Declaració conjunta entre el papa Francisco i el patriarca de Moscou Cirilo I

La declaració conjunta del papa Francisco i el Patriarca Cirilo I es va realisar el 12 de febrer de 2016 durant la trobada entre Francisco, Bisbe de Roma i pontífex de l'Iglésia catòlica, i Cirilo de Moscou, Patriarca de Moscou i de totes les Rusias el primat de l'Iglésia ortodoxa russa. La reunió va tindre lloc en La Habana, Cuba. Va ser la primera volta que un papa i un Patriarca de Moscou i de totes les Rusias es varen reunir. En les notícies de la reunió va ser concebuda com un event simbòlic en el procés d'estretir les relacions entre l'Iglésia catòlica i l'Iglésia ortodoxa russa, que es varen separar en el Gran Cisma d'Orient.

La reunió i la declaració de trenta punts es va informar en els mijos de comunicació, especialment en Rússia, destacant la convocatòria conjunta dels dos líders per a posar fi a la persecució dels cristians en el Mig Oriente i les guerres en la regió. La declaració també va expressar l'esperança de que els firmants d'eixe acte ajudarien a contribuir al restabliment de l'unió de la cristiandad entre les dos iglésies. També atres temes varen ser mencionats en la declaració, incloent l'ateisme, secularismo, el consumismo, els refugiats, l'importància de la família, el matrimoni, i en relació en l'abort i l'eutanàsia. El document no va resoldre cap de les persistents diferències doctrinales i eclesiàstiques entre les dos iglésies, pero conté un compromís en el matrimoni d'acort en la Declaració de Balamand, aixina com el conflicte en Ucrània. l'Iglésia greco-catòlica ucraniana i uns atres en Ucrània varen criticar més tart.

Història

El Cisma d'Orient va deixar dividit el món cristià entre l'Orient grec i l'Occident llatí. Es varen fer intents en els sigles següents per a posar fi a la divisió, tals com el Segon Concilie de Lió en 1274 i el Consell de Florencia 1439 pero abdós varen fracassar. Més recents intents d'aproximació de la relació entre les iglésies, incloent la Declaració catòlic-ortodox 1965 de continuar en la trobada entre el papa Pablo VI i el Patriarca Atenágoras I Ecunémico de Constantinopla en Jerusalem. Despuix d'esta reunió i esta declaració, vàries reunions , visites i events simbòlics es va portar a terme la participació dels catòlics i líders ortodoxos (incloent els punts de vista del papa Juan Pablo II, i especialment entre varis papes i Bartolomé I de Constantinopla), pero mai una trobada entre un papa i un líder de l'Iglésia ortodoxa russa. la primera volta que un papa va visitar un país predominantment ortodox de l'est va ser en 1999, quan Juan Pablo II va visitar Romania.

Els intents havien tingut lloc per a celebrar la reunió entre el papa i el Patriarca rus, pero no varen tindre èxit. Des de la caiguda del comunisme tensions entre les iglésies aument, ya que va començar "per a moure les peces." Va haver negociacions en els anys 90 per a una possible reunió entre Alexis II Patriarca de Moscou i el papa Juan Pablo II. D'acort en l'Oficina de Democràcia, Drets Humans i treball, les dos iglésies han establit un grup de treball conjunt, que es va reunir en maig i setembre de 2004 per a examinar qüestions específiques. Els representants d'abdós iglésies varen dir que el grup de treball va contribuir a un millor ambient. En un gest de reconciliació en agost de 2004, Juan Pablo II va presentar una còpia de l'icon de el XVIII de La nostra Senyora de Kazan de l'Allunte II. En maig, el llavors metropolita Kirill es va reunir en el papa Benedicto XVI en la Ciutat del Vaticà i varen decidir participar intensament per a treballar de manera cooperativa. La possibilitat d'una reunió entre Cirilo de Moscou (elegit patriarca en 2009) en Benedicto XVI va ser explorada abans de la renúncia de Benedicto XVI en març de 2013, i Benedicto es va reunir en el futur Patriarca Cirilo en Roma en 2006, quan Cirilo va ser el portaveu del Departament de Relacions externes de l'Iglésia en el Patriarcat de Moscou.

La reunió d'La Habana

L'agenda de la trobada va ser alvançada pel Departament de Relacions Exteriors Eclesiàstiques del Patriarcat de Moscou a través de Hilarión de Volokolamsk:

"La situació actual en Mig Orient, Àfrica del Nort, Àfrica Central i atres regions en que extremistes porten a terme un verdader genocidi de cristians requerix mides urgents de cooperació entre les Iglésies".

Despuix de la reunió es va firmar una declaració conjunta en rus i italià, i es va realisar una cerimònia d'entrega de regals. La trobada en el Patriarca ortodox rus en La Habana va ser calificat com "un moment històric i una gran alegria per al papa", segons el portaveu de la Santa Sèu, Federico Lombardi. La declaració conjunta d'abdós líders pondera que la trobada s'haja realisat en Cuba, "un símbol d'esperança del Nou Món i dels dramàtics acontenyiments de l'història del sigle XX".

"Conscients de molts obstàculs que cal superar, esperem que la nostra trobada contribuïxca a l'obtenció de l'unitat manada per Deu, per la que Crist havia resat. Que la nostra trobada inspire als cristians de tot lo món per a invocar en el nou fervor al Senyor, orant sobre la plena unitat de tots els seus discípuls"

Senyala el document conjunt.