Llei sobre l'illegalitat del règim comuniste i la resistència contra ell

Monument a les Víctimes del Comunisme en Praga

La llei sobre l'illegalitat del règim comuniste i la resistència contra ell (en chec: Zákon o protiprávnosti komunistického režimu a o odporu proti němu, zákon č. 198/1993 Sb.) És una llei aprovada el 9 de juliol de 1993 en el Parlament de la República Checa. Este acte va declarar illegal al règim comuniste de Checoslovàquia (25 de febrer de 1948-23 d'abril de 1990) i organisació criminal al Partit Comuniste de Checoslovàquia. La major part de l'acte es formula com una resolució.

La resolució va convertir a la República Checa en el primer país de l'antic bloc de l'Est o estat successor en condenar oficialment un antic règim comuniste.

Text de l'acta en espanyol

198

LEY del 9 de juliol de 1993

sobre l'illegalitat del règim comuniste i sobre la resistència contra ell

El Parlament de la República Checa ha donat la seua aprovació a esta llei:

Conscient del seu deure com a parlament elegit democràticament per a fer front al règim comuniste, el Parlament de la República Checa:

declara que el Partit Comuniste de Checoslovàquia, els seus dirigents i membres són responsables de la forma de govern en el nostre país entre 1948-1989, especialment per la destrucció intencionada dels principis tradicionals de la civilisació europea, per les violacions delliberades dels drets humans i les llibertats, per la moral i el decliu econòmic acompanyat de delictes judicials i terror perpetrats contra els qui tenien opinions diferents, per la substitució d'una economia de mercat funcional per una economia directament controlada, per la destrucció dels principis tradicionals dels drets de propietat, per l'abús en l'educació, la ciència i la cultura per a fins polítics i ideològics, per la destrucció desconsiderada de la naturalea, i declara que en la seua activitat posterior el parlament honrarà este acte.

§ 1

(1) El règim comuniste i els qui ho varen promoure activament,

a) va privar als ciutadans de qualsevol possibilitat d'expressar lliurement la seua visió política, els va obligar a ocultar les seues opinions sobre la situació de l'estat i la societat i els va obligar a expressar públicament el seu consentiment en qüestions que consideraven una mentira o un delicte greu, tot açò es va portar a terme per persecució o amenaça de persecució contra ells mateixos i les seues famílies,

b) vulnerats sistemàtica i constantment els drets humans, en particular els de determinats grups polítics, socials i religiosos de ciutadans,

c) va violar els principis fonamentals d'un Estat democràtic i de dret, els acorts internacionals i els seus propis actes i, per lo tant, va colocar pràcticament la voluntat i els interessos del partit comuniste i els seus representants per damunt de la llei,

d) va utilisar instruments de poder contra els seus ciutadans, en particular: - els va eixecutar, va assessinar i va mantindre en presó o camps de treball; durant l'investigació i en el moment de l'encarcerament va utilisar métodos brutals contra ells, inclosa la tortura física i sicològica, i els va expondre a sofriments inhumans,

- els va privar arbitrariament de la seua propietat i va violar els seus drets de propietat,

- els va impedir eixercir la seua ocupació o funció i adquirir una educació superior o especialisada,

- els va impedir eixir lliurement del país i retornar lliurement,

- els va cridar al servici militar en Batallons Tècnics Auxiliars i Batallons Tècnics per temps illimitat,

i) per a conseguir els seus fins no va dubtar en perpetrar delictes, va possibilitar la perpetraació impune de delictes i va brindar beneficis injustificats a els qui havien perpetrat estos delictes i persecució,

f) aliat en una potència estrangera i des de 1968 va mantindre esta situació recolzant a les forces armades ocupants d'esta potència.

(2) Els que varen promoure el règim comuniste com a funcionaris, organisadors i instigadors en l'àmbit polític i ideològic són corresponsables dels crims i demés fets mencionats en l'incís 1.

§ 2

(1) Particularment sobre els fets mencionats en el § 1 incís 1 d'esta llei, el règim basat en l'ideologia comunista, que va governar l'estat i el destí dels seus ciutadans en Checoslovàquia des del 25 de febrer de 1948 fins al 17 de novembre de 1989, era criminal, illegítim i és digne de despreci.

(2) El Partit Comuniste de Checoslovàquia era una organisació criminal i despreciable; Açò també s'aplica a atres organisacions basades en la seua ideologia, que varen realisar activitats en l'objectiu de reprimir els drets humans i el sistema democràtic.

§ 3

La resistència dels ciutadans contra este règim, ya siga expressada per individus o per grups en forma de tumult o una atra activitat, ya siga expressada en el territori de l'Estat o en l'estranger, encara que estiga aliada en una potència democràtica estrangera, era llegítima, justa, moralment justificada. i és digna de respecte.

§ 4

Tots aquells que varen anar injustament perseguits pel règim comuniste i no varen prendre part en les activitats mencionades en el § 1 incís 1 d'esta llei, mereixen simpatia i satisfacció moral.

§ 5

El periodo comprés entre el 25 de febrer de 1948 i el 29 de decembre de 1989 no es tindrà en conte a l'hora d'evaluar la prescripció de delictes, si alguna persona no va ser condenada per raons polítiques incompatibles en els principis fonamentals de l'Estat de dret i de l'Estat democràtic.

/…/

§ 9

Uhde m. pags. (Portaveu de la Cámara)

Havel m. pags. (President de la República)

Klaus m. pags. (Primer ministre)

Esta llei entra en vigor l'1 d'agost de 1993.

Impugnació de la llei davant el Tribunal Constitucional de la República Checa

Despuix d'aprovar la llei, un grup de diputats comunistes (MP) va impugnar la llei davant el Tribunal Constitucional de la República Checa i va exigir que la llei fora declarada inconstitucional i nula. No obstant, el Tribunal Constitucional va dictaminar que la llei no violava l'orde constitucional de la República Checa i es va negar a anular-la. Segons el Tribunal Constitucional, encara que la llei és més una declaració política que un acte ordinari que regula drets i deures, és necessari per a fer front al règim i es pot fer en forma d'estatut si el Parlament aixina ho desija.^{cita requerida}