis de Alexandr Vondra, vice primer ministre de la República Checa per a Assunts Europeus, i organisat per l'eurodiputada Jana Hybášková i el senador Martin Mejstrík en cooperació en l'Oficina del Govern de la República Checa, l'Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris i el Partit Popular Europeu Fundació Robert Schuman.

La conferència sobre Consciència Europea i Comunisme va rebre cartes de respal del president Nicolas Sarkozy (França), Lady Margaret Thatcher (Regne Unit), el Secretari d'Estat Jason Kenney (Canadà) i el exasesor de Seguritat Nacional Zbigniew Brzezinski (Estats Units).[3]

La Declaració

La declaració va ser precedida per l'Audiència Pública Europea sobre Crims Comesos per Règims Totalitaris. La declaració forma part d'un procés més ampli a nivell europeu i internacional, destinat a alcançar objectius similars als establits en la declaració.[1][4][5]

Un element central de la declaració és el cridat a "un enteniment de tota Europa de que tant els règims totalitaris nazi com els comunistes [...] deuen ser considerats els principals desastres que varen arruïnar el sigle XX". La declaració o les seues propostes han rebut el respal del Parlament Europeu, en particular en la seua resolució de 2009 sobre la consciència europea i el totalitarisme, d'atres òrguens de l'Unió Europea, dels governs de varis països europeus afectats pel règim totalitari comuniste i l'ocupació soviètica, i de l'Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa.

La declaració demanava:[2]

  1. "alcançar un enteniment europeu de que tant els règims totalitaris nazi com els comunistes deuen ser jujats pels seus propis mèrits terribles per a ser destructius en les seues polítiques d'aplicar sistemàticament formes extremes de terror, suprimir totes les llibertats cíviques i humanes, iniciar guerres agressives i, com a part inseparable de les seues ideologies, l'extermini i deportació de nacions i grups de població sancers; i que com a tals deuen ser considerats com els principals desastres que varen assolar el sigle XX "
  2. "el reconeiximent de que molts crims comesos en nom del comunisme deuen ser evaluats com a crims de lesa humanitat que servixen d'advertència per a les generacions futures, de la mateixa manera que els crims nazis varen ser evaluats pel Tribunal de Nuremberg"
  3. "formulació d'un enfocament comú sobre els crims dels règims totalitaris, entre uns atres, règims comunistes, i sensibilisació en tota Europa sobre els crims comunistes per a definir clarament una actitut comuna cap als crims dels règims comunistes"
  4. "introducció d'una llegislació que permeta als tribunals jujar i sentenciar als autors de crims comunistes i compensar a les víctimes del comunisme"
  5. "garantisar el principi d'igualtat de tracte i no discriminació de les víctimes de tots els règims totalitaris"
  6. "Pressió europea i internacional per a una condena efectiva dels crims comunistes passats ??i per a una lluita eficaç contra els crims comunistes en curs"
  7. "reconeiximent del comunisme com a part integral i horrible de l'història comuna d'Europa"
  8. "acceptació de la responsabilitat paneuropea pels crims comesos pel comunisme"
  9. "establiment del 23 d'agost, dia de la firma del Pacte Hitler-Stalin, conegut com Pacte Molotov-Ribbentrop, com un dia de recort de les víctimes dels règims totalitaris tant nazis com a comunistes, de la mateixa manera Europa recorda a les víctimes del Holocaust el 27 de giner "
  10. "Actituts responsables dels parlaments nacionals sobre el reconeiximent dels crims comunistes com a crims de lesa humanitat, que conduïxquen a la llegislació adequada i al control parlamentari de dita llegislació"
  11. "debat públic efectiu sobre l'us indegut comercial i polític dels símbols comunistes"
  12. "continuació de les audiències de la Comissió Europea sobre les víctimes dels règims totalitaris, en vistes a l'elaboració d'una comunicació de la Comissió"
  1. "establiment en els estats europeus, que havien segut governats per règims comunistes totalitaris, de comités composts per experts independents en la tasca de recopilar i evaluar informació sobre les violacions dels drets humans baix el règim comuniste totalitari a nivell nacional con miras a colaborar estretament en un Comité d'experts del Consell d'Europa "
  2. "garantisar un marc llegal internacional clar en relació en l'accés lliure i sense restriccions als Archius que contenen l'informació sobre els crims del comunisme"
  3. "establiment d'un Institut Europeu de Memòria i Consciència"
  4. "organisació d'una conferència internacional sobre els crims comesos per règims totalitaris comunistes en la participació de representants de governs, parlamentaris, acadèmics, experts i ONG, els resultats dels quals es donaran a conéixer àmpliament en tot lo món"
  5. "ajust i revisió dels llibres de text de història europea per a que els chiquets puguen deprendre i ser advertits sobre el comunisme i els seus crims de la mateixa manera que se'ls ha ensenyat a evaluar els crims nazis"
  6. "l'extens i complet debat europeu sobre el història i el llegat comuniste"
  7. "Commemoració conjunta del vigèsim aniversari de la caiguda del Mur de Berlín el pròxim any, la massacre [[protestes de la Plaça Tiananmen de 1989] en la Plaça Tiananmen]] i els assessinats en Romania"

La Declaració cita la Resolució 1481 del Consell d'Europa aixina com "resolucions sobre crims comunistes aprovades per varis parlaments nacionals".[2]

La Declaració va ser precedida per l'Audiència Pública Europea sobre Crims Comesos per Règims Totalitaris

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Charles Recknagel. «How Much Do Western Europeans Know About Communist Crimes?». Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty. Archivat des d'el original, el 2012-02-02. Consultat el 2012-02-02.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Prague Declaration on European Conscience and Communism». Victims of Communism Memorial Foundation. Archivat des d'el original, el 20 de giner del 2012. Consultat el 2012-01-20.
  3. ↑ «Prague Declaration on European Conscience and Communism – Press Release». Victims of Communism Memorial Foundation. Archivat des d'el original, el 13 de maig del 2011. Consultat el 2011-05-10.
  4. ↑ «Meeting of the Reconciliation of European Histories Group». Reconciliation of European Histories Group. Consultat el 17 de maig del2011.
  5. ↑ (2011) «Politics of History in Estònia: Changing Memory Regimes 1987–2009», History of Communism in Europe (vol. 1), Bucharest: Zeta Books, pp. 243–265.