Anar al contingut

De sexu plantarum epistola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rudolf Jakob Camerarius.

De sexu plantarum epistola («Epístola sobre el sexe de les plantes») és una obra escrita per Rudolf Jakob Camerarius, publicada en 1694, que marca el descobriment de la reproducció sexual en les plantes. La comprovació de l'existència de sexualitat en les plantes va ser un descobriment científic fonamental, no solament per a la Botànica, sino per a tota la Biologia, ya que va demostrar l'existència de fenomens fisiològics comuns a les plantas i als animalés.

L'obra és una carta de 80 pàgines escrita en llatí per Camerarius, Professor de Medicina i director del jardí botànic de Tubinga (Alemània), i dirigida al científic Valentinus, professor de Medicina en Giessen. En primer lloc, Camerarius va revisar tota la lliteratura existent sobre la reproducció de les plantes, les que des dels temps d'Aristóteles eren considerades entitats asexuadas, per a després concentrar-se en l'estructura de la flor. Aixina, va descriure l'estructura bàsica d'eixe orgue en diferents famílies de plantes i, en particular, va prestar especial atenció al polen produït per les anteras i al pistil, que du els òvuls. A través de les seues observacions de flors hermafroditas i aquelles que produïxen les espècies dioicas, Camerarius va raonar que en estes últimes espècies en les que les anteres i els pistils es troben separats, el polen devia ser transportat des de les anteres fins al pistil per a que es produïxquen les llavors. Va deduir, ademés, que les espècies dioicas eren els organismes adequats per a poder comprovar el seu hipòtesis. Treballant en plantes dels gèneros Morus, Mercurialis i Zea, va demostrar que les plantes femenines cultivades en aïllament d'atres plantes no produïen fruts ni llavors. Ademés, va observar que si s'eliminaven les inflorescèncias que duen les anteres de les plantes de dacsa (Zea) (és dir, no hi ha font de polen) la planta tampoc produïa llavors.

Este treball va tindre gran transcendència ya que va posar en evidència el caràcter sexual de les flors, òrguens que a partir de llavors adquiririen gran importància com a criteri en la classificació de les plantes. En l'idea de Camerarius sobre la sexualitat de les flors es va iniciar l'obra d'un dels botànics més influents en el desenroll posterior de la ciència dels vegetals: Carlos Linneo.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • V. Žárský, J. Tupý. 1995. [enllaç trencat]. Sexual Plant Reproduction 8: 375- 376 DOI 10.1007/BF00243206