Anar al contingut

Deadalive

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«Deadalive» (o «DeadAlive») és el quinzé episodi de l'octava temporada de la série de televisió de ciència ficció The X-Files. Va ser escrit pels productors eixecutius Chris Carter i Frank Spotnitz, i va ser dirigit per Tony Wharmby. Explora l'arc narratiu de la mitologia extratrerrestre de la série. Despuix de la seua estrena en Amèrica del Nort l'1 d'abril de 2001, va rebre una calificació Nielsen de 7,3 i va ser vist per 12,4 millons d'espectadors. Va obtindre crítiques mixtes; Si be la majoria dels crítics estaven contents en la tornada de l'actor David Duchovny, alguns varen criticar els forats en la trama de l'episodi. Més tart va guanyar l'últim premie Emmy del programa, per Maquillage Sobreixent.

La temporada se centra en els agents especials de l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI), Dana Scully (Gillian Anderson) i el seu nou soci John Doggett (Robert Patrick), despuix de l'abducció extraterrestre i la mort del seu ex soci, Fox Mulder (Duchovny), els qui treballen en casos vinculats a lo paranormal, coneguts com a expedients X. En este episodi, l'agent Mulder és enterrat. En acabant de que el cos de l'abducido Billy Mills (Zachary Ansley) reviu abans d'una autòpsia, l'assistent del director Walter Skinner (Mitch Pileggi) ordena que s'exhume el cos de Mulder. Quan el cos de Mulder és descobert, es descobrixen signes vitals dèbils. Mentrestant, l'agent rebel del FBI Alex Krycek (Nicholas Lligga) usa una infecció de nanobot en la sanc de Skinner com a palanca per a obligar-ho a matar al fill per nàixer de Scully. Finalment, Mulder reviu i es reunix en Scully.

«Deadalive» va ser una fita en el història de la série, reintroduciendo a Duchovny despuix de la seua abducció per extraterrestres que planejaven colonisar la Terra en el final de la sèptima temporada «Requiem». Spotnitz i Carter deliberadament varen escriure i varen estructurar l'episodi de tal manera que implicava que Duchovny havia segut eliminat de la série. «Deadalive» va presentar vàries escenes de maquillage elaborat, que l'artiste principal d'efectes de maquillage Matthew Mungle solament va tindre sis dies per a completar. L'episodi ha segut analisat pels seus temes de malaltia, sofriment, curació, salvació i resurrecció; Mulder aparentment resucitant d'entre els morts ha segut vist com una alusió a la resurrecció de Jesús.

Argument

Erro al crear miniatura:
Gillian Anderson és Dana Scully.

Trasfondo

En el final de la sèptima temporada «Requiem», l'agent especial del FBI Fox Mulder (David Duchovny) va ser abducido per extraterrestres.[1] En l'estrena de l'octava temporada «Within», John Doggett (Robert Patrick) va prendre el seu lloc en els expedients X i va treballar en Dana Scully (Gillian Anderson) per a trobar a Mulder.[2] En «This Is Not Happening», Scully, Doggett i el subdirector del FBI, Walter Skinner (Mitch Pileggi), varen descobrir varis abducidos que varen retornar. Encara que casi tots estaven en estat crític, un cult ovni, dirigit pel misteriós Absalom (Judson Scott), estava usant els poders curativos de Jeremiah Smith (Roy Thinnes) per a tractar als abducidos. Scully es va dirigir al seu recint, solament per a descobrir el cos sense vida de Mulder en el bosc.[3]

Events

Tres mesos despuix del funeral de Mulder, a Doggett se li oferix una transferència dels expedients X. Es dona conte de que si es va, l'oficina estarà tancada, ya que Scully pronte estarà de baixa per maternitat. Mentrestant, un barco peixquer troba el cos en descomposició de Billy Mills (Zachary Ansley), un abducido que va ser raptat al mateix temps que Mulder. Quan Mills reviu en la taula de autòpsia, Skinner, a pesar de les objeccions de Doggett, ordena que el cos de Mulder siga exhumat i dut a un hospital, per temor a que haja segut enterrat viu. Quan s'obri l'ataüt, un Mulder en descomposició, contràriament a totes les expectatives científiques, mostra uns dèbils signes vitals. Mentrestant, Scully nota que Mills (ara en soport vital) té dos clapits cardíacs.

El subdirector Alvin Kersh intenta sense èxit convéncer a Doggett de que deixe d'investigar l'aparent mort de Mulder. Poc temps despuix, mentres Skinner camina per un passadiç, Alex Krycek (Nicholas Lligga) activa nanobots que prèviament havia colocat en el torrent sanguíneu de Skinner com a chantage. En un ascensor, Krycek es revela a un Skinner dolorit i li explica que té una vacuna que podria salvar la vida de Mulder. No obstant, solament li la donarà si Skinner pot assegurar-se de que Scully no done a llum al seu bebé per raons que no revela. Més tart, solament en el seu llit de hospital, Mills recupera el coneiximent i es ducha. Mentres ho fa, la seua carn en descomposició cau, revelant un cos saludable davall. Mills els diu a Scully i Doggett que els extraterrestres que lo abdujeron estan tractant de salvar a l'humanitat. Scully, no obstant, rep un informe de laboratori que revela que el ADN de Mills ha canviat substancialment; ara és un nou ser. Skinner despuix li diu a Scully que existix una cura per a la malaltia de Mulder, pero no explica les demandes de Krycek.


A partir de les seues troballes mèdiques, Scully descobrix que un virus extraterrestre manté vius als abducidos el temps suficient per a provocar una transformació genètica radical, similar a la que va experimentar Mills. En acabant de que Scully li conta a Doggett sobre la transformació, este visita a Absalom, qui creu que els abducidos estan sent resucitats i convertits en extraterrestres que terminaran per conquistar la Terra. Skinner, esgarrat per la seua decisió, retira a Mulder del soport vital per a que Krycek no s'ixca en la seua. Doggett, no obstant, atrapa a Skinner en el seu intent. Skinner explica les demandes de Krycek, pero Doggett argumenta que abdós opcions no són raonables perque el fill de Scully morirà o Mulder sucumbirà al virus. Doggett intenta localisar a Krycek en l'estacionament de la sèu del FBI, pero Krycek casi ho atropella en un auto i destruïx la vacuna abans d'escapar. Abatut, Doggett retorna a l'hospital i li diu a Skinner que va fer be en no confiar en Krycek.

Doggett troba a Scully preparant a Mulder per a la vacuna ara destruïda; ella li diu a Doggett que mantindre a Mulder en soport vital estava accelerant l'incubació del virus, i que Skinner efectivament va salvar la vida de Mulder en traure-ho. Ella afirma que podrà usar una combinació de medicaments antivirals per a matar el virus si poden conseguir que ell i la seua temperatura s'estabilisen. Més tart, Scully se senta junt al llit de Mulder quan recupera el coneiximent. Mira fijament a Scully i pregunta: «¿Quí eres?». Al principi, Scully pensa que Mulder no la recorda. No obstant, ràpidament es dona conte de que en realitat està jugant una broma. riu i Mulder pregunta: «¿Algú em va estranyar?». Scully respon en llàgrimes. Més tart en el FBI, Kersh expressa la seua decepció perque Doggett no va seguir el seu consell d'abandonar el cas de Mulder i rescindix la seua oferta d'ascendir-ho. Doggett indica que seguirà treballant en els expedients X en Scully i Mulder.[4]

Producció

Escritura

El productor eixecutiu Frank Spotnitz (esquerra) i el creador de la série Chris Carter (dreta) coescribieron l'episodi.


Al començ de la sèptima temporada, varis membres de l'elenc i de l'equip varen sentir que seria l'última del programa.[5] Desijant el tancament si el programa es cancelava, el creador de X-Files Chris Carter va dur varis personages del pilot de la série per al final de temporada «Requiem»; açò va incloure més notablement a Billy Mills, interpretat per Zachary Ansley. En acabant de que es va confirmar una octava temporada del programa, la mitologia de l'arc de l'història extraterrestre en curs per a la série va canviar per raons tant pràctiques com a artístiques. El exprotagonista de la série, David Duchovny, va deixar la participació a temps complet en la série despuix d'una llarga demanda durant la temporada anterior.[6] Per a reemplaçar-ho, els productors del programa varen contractar a Robert Patrick, encara que Duchovny finalment va accedir a retornar per a la mitat dels episodis de l'octava temporada. Com a tal, «Deadalive» va ser un dels primers episodis en els que Duchovny va participar a temps complet.[7] Ademés, Frank Spotnitz, productor eixecutiu i coguionista de «Deadalive», va senyalar que la mitologia original del programa s'havia «retirat» molt abans en «One Són» i «Closure».[8] Per a crear un «nou capítul» en la mitologia i solucionar l'absència de Duchovny, la trama de l'octava temporada es va centrar en gran mida en la busca de Mulder en la primera mitat i l'introducció dels supersoldados en la segona.[9] Pel canvi d'estil i actors, Carter va sentir que l'octava temporada de The X-Files era el final de la «era Mulder-Scully».

Spotnitz volia que «Deadalive» s'obrira d'una manera que sorprenguera als espectadors i els fera vore l'episodi complet. Va aplegar a la conclusió de que la millor manera de fer açò era mostrar el funeral de Mulder. Va sentir que «la mort del héroe [de la série] va ser lo suficientment impactant», pero que ningú esperava que «Deadalive» escomençara descaradament en un funeral.[10] Va explicar: «Pero ací en realitat estem enterrant a l'home... simplement espentant alguna cosa lo més llunt possible perque l'audiència no pot creure que lo estigues fent».[11] El funeral va ser costós de filmar; varis actors, com Sheila Larken, que va interpretar a la mare de Scully, varen necessitar volar específicament per a l'escena. Spotnitz va dir més vesprada: «És molts diners per a gastar, pero, ya saps, realment no podies fer el funeral de Mulder sense tindre'ls allí, aixina que vàrem fer tot això».[12] A pesar de que el programa va ser filmat en Califòrnia i baix una «gran pressió financera», es va usar neu real para les prens en primer pla [13] i el fondo es va pintar de blanc en posproducció.[14] Spotnitz més vesprada va cridar a la seqüència «una escena divertida per a escriure i posar en escena» i «una gran provocació».[15][16]


A petició de Duchovny, Spotnitz i Carter varen escriure un paper més important de lo habitual per a Skinner,[17] plantejant-li el «dilema moral» de matar o no al fill nonato de Scully o a Mulder.[18] Al final, Spotnitz va calificar els efectes de les seues accions, particularment les seqüeles de llevar-li el soport vital a Mulder, un «bon tipo de gir inesperat».[19] El paper de Scully en «Deadalive» es va basar en part en la película de 1954 Magnificent Obsession, en el que el comportament d'un jove fa que accidentalment deixara cega a una dòna. Per a expiar este gir dels acontenyiments, es convertix en mege per a curar-la. Spotnitz va senyalar que «eixa película estava en la meua ment i no en el bon sentit quan imaginàvem a Scully en esta sala d'operacions a on s'estava treballant en Mulder».[20]

Rodage i efectes

«Deadalive» va ser el segon episodi dirigit per Tony Wharmby, despuix de «Via Negativa», escrit per Spotnitz. Spotnitz despuix va elogiar la direcció de «Deadalive» com a «fantàstica».[21] La major part de l'episodi, com uns atres de les temporades sis a nou, es va filmar en l'àrea de Los Àngeles i les seues afores.[22] Spotnitz va conseguir assegurar fondos suficients per a permetre que l'escena de l'arrastrero de peixca fora filmada front a la costa de Los Àngeles, una situació en la que estava «molt complagut».[23] També va dir que en acabant de que la série es mudara de Vancouver despuix de la quinta temporada, el set del edifici J. Edgar Hoover es va tornar més important per a l'espectàcul que abans. Per esta raó, l'escena en la que Skinner es derroca va ser filmada casi en la seua totalitat en un plató de passadiç del FBI. Esta seqüència recorda l'episodi de la sexta temporada «S.R. 819», que mostrava a Skinner sent enverinat en nanobots per Krycek.[24]

Melada de fraula, entre atres coses, es varen usar per a crear l'efecte de muda de carn.


L'artiste d'efectes de maquillage Matthew Mungle va ser el responsable de retratar la descomposició dels cossos de Mulder i Mills. Spotnitz va quedar particularment impressionat en l'escena de l'autòpsia de Mills, calificant-la de «alguna cosa nou que fer [en] l'última etapa del joc».[25] Ya que els cossos humans que s'han descompost en l'aigua es tornen «grotescamente... desfigurados», el cos de Mills era «una versió atenuada de lo que seria la realitat».[26] Per a crear l'escena, es varen usar vendajes d'algeps per a crear un mòle de la part davantera i atrassera del cos de Ansley; estos, a la seua volta, es varen utilisar per a crear un algeps de fibra de vidre. Açò va ser esculpido en argila d'aigua per a crear l'apariència d'un cos unflat. Posteriorment, es va fer un mòle de l'argila i es va crear un trage de cos en làtex. A mida que alvançava el proyecte, Mungle va enviar fotos a Carter, qui va donar l'aprovació final.[27] En l'escena de la ducha de Mills, es va colocar una mescla de «moc roig», que incloïa melada de fraula, sobre la pell de Ansley. Després es va colocar pell falsa, creada a partir de peces primes d'uretano, damunt d'esta mescla i es va bombejar aigua tébea per a crear l'ilusió de muda de carn. Segons els informes, Mungle solament va tindre sis dies per a completar les pròtesis per a l'episodi.[27][28] Mungle va senyalar més vesprada que en acabant de que li varen dir lo que implicaria l'escena, va preguntar: «si podem resoldre alguna cosa, ¿podríem mostrar-ho en la televisió?»[27] Mentres que l'estudi va aprovar el metraje, Spotnitz més vesprada va cridar a la seqüència «terriblement gràfica»; es va sorprendre de que la seqüència passara la censura, ya que seria difícil mostrar-l'en una película en classificació PG.[27][29]

Pel contracte de Duchovny, solament estava disponible per a filmar certs dies. Spotnitz va comentar sobre l'ironia de «pagar tots estos diners per a obtindre els servicis [de Duchovny] per un temps llimitat» solament per a que passe la major part de l'episodi «en un llit de hospital, semimuerto».[30] Més tart va llamentar l'accés llimitat a Duchovny, ya que impedia el «us més satisfactori de l'actor o personage».[31] Algunes escenes en Mulder varen ser filmades en diferents persones. Per eixemple, l'escena en la que s'exhuma a Mulder va ser filmada en un doble que duya una caraça en el rostre de Duchovny. La maquilladora principal Cheri Montesanto-Medcalf va dir més vesprada: «Va ser lluent, perque ningú ho sabia».[32] Para les prens del doble de risc i de Duchovny més alvance en l'episodi, va usar clares d'ou i una caraça facial per a donar-li a la pell de Mulder un «efecte de pell seca i badada realment genial».[27]

Referències

  1. ↑ Shapiro, 2000, pp. 266-277.
  2. ↑ «Within» (en anglés). BBC Cult. British Broadcasting Company. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2009. Consultat el 8 d'octubre de 2021.
  3. ↑ «This Is Not Happening» (en anglés). BBC Cult. British Broadcasting Company. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2007. Consultat el 6 de juny de 2022.
  4. ↑ «Deadalive» (en anglés). BBC Cult. British Broadcasting Company. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2007. Consultat el 6 de juny de 2022.
  5. ↑ «[1]», Llig Enterprises. Consultat el 4 de juny de 2024 (en anglés).
  6. ↑ Kessenich, 2002, p. 80.
  7. ↑ Kessenich, 2002, p. 145.
  8. ↑ Spotnitz, 2005. 33:36-34:02
  9. ↑ Spotnitz, 2005. 8:42-10:47
  10. ↑ Spotnitz, 2005. 0:27-0:47
  11. ↑ Spotnitz, 2005. 0:47-0:55
  12. ↑ Spotnitz, 2005. 1:21-1:40
  13. ↑ Spotnitz, 2005. 0:59-1:09
  14. ↑ Spotnitz, 2005. 1:09-1:16
  15. ↑ Spotnitz, 2005. 0:20-0:26
  16. ↑ Spotnitz, 2005. 1:50-1:54
  17. ↑ Spotnitz, 2005. 36:03-36:11
  18. ↑ Spotnitz, 2005. 30:57-31:08
  19. ↑ Spotnitz, 2005. 39:33-39:43
  20. ↑ Spotnitz, 2005. 38:45-39:19
  21. ↑ Spotnitz, 2005. 7:06-7:08
  22. ↑ Fraga, 2010. passim
  23. ↑ Spotnitz, 2005. 6:43-6:45
  24. ↑ Spotnitz, 2005. 18:27-19:02
  25. ↑ Spotnitz, 2005. 7:38-7:45
  26. ↑ Spotnitz, 2005. 8:17-8:19
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 «Disfigured Corpses and Moldy FBI Agents Lead Team to Emmy Award».CFQ.34(2)
    46–47.
  28. ↑ «» (en anglés).
  29. ↑ Spotnitz, 2005. 22:24-22:26
  30. ↑ Spotnitz, 2005. 2:24-2:30
  31. ↑ Spotnitz, 2005. 2:38-2:42
  32. ↑ Hurwitz y Knowles, 2008, p. 192.

Bibliografia

  • (2011) We Want to Believe (en anglés), Cascade Books. ISBN 9781606083611.
  • Erica, Fraga (2010). LAX-Files: Behind the Scenes with the Los Angeles Cast and Crew (en anglés), CreateSpace. ISBN 9781451503418.
  • (2008) The Complete X-Files (en anglés), Insight Editions. ISBN 9781933784809.
  • Kellner, Douglas (2003). Media Spectacle (en anglés), Routledge. ISBN 9780415268288.


Referències