DRYAD
El Sistema de sifrat i autenticació numèric DRYAD (KTC 1400 D) és un sistema criptografico en base de paper simple empleat pels militars d'Estats Units para autenticar i sifrar mensages numèrics curts. A cada unitat en una ràdio se li proveïx un conjunt de fulls de còdic DRYAD. Cada full és vàlit durant un periodo llimitat de temps (per eixemple 6 hores), el qual és denominat un criptoperíodo.
Un full de sifrat DRYAD posseïx 25 llínees o columnes de lletres mesclades. Cada llínea és identificada en les lletres A a l'I en una columna a l'esquerra de la pàgina. Cada rengló conté una permutació aleatòria de les lletres A a la Y. Les lletres en cada rengló es troben agrupades en 10 columnes identificades del 0 al 9. Les columnes 0, 1, 2 i 5 tenen més lletres que les atres, les quals solament posseïxen dos lletres cada una.
Encara que bàsic, el sistema de sifrat i autenticació numèric DRYAD posseïx la ventaja de ser ràpit, relativament fàcil i no requerix d'equip adicional (com per eixemple un llapis). La presència de més lletres en les columnes 0, 1, 2 i 5, aparentment té l'intenció de fer més difícil un anàlisis de freqüència del text sifrat. No obstant gran part de la seguritat del sistema es deu a lo curt del criptoperíodo.
DRYAD pot ser utilisat en dos modos, autenticació i sifrat.
Autenticació
[editar | editar còdic]
Para autenticar, l'estació desafiant elegix una lletra en forma aleatòria de la columna en l'extrem esquerre seguida d'una segona lletra elegida en forma aleatòria en el rengló de la primera lletra elegida. L'estació desafiada lo autenticará seleccionant la lletra immediatament baix del rengló i posició de la segona lletra seleccionada.[1][2]
Per eixemple, utilisant el full de sifrat que es mostra a la dreta i l'alfabet radiofònic de la OTAN, Pedro pot desafiar a María i transmetre "autenticar Alfa Bravo". La resposta correcta de María és "autenticado Yankee".
Una atra forma d'utilisar-ho implica utilisar una tercera lletra a la dreta de la segona lletra elegida per l'estació desafiant (La lletra "Bravo" de Pedro). Tant els desplaçaments direccionals (dalt, avall, esquerra o dreta) com els desplaçaments numèrics poden prendre valors diferents dels mencionats ací; pero deuen ser acordats i entesos per abdós parts abans de l'autenticació.
Un problema que es presenta és que un imitador enemic té una provabilitat d'un en 25 d'endevinar la resposta correcta (una en 24 si la lletra és elegida del mateix rengló). Una forma de resoldre este problema és si Pedro li solicita a María que autentique dos voltes; en la qual cosa la provabilitat que l'imitador endevine la resposta correcta es reduïx a un en 625. La desventaja d'este método és la reducció de la vida del full DRYAD en us, ya que el full està sent utilisada el doble de voltes que en un esquema d'autenticació simple.
Sifrat
[editar | editar còdic]El segon modo és utilisat per a sifrar informació numèrica breu (com per eixemple coordenades d'un mapa o una nova freqüència de radi). La persona que codifica l'informació elegix dos lletres en forma aleatòria. La primera lletra permet elegir un rengló en la pàgina activa. La segona lletra és usada com en el modo d'autenticació, excepto que la lletra adjacent a la seua dreta és la que s'elegix; i és denominada la "LETRA DEL CONJUNTO."
Els números es codifiquen d'un dígit per volta. Una lletra del full de sifrat és elegida del rengló seleccionat en la columna que correspon al dígit a ser codificat. Si el dígit es presenta més d'una volta en el número, es deu elegir una lletra diferent en la mateixa columna. Tots els dígits d'un número són sifrats utilisant el mateix rengló.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dríade — significat original en mitologia
- Sifrat de Trithemius - sifrat polialfabético
- Sifrat per substitució
Referències
[editar | editar còdic]- Explicacions sobre el sistema de sifrat/autenticació numèric DRYAD [1] archivat en Wayback Machine.
- U.S. Army Field Manual FM 24-35
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «DRYAD» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.