Darshana Upanishad (Plantilla:Lang-sa, Donarśana Upaniṣad) o Yoga Darshana Upanishad és un Upanishad menor del hinduismo creat entre els sigles I a. C. i III d. C. Escrit en sánscrito, és classificat com un dels 20 Upanishads de yoga en els quatre Vedas.[1] És considerat com un dels 16 Upanishads més antics i la base per a la filosofia hindú.[2]
El text presenta al yoga de manera similar a l'estil dels [[Yoga sutra| más antiguos y la base para la filosofía hindú.[3]
El texto presenta al yoga de manera similar al estilo de los de Patañjali en huit etapes yóguicas ascendents i seqüencials. A diferència dels ]] de Patañjali en ocho etapas yóguicas ascendentes y secuenciales. A diferencia de los , el Darshana Upanishad inclou conceptes de kundalini com els nāḍī i l'interacció entre les , el Darshana Upanishad incluye conceptos de kundalini como los nāḍī y la interacción entre las i els y los .[4] L'objectiu final del yoga, afirma el .[5] El objetivo final del yoga, afirma el , és el autoconocimiento i la realisació de l'identitat de l'ànima (Atman) en la realitat universal (Brahman).[6][7][8]
El Donarśana Upaniṣad consta de dèu capítuls (khanda) i 209 versos (shloka). El contingut del llibre es desenrolla en la forma d'un diàlec entre Bhagavan Dattatreya (una encarnació de Vishnu) i el seu discípul Sankriti. El llibre s'estructura de la següent manera:[10]
Versos preliminars
Primer khanda: 25 shlokas, descriu les restriccions (yamas)[11]
Segon khanda: 16 shlokas, brinda una llista de disciplines (niyama)[11]
Quart khanda: 63 shlokas , es descriu el sistema de canals energètics en el cos (nadi i prana)[11]
Quint khanda : 14 shlokas, és una extensió del khanda anterior i expondre sobre cóm purificar els nadis[12]
Sext khanda : 51 shlokas , s'expon una teoria general del control de la respiració (pranayama)[12]
Sèptim khanda: 14 shlokas, tracta sobre l'educació i aïllament dels sentits (pratyahara)[12]
Octau khanda: 9 shlokas, expon sobre cóm fixar l'atenció en un sol punt (dharana)[12]
Nové khanda: 6 shlokas, tracta breument sobre la meditació profunda (dhyana)[12]
Dècim khanda : 12 shlokas, és la conclusió precedida per un elogi a l'unió en lo Absolut (samadhi)[12]
Versos finals
En el primer khanda, Bhagavan Dattatreya inicia explicant-li al seu discípul sobre els 8 branques del yoga: yama, niyama, asana, pranayama, prathyhara, dharana, dhyana i samadhi.[13] Aixina mateix, enumera també els dèu tipos de restriccions o yamas: ahiṃsā (no violència), satya (veritat), brahmacharya (ascetisme), daya (compassió), arjava (sinceritat, franquea i no hipocresia), asteya (no furtar en acte, paraula o pensament), kṣamā (perdó), dhrti (fermea, determinació, constància), mitāhāra (moderació en l'alimentació) i saucha (purea en la ment, paraula i el cos).[10] Sobre el ahiṃsā, els shloka 7 i 8 exponen:
El Darshana Upanishad també és conegut com Shri Jabala Darshana Upanishad, Donarśanopaniṣad, Jabala Darshana Upanishad i Yoga Darshana Upanishad.[15][16]
↑Larson, Gerald James i Bhattacharya, Ram Shankar (2008). Yoga : Índia's Philosophy of Meditation, 1ra edició, Motilal Banarsidass, p. 600. ISBN 81-208-0307-8.
Saraswati, Swami (2018). Yoga Darshana Upanishad: Ancient Insight Into the System of Ashtanga Yoga (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 9781720965312.
