Anar al contingut

Dahan-i Gholaman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dahan-i Gholaman
Vista aérea del lloc

Dahan-i Gholaman (Dahan-i Ġulāmān) o Dahaneh-i Gholaman és el nom modern d'un important centre i jaciment arqueològic aqueménida en l'est d'Iran. S'ha identificat com Zranka/Zarin, la capital de la satrapía de Zranka/Drangiana.

Geografia

El jaciment arqueològic conegut com Dahan-i Gholaman o Dahaneh-i Gholaman (“Porta dels esclaus”) està situat a uns 30 km al surest de la ciutat moderna de Zabol en una externsió de terra que separa dos dels embassaments moderns de Chah Nimeh, a uns 8,5 km del punt més propenc de la frontera entre Iran-Afganistan.[1]

Arqueologia

Dahan-i Gholaman és el major jaciment aqueménida de tot l'est d'Iran.[2] Unes 27 estructures alineades aproximadament en una llínea recta que va del suroest al noreste a lo llarc del brode nort del jaciment varen ser excavades per l'arqueòlec italià U. Scerrato en 1962-1965 i per l'arqueòlec iraní S. M. S. Sajjadi en 2000-2005. Atres exploracions geofísicas i de superfície realisades entre 2007 i 2011 varen revelar el contorn d'un atre edifici monumental situat a 2 km al sur del complex d'edificis del nort.[3] Vàries de les estructures més grans excavades o detectades en Dahan-i Gholaman tenen plantes rectangulars o quadrades regulars i soporten la comparació en els edificis palatins i els salons d'audiències de les residències reals aqueménidas de Pasargada i Persépolis, aixina com de Dasht-i Gohar.[4] Una de les estructures ha segut identificada com un edifici religiós, els seus tres altars possiblement dedicats als principals deus perses Ahura Mazda, Anahita i Mitra.[5]

Notes i referències

  1. ↑ Gnoli (1993); l'ubicació del lloc pot verificar-se en els mapes de satèlit en les coordenades especificades.
  2. ↑ Mohammadkhani (2012) 1.
  3. ↑ Mohammadkhani (2012) 1-2, 5-8.
  4. ↑ Gnoli (1993); Mohammadkhani (2012) 8-16.
  5. ↑ Gnoli (1993).

Bibliografia

  • (1993).Encyclopaedia Iranica.6
582–585.Consultat el 9 d'abril de 2021.
  • (2012).Arta.(1)
1-18.
  • (1966).East and West.(16)
9-30.
  • (1995).7
534–537.Consultat el 9 d'abril de 2021.
  • Talbert, R. J. A. (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World, Princeton..


Referències