Dahlia coccinea
.jpg){kind=link}
La dalia roja o chalihuesca (Dahlia coccinea) és una espècie de planta de la família de les compostes (Asteraceae). És una herba perenne de fins a 3m d'altura en flors taronges o roges lluentes. Es distribuïx principalment en Mèxic i Guatemala.[1] Viu en una gran diversitat d'hàbitats templats. És un dels ancestros de les dalias ornamentals.[2] les raïls tuberosas de la Dahlia coccinea (similars als tubèrculs), que tenen un alt valor nutricional, eren consumits com a aliment en el Mèxic prehispánico. Este us en gran part es va extinguir despuix de la Conquista espanyola.[3][4] La dalia roja és la flor nacional de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Dahlia coccinea és una planta perenne, herbàcea, d'entre 0.4 i 3 m d'altura, en raïls tuberosas. Els talles són purpúreos o verts, erectos, estriados, glabros o escassament pilosos. Els fulls, pinnadas a tripinnado-compostes, tenen màrgens crenado-serrats i medixen fins a 35 cm de llarc.
La inflorescència és una cabezuela gran, erecta o inclinada, en 8 lígulas roges, anaranjadas o groguenques. El capítul inclou de 70 a 160 flors grogues hermafroditas d'al voltant d'1 cm de llarc. El frut és un aquenio negruzco de 0.8 a 1.3 cm de llarc.[1] Florix en la estació plujosa.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Dahlia coccinea es distribuïx en casi tot Mèxic, des de Chihuahua i Tamaulipas al nort i adinsant-se a Guatemala al sur,[1] des dels 500 fins als 3350 m s. n. m.[5] És una planta ruderal en predilecció pels espais solejats, per lo que colonisa de modo oportuniste els espais pertorbats de boscs madrenses de pi-encino, mesófilos de montanya i tropicals caducifolios, aixina com pasturageés induïts i camps de cultiu.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Les raïls suculentes de Dahlia coccinea tenen un alt valor nutricional, ya que aporten una gran cantitat de proteïna i fibra alimentària; respectivament, 16.4 i 31.3 g per cada 100 g.[3] Ademés, és una bona font d'inulina.[5] No obstant, el seu consum es troba en virtual desús en l'actualitat.
Aparte del seu cultiu com a planta ornamental, se li atribuïxen diversos usos medicinals. Es reporta la seua ocupació en el combat del herpes labial, la tós, els còlics i les flatulèncias.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dahlia coccinea va ser descrita en 1794 per Antonio José de Cavanilles en Icones et Descriptiones Plantarum 3(2): 33–34, t. 266.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]Dahlia: nom genèric dau en honor del mege i botànic suec Anders Dahl (1751−1789)
coccinea: epítet latino que significa "de color escarlata"[7]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Bidens cervantesii (Lag.) Baill. ex B.D.Jacks. [illegítim]
- Bidens coccinea (Cav.) Baill.
- Dahlia acutiflora Moc. & Sessé ex DC. [inválido]
- Dahlia bidentifolia Salisb.
- Dahlia cervantesii (Sweet) Lag.
- Dahlia cervantesii (Lag. ex Sweet) Lag. ex DC.
- Dahlia chisholmi Rose
- Dahlia coronata Hort. ex Sprague
- Dahlia crocata Sessé ex Lag.
- Dahlia crocea (Willd.) Poir.
- Dahlia frustranea (DC.) [irresoluto]
- Dahlia gentryi Sherff
- Dahlia gracilis Ortgies
- Dahlia jaurezii Van der Berg
- Dahlia lutea Van der Berg
- Dahlia pinnata var. cervantesii (Lag. ex Sweet) Voss
- Dahlia pinnata var. coccinea (Cav.) Voss
- Dahlia pinnata var. gracilis (Ortgies) Voss
- Dahlia popenovii Saff.
- Georgina cervantesii Lag. ex Sweet
- Georgina coccinea Cav. [irresoluto]
- Georgina crocata Sweet
- Georgina frustranea DC.[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Detall de la flor
-
Fulls
-
Botó floral
-
Polinisació per palometa pasionaria
-
Polinisació per abella melífera
-
En el seu hàbitat
-
Tauler descriptivo en el jardí botànic de la UNAM (Ciutat de Mèxic)
-
Ilustració de The Botanical Magazine, 1804
.jpg){kind=link}
_I.jpg){kind=link}
_plant.JPG){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 873. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ 2,0 2,1 Hanan Alipi, Ana María, i Juana Mondragón Pichardo. Heike Vibrans (ed.): «Dahlia coccinea». Malezas de Mèxic. Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Laferrière, Joseph I., Charres W. Weber, i Edwin A. Kohlhepp(1991).«Use and Nutritional Composition of Some Traditional Mountain Pima Plant Foods».Journal of Ethnobiology.11(1)
- 93-114.Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ «The Dahlia - National Flower of Mexico» (en anglés). Aztec Dahlias. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2017. Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Dalia». Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ «Dahlia coccinea Cav.» (en anglés). Tropicos. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2014.
- ↑ Griffith, Chuck. «clandestinus - cochleatus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 27 de juny de 2017.
- ↑ «Dahlia coccinea Cav.» (en anglés). The Plant List. Consultat el 1 de giner de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Dahlia coccinea en Naturaliste: fotografies georreferenciadas i informació general
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dahlia coccinea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.