Anar al contingut

Dalbergia latifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dalbergia latifolia (Dalbergia latifolia)


Dalbergia latifolia, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les fabàcees que té una fusta noble de gran importància econòmica. La Dalbergia ha segut assignada recentment al clado Dalbergieae.[1]

Distribució i hàbitat

És originària dels terrenys poc elevats de la selva forestal monsònica de l'Est de l'Índia. El principal nom comercial en castellà és Palisandro de l'Índia. Els noms vernàculs més comuns són Beete i Sitsal. L'arbre aplega als 40 m d'altura i és de full perenne encara que localment algunes poblacions de l'espècie són caducifolias.


Descripció

Té el full compost pinnada. La flor és arracimada en flors blanques. L'arbre té la corfa grisa que es pela en fibres llargues. En les zones monsòniques de bosc caducifolio l'arbre soporta fortes sequies.

Plagues

Patix l'atac del fonc Haematonectra haematococca que causa dany en els fulls i el duramen de la corfa, sobretot en les plantacions de l'Illa de Java. En l'Índia els arbres estan somesos a diversos danys causats per les espècies de Phytophora, un gènero de verdet aquàtic.

Usos

L'arbre Dalbergia latifolia produïx una fusta densa, dura i pesada. Si es cura be, és resistent als insectes i a la pudrición. Es cultiva com a arbre de plantació forestal tant en l'Índia continental com en Java. Els boscs resultants són molt espessos en masses homogénees de l'espècie citada. El resultat és una fusta comercial de gran acceptació en troncs drets i de gra recte. S'utilisa per a construir mobiliari d'alt valor en mans d'experts ebanistas i també per a fabricar instruments musicals de corda. Són molt apreciats els aparadors i armaris que solen ser de chapa (no massiços), ya que aixina es treballa i aprofita millor la fusta. S'usa també per a mobles d'exterior, com a fusta curvada al vapor i per a tornejats (peces d'escacs, paraulotes de billar, etc) En guitarres, la fusta de Palosanto de l'Índia s'usa en guitarres d'artesania. En este cas se sol amprar per al fondo i la faixa lateral.


Usos de la fusta de Palosanto d'Índia (Dalbergia latifolia) per a instruments musicals El Palosanto de l'Índia (Dalbergia latifolia) és una fusta noble que destaca per la seua bellea, la seua durabilitat i, sobretot, per les seues excepcionals propietats acústiques. És un material preciós en la construcció d'instruments musicals d'alta gama, especialment en Instrument de corda.

Propietats sonores El Palosanto de l'Índia és una fusta per a guitarra acústica [1] que s'ha utilisat des de 1960, una de les fustes favorites de luthiers i músics de tot lo món per les seues propietats sonores. Calidea i riquea: sò càlit, ric i profunt, en matisos complexos que ho convertixen en una fusta ideal per a instruments que busquen un to expressiu i en gran personalitat.

Sustain i proyecció: posseïx un bon sustain, lo que significa que les notes vibren durant un temps prolongat despuix d'haver segut pulsades o colpejades, i una excelent proyecció, permetent que el sò de l'instrument s'escolte en claritat i potència. Versatilitat: s'adapta a una àmplia varietat d'estils musicals i s'utilisa tant en instruments clàssics com en instruments moderns, especialment valorada per a la construcció de guitarra clàssica, acústica i també flamenca.

Parts de l'instrument Les propietats sonores del Palosanto de l'Índia ho convertixen en una fusta ideal per a l'elaboració de diverses parts dels instruments musicals. Fondos i rogles: En alguns instruments com a guitarres clàssiques o acústiques, el cos pot ser de Palosanto de l'Índia, lo que aporta un sò càlit i resonante. Diapasones: En el diapasón, la peça sobre la que es pressionen les cordes, sol és molt utilisat el Palosanto de l'Índia en guitarres, baixos i atres instruments de corda. Açò es deu a que la seua durea i densitat aporten una durabilitat prolongada davant el desgast provocat pel guitarriste en tocar. Ponts: El pont, que és la peça que transmet les vibracions de les cordes al cos de l'instrument, també pot ser d'esta fusta en guitarra clàssica i acústica.

Espècies relacionades

Existixen espècies relacionades en el Palosanto de l'Índia, cada una d'elles oferix distintes característiques estètiques i sonores. Bois de Rose, en sò càlit, Cocobolo, en un bon sustain o Ziricote, en una àmplia varietat d'harmònics.

Regulació comercial

Baixe la protecció del 'Indian Forest Act' de 1927 el govern indi considera illegal tota l'exportació d'esta fusta que no siga de plantacions (fusta no cultivada). La forta demanda i els alts preus que esta valiosa fusta té en el mercat maderero exigixen una estricta vigilància per part de les Autoritats. En anterioritat a esta data l'extracció de 'Palosanto de l'Índia' duya camí de la seua devastación. Cal tindre en conte que l'espècie té un creiximent especialment llent. Les plantacions comercials varen escomençar en el XIX pero no varen tindre molta expansió pel seu llarc cicle econòmic. Solament hi ha plantacions en els països citats: Índia i Java. Molts usos d'esta fusta que en temps passats varen ser assequibles han tingut que utilisar atres varietats menys costoses, per eixemple la Dalbergia sissoo o Sisu). En concret en la construcció de cases i cabanyes prefabricar.


Taxonomia

El gènero va ser descrit per William Roxburgh i publicat en Plants of the Coast of Coromandel 2: 7, pl. 113. 1798.[2]

Sinonímia
  • Amerimnon latifolium (Roxb.) Kuntze
  • Dalbergia emarginata Roxb.[3][4]

Referències

  1. ↑ w:en:Dalbergieae
  2. ↑ «Dalbergia latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de març de 2015.
  3. ↑ «Dalbergia latifolia». The Plant List. Consultat el 24 de març de 2015.
  4. ↑ «Dalbergia latifolia». International Legume Database & Information Service. Consultat el 24 de març de 2015.

Bibliografia

  1. Gillett, J.B. et al. (1971) Papilionoideae. In: Fl. Trop.I. Africa, Milne-Redhead & Polhill
  2. Sanjappa, M. (1992) Legumes of Índia. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
  3. Polhill, R, M. (1990) Legumineuses. In: Flore dones Mascareignes, Vol 80. J. Bosser et a
	# Ali, S.I. (1977) Papilion. In: Flora of West Pakistan, No 100.
  1. Thothathri, K (1987) Taxonomic Revision of the Tribe Dalbergieae in the Indian...
  2. Rudd, V.I. (1991) A Revised Handbook of the Flora of Ceylon 7: 108-381.
  3. Ohashi, H. (1979) Leguminosae In: Hara & Williams: EnumerationFlwingPl. Nepal2: 103-
  4. Saxena, H.O. & Brahman, M. (1994) The Flora of Orissa (Ranunculaceae to Fabaceae)

Enllaços externs

Commons